El Barça calla, tots callem

Mohammad al-Ajami és un poeta de Catar condemnat a cadena perpètua per uns versos que l'emir diu que són un insult i que considera, els versos, un intent d'enderrocar-lo. Avui el Tribunal d'Apel·lació d'aquell país emetrà veredicte després d'haver estat condemnat ja fa un any per un tribunal ordinari en una deliberació secreta. El cas admet poques discussions i retrata el país que vint-i-quatre hores després farà servir la samarreta del FC Barcelona per rentar-se la cara davant el món. Amb la complicitat del nostre silenci.

El FC Barcelona taca la seua samarreta amb la propaganda d'aquest règim. Fa dos anys la directiva, per justificar la seua polèmica decisió, va dir que la Qatar Foundation, que és la que hi figura, era una institució semblant a la UNICEF. Em costa d'imaginar la UNICEF condemnant a cadena perpètua un poeta, per uns versos. La trampa però ja ha deixat pas a la realitat: l'any vinent ja no serà la fundació, sinó la línia aèria de Catar que ocuparà la samarreta blau-grana. I qui decideix què s'hi posa i que se'n treu? Catar, és clar. El mateix govern que vol condemnar al-Ajami.

Una de les conseqüències més perilloses d'aquesta crisi és d'haver convertit en diner honorable allò que en realitat és diner criminal. Ningú no pregunta com fan els diners a Catar, a Rússia, a la Xina. Prou que ho sabem que no els fan a base de treball honrat i respecte als drets humans. Però els acceptem i en pau, sense obrir en cap moment un debat que seria necessari. Ni que fos per respectar l'herència dels qui ens van precedir i, que en el cas que ens ocupa, van saber fer del Barça més que un club de futbol.

PD: Finalment la cort ha decidit condemnar-lo 'només' a quinze anys...

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Una de les conseqüències més perilloses d'aquesta crisi és d'haver convertit en diner honorable allò que en realitat és diner criminal.