Pel no, amb tot el respecte

Comença la campanya del referèndum. Em tem que serà complicada. Hi ha una tensió més que notable entre els partits polítics, i la pressió es fa notar. Una gran majoria del país sembla que encara no haja decidit què votarà, i això és ben poc normal. Tots els polítics coincideixen a dir que l'abstenció i la indecisió dels electors els obliguen a ser molt agressius. Que no ens passe res...

Sobre el paper, em diuen, a hores d'ara les coses ja haurien de ser clares, però s'observa una indecisió molt gran entre els votants. Molts, ho he constatat en les converses, passen del no al sí i viceversa com qui beu aigua. Hi ha qui ho vol explicar dient que és un vot del cor o del cap. Em negue a acceptar-ho. Hi ha qui votarà amb el cap i qui votarà amb el cor, com sempre. Però a totes dues bandes hi haurà vots dels uns i dels altres.

Segurament per això, la campanya és molt més important que no cap altra. I crec que el perill principal és d'equivocar-se. Especialment en el cas del president Maragall. Si envia missatges equívocs sobre com interpretarà ell el referèndum, si no aclareix el seu futur immediat, hi haurà una part de la població que anirà a votar no pas l'estatut sinó la seva persona. Però també és evident que el president Maragall actua legítimament, quan es nega a immolar-se i s'estima més esperar els resultats. Hi té dret. Se la juga, però hi té dret.

Ja he explicat en més d'una ocasió que votaré no. Espere, per tant, que el no guanye. Però sobretot espere que guanye el país o que, com a mínim, no ens confonguem encara més. La tensió entre Esquerra i Convergència és insuportable i som molts els qui ens sentim ben incòmodes. Tant de bo que pogueren acabar aquesta campanya enfortits, malgrat trobar-se en bàndols diferents, els uns i els altres. Poques vegades el món nacionalista s'ha vist tan partit per la meitat com per aquest referèndum, i els resultats d'Òmnium en són un mostra. Curiosament, en aquest país el nacionalisme és cada vegada més poderós en vots, però també cada vegada més dividit.

Finalment, vull repetir, avui que comença la campanya, allò que vaig dir fa unes quantes setmanes. Tothom té dret de pensar què vulga i de votar què vulga. I no pel fet de triar una opció o una altra és un hom menys patriota o més responsable o menys pragmàtic. Aquesta és la base principal per a no prendre mal i encarar amb un mínim de confiança les tenses dues setmanes i escaig que ens cauran a sobre.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet