Opinió
-
Travessar el riu temptejant les pedres
Pere Cardús
17.07.2014
-
Faltant al respecte des del 1714
Marta Rojals
15.07.2014
-
Sota les bombes de Gaza
Xavi Sarrià
11.07.2014
-
Coses que són un nyap
Pere Cardús
10.07.2014
-
Nena, què hi ha per a dinar?
Marta Rojals
08.07.2014
-
Els rumors que ens poden matar
Joan-Lluís Lluís
07.07.2014
-
La Ben Plantada
Andreu Barnils
06.07.2014
-
La lliçó de les víctimes del metro
Xavi Sarrià
04.07.2014
-
Els set errors que no hem de cometre d’ací al 9 de novembre
Pere Cardús
03.07.2014
-
Punt 10: no violis
Marta Rojals
01.07.2014
-
El preciós Sí-Sí d'Ada Colau
Andreu Barnils
29.06.2014
-
A la dreta valenciana i més enllà
Xavi Sarrià
27.06.2014
-
Tercera via? Parlem-ne
Pere Cardús
26.06.2014
Vicent Partal
27.05.2010
Burca i equilibri
A Lleida serà prohibit, des de demà, que ningú puga entrar en cap equipament municipal de la ciutat amb burca. Sóc favorable a la prohibició d'entrar amb la cara tapada en una dependència municipal o en un bar, però, ep!, la cara no es tapa solament amb una burca, no fem trampes…
Trobe que és totalment normal que es prohibesca l'entrada en un local qualsevol a qui vaja amb la cara tapada. És una simple qüestió de seguretat. Però esgrimir aquesta raó pràctica com un argument per a combatre la burca, precisament la burca, és amagar que, en realitat, allò que inquieta no és la cara tapada, sinó la religió musulmana, i una suposada invasió d'Europa per les poblacions africanes i asiàtiques.
Dic que és amagar la realitat perquè, si no fos així, si parlàssem de la simple raó pràctica de cobrir-se la cara o no, crec que és una obvietat que no parlaríem de roba islàmica, sinó de roba en general. O no és cert que tots veiem més gent amb la caputxa sobre el cap o amb barrets estrafolaris i mocadors a la cara que no pas senyores vestides amb burca?
Ací és on hi ha el perill. Jo sóc radicalment contrari a la burca, en qualsevol situació, però entenc que prohibir la burca en un país on un missatger pot entrar en un despatx amb el casc de la moto posat, per dir un exemple, és posar contra les cordes tota una comunitat, i ben innecessàriament, ara mateix.
Encertar el to, l'equilibri, amb els nostres compatriotes musulmans és fonamental. I això no es fa a base de prohibir-ho tot ni de fer grossa una polèmica inexistent.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











