Chacón diu que no

Carme Chacón té aspiracions. Tal vegada la de ser la primera presidenta espanyola de govern, quan Zapatero deixe el lloc. És tan frívola com Zapatero i és segurament per això que s'ho pensa. Fa veure que ser dona i mare i catalana són punts. Però quan li diuen que això de la caserna del Bruc és un desficaci i que l'hauria d'abandonar, es torna més militaruda que el José Bono mateix i diu que no, que de cap manera. I diu que no fins i tot quan li expliquen que els seus companys municipals ho demanen. Ni així. Que no, que no i que no. I tota la simpatia se li escorre com el rímmel amb els plors.

La caserna del Bruc és un altre dels absurds que s'allarga anys i panys. És una baluerna mastodòntica, al costat del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona. En un cert moment fou essencial per a mantenir el control de Barcelona. Avui és una incomoditat i prou. Retirar-la de la ciutat i portar-la als afores, com demana l'ajuntament, sembla beneficiós per a tothom. Fins i tot per als militars mateixos que ara han de mantenir un operatiu de seguretat complicadíssim per una instal·lació que no té gens d'importància.

Gens d'importància, tret del símbol. És un símbol, literal, d'ocupació. D'ocupació de territori, d'amenaça sobre el territori, de recordatori al territori. I si cap argument que es vulga examinar porta a creure que fóra beneficiós per a tothom que se n'anara, en resta un de sol que s'hi oposa: marcar presència. Per això la ministressa Chacón no es recorda de semblar simpàtica, jove, 'guai' i catalana. I diu que no. Sense contemplacions. Sense pensar diferent de com pensaria qualsevol altre que el tingueren posat allà on ella va dir que anava amb una mirada diferent i neta perquè era dona i catalana. Una mirada que no li sé veure, francament.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet