Opinió
-
Catalunya no és cap empresa de Florentino
Marta Rojals
21.10.2013
-
La increïble història dels Bitcoin
Andreu Barnils
20.10.2013
-
CiU, memòria ambigua
Xavier Montanyà
18.10.2013
-
Transparència, confidencialitat i plans secrets cap a la independència
Pere Cardús
16.10.2013
-
Una gent trista
Marta Rojals
14.10.2013
-
Marca Espanya a tot drap
Andreu Barnils
13.10.2013
-
Guinea, el cinisme del mal
Xavier Montanyà
11.10.2013
-
Combats que anem guanyant
Pere Cardús
09.10.2013
-
Trobaré l’amor?
Marta Rojals
07.10.2013
-
Miquel Roca i Junyent, l'home assenyat
Andreu Barnils
06.10.2013
-
Ai, Duran, què faràs quan siguis gran?
Xavier Montanyà
04.10.2013
-
El gran desafiament verd de les Illes
Pere Cardús
02.10.2013
-
La generació dels sense-por
Marta Rojals
30.09.2013
Vicent Partal
11.06.2008
El llit d’en Franki
Ens n'hem d'alegrar, que en Franki puga eixir al carrer i vaja a la presó 'únicament' en règim obert: és a dir, que hi dorma de dilluns a dijous, de nou a vuit. Bé. Més val això que no la bèstia presó actual de vint-i-quatre hores que ha de suportar. Però no perdem el nord tampoc: allò que és absurd és que en Franki, o qualsevol com ell, estiga a la presó. Ni onze hores, ni deu, ni cinc, ni cap.
Hi ha qui opina que la 'celeritat' amb què les institucions penitenciàries li han acordat el tercer grau és una mostra de la magnanimitat del sistema. A mi, em sembla, a tot estirar, que és una mostra de la poca consistència del sistema. En aquest cas hi ha pocs dubtes que la magnanimitat és una derivació de la mala consciència. Parles amb qui parles, tothom et diu que això és una bestiesa, que és una condemna desproporcionada, que no hi ha cap prova fefaent o que l'anomenat ultratge a la bandera no hauria de ser punible. I no parle pas dels companys d’en Franki, no, parle de gent amb responsabilitats polítiques i amb ideologies fins i tot contràries a la seua que s'adonen, simplement, que som davant una barbaritat.
I com que som davant una barbaritat, provem de suavitzar-la. Ja que les lleis i les normes són lentes, alleugem la pena del xicot, per exemple deixant-lo eixir els caps de setmana i reduint la seua estada a la presó a passar quaranta-quatre hores setmanals en un llit dormint. Hi insistesc: per Franki, més val així i que se li acabe aquest malson com més aviat millor. Però no és això.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











