Què passa amb els mossos?

Aquestes últimes setmanes els Mossos d'Esquadra ocupen massa sovint el primer pla de l'actualitat per qüestions conflictives, per actuacions discutibles o discutides, per un grau de violència preocupant. I ho són perquè passen coses que no haurien de passar o que, en tot cas, requeririen explicacions importants de per què han passat, explicacions que o bé no arriben, o bé arriben enmig d'una confusió colossal. Ahir un detingut de primer era mort i després no. De primer s'havia detingut el presumpte agressor d'un mosso i després no. És cert que la qüestió és complicada, però alguna cosa no funciona bé al Departament d'Interior.

És cert també que envers els mossos hi ha una exigència que mai no hi havia hagut envers les policies espanyoles, per por o per connivència. Els incidents en els quals s'han vist embolicats aquests dies els mossos no ens haurien de fer oblidar (la memòria és cara) la violència i l'agressivitat que durant dècades han protagonitzat la guàrdia civil i la policia espanyola. És cert també que els silencis d'ahir expliquen alguns titulars escandalosos d'avui. Però això, en tot cas, és pasta, i el cúmul de situacions conflictives en les quals s'ha vist implicada recentment la policia catalana no es pot justificar mirant el passat, igual que no és correcte de rebaixar-ne la gravetat, a base de recordar que hi ha hagut temps pitjors.

I no ho és, especialment, perquè els mossos no poden ser una policia qualsevol. Tots esperàvem, i encara esperem i volem, que els mossos siguen una policia modèlica. Com ho esperen els ciutadans de cada país de la seua policia, però una mica més. I una mica més perquè els mossos són també, o ho haurien de ser, un dels símbols d'una millora important, gràcies a l'autogovern, de la qualitat democràtica del país.

Precisament per això fa tant de mal el cúmul d'informacions que van apareixent des de fa setmanes sobre els mossos d'esquadra per actuacions conflictives, inexplicables o molt mal explicades, indignants. Fets tan greus com la mort o el coma de dues persones a molt pocs dies de diferència. I encara fa més mal, tot plegat, per la posició intransigent i tancada en banda dels responsables policíacs i dels responsables polítics de la policia que, per estupor de molts, empren un discurs algunes vegades digne de la dreta més autoritària.

El fet que el Departament d'Interior es trobe sota la responsabilitat política d'Iniciativa per Catalunya encara hi afegeix, sens dubte, unes consideracions més especials. Iniciativa ha sofert aquestes setmanes en pròpia pell la indignació de grups i col·lectius que els impedeixen, per exemple, la celebració normal d'actes. Això no hauria de passar. ICV i qualsevol altre partit té dret de no ser acorralat al carrer per la seua acció de govern. Això és així, però, alhora, Iniciativa no pot pretendre que aquestes actuacions, de les quals Joan Saura és responsable polític en qualitat de conseller, no li passen factura i que no tinga entrebancs ideològics o electorals precisament amb una part substancial dels seus votants, que no acaba d'entendre què fa el seu partit dirigint l'etapa més controvertida i violenta de la història recent dels mossos d'esquadra.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet