Opinió

 

<28/88>

Andreu Barnils

27.10.2013

El nou Wikileaks

El primer a qui vaig sentir aquesta idea va ser Miquel Gamisans, fanàtic del periodisme com n'hi ha pocs: els diaris catalans haurien de muntar un WikiLeaks i permetre que gent amb càrrecs clau d'empreses i governs poguessin enviar informació compromesa des de dins. I fer-ho de manera segura. Que tens informació incriminatòria del teu banc, ajuntament, o Mossos? L'envies via internet sabent que la teva identitat queda amagada (fins i tot per qui la rep) i llestos. La corrupció es faria pública amb seguretat per a la gola profunda. Jo, com Gamisans, estic convençut que hi ha treballadors de la Caixa, els Mossos d'Esquadra, o Hisenda que, farts de veure injustícies des de dins, volen explicar-les. Però se'ls hi ha de posar fàcil. Ells volen fer-ho de manera segura i per Internet. Per això WikiLeaks ha fet molt per aquesta gent.



El problema de les goles profundes d'aquí, que hi són com a tot arreu, és que WikiLeaks no troba prou interessants les possibles proves sobre tortures dels mossos d'esquadra, estafes immobiliàries dels bancs catalans, o trames corruptes de la Hisenda espanyola. Difícilment WikiLeaks les publicaria. Per això seria important que es muntés un Wikileaks local. Han passat anys des que vaig sentir la idea de Gamisans, però, i lamentablement els diaris no han creat ni publicitat res de semblant.


Doncs ja no cal que ho facin: uns altres ho han fet per ells. I no tan solament això: des de fa quinze dies els n'ofereixen l'eina gratuïtament. Parlo de SecureDrop. Aquest sistema es pot descarregar gratuïtament des d'ací. Per increïble que sembli hi ha un nou Wikileaks que el pot fer servir qualsevol diari que vulgui. De fet, qualsevol persona que vulgui. SecureDrop és, doncs, la democratització de WikiLeaks: un WikiLeaks per a tothom. Els impulsors de l'invent són Freedom of the Press Foundation, plataforma nord-americana que fa temps que segueixo amb admiració.



Aquest és un projecte realment bonic. SecureDrop el va pensar el desaparegut Aaron Swartz, un dels informàtics més estimats, i respectats, als Estats Units. Aquest jove geni va co-crear l'RSS, Creative Commons i l'Open Library, entre d'altres. Per fer-vos una idea del personatge: també era ell qui van arrestar a la Universitat MIT quan la policia del campus va atrapar-lo descarregant revistes científiques il·legalment. El seu objectiu era posar-les a l'abast dels estudiants d'arreu del món que no podien accedir-hi per falta de diners (moltes revistes acadèmiques en línia demanen subscripció). Doncs el fiscal va demanar trenta-cinc anys de presó per Aaaron Swartz. Trenta-cinc anys per fer accessible revistes científiques! Quin món vivim. Lamentablement, la pressió mediàtica i judicial posterior el van portar al suïcidi. Tenia vint-i-sis anys.


El llegat de Swartz, però, continua viu. La seva idea de democratització de WikiLeaks ha estat recuperada. Freedom of the Press Foundation, amb l'ajuda d'universitats i informàtics, fa un any que milloren SecureDrop i sembla que la cosa funciona: des del mes de juny la revista nord-americana New Yorker ja l'ha començat a fer servir, en una versió inicial anomenada StrongBox. Tot això s'explica fins al detall en aquest recent post de Freedom of the Press Foundation (Per cert, ofereixen ajuda tècnica i resoldre els dubtes a tothom qui ho necessiti). A Twitter són ací. I ells mateixos van destacar aquest article del The Daily Dot com a bon resum d'allò que fan. S'hi inclou alguna explicació tècnica de l'invent (és necessari, per exemple, destinar exclusivament quatre ordinadors a SecureDrop) En fi, en aquests dies vinents, volen anar anunciant quins diaris s'afegeixen al projecte.


Qualsevol diari del món, doncs, si el que vol és rebre informació confidencial, ja no cal que tingui la infrestructura de WikiLeaks. I les goles profundes tampoc no cal que ho enviïn allà, desanimats de pensar que no els interessarà el seu cas. Si l'invent realment funciona els diaris del país faran com New Yorker i tindran una eina que els permetrà de rebre amb seguretat, i via Internet, documents enviats per goles profundes que treballen a la Caixa, els Mossos o Hisenda. I en faran publicitat.


Editorial