Més dels que ells volen i diuen

Raimon és autor d'alguns versos formidables, que es destaquen de la resta, de l'excel·lent resta. N'hi ha que són d'ús personal i intransferible, però n'hi ha que són autèntics lemes col·lectius. El més popular, sens dubte, és aquell que explica que 'qui perd els orígens perd identitat'. Menys conegut, però d'una gran força sintètica, és un altre que avisa que 'en som molts més dels que ells volen i diuen'. Pertany a la cançó 'T'he conegut sempre igual', que Raimon va dedicar l'any 1973 a l'aleshores secretari general del PSUC, Gregorio López Raimundo, mort recentment.

Recordo haver enviat aquest vers per sms durant la famosa manifestació del 18 de febrer de 2006, aquella que d'antuvi els mitjans van silenciar d'una manera escandalosa, la gran majoria de polítics va menystenir, i malgrat tot es va convertir en un gran clam popular. Després vaig veure que alguns blocaires i articulistes també manllevaven les paraules de Raimon per parlar d'aquella manifestació.

En aquella ocasió, el fet de ser molts milers els qui vam sortir al carrer a cridar una cosa tan bàsica i teòricament sabuda com que som una nació i tenim dret de decidir, va animar molta gent i va carregar unes quantes bateries. Alguns fins i tot hi van veure base suficient per a la creació d’un nou partit polític, per al qual segurament no hi ha prou espai. En un moment d'un cert desencís polític, per no dir en una etapa de clara depressió nacional, amb el soroll de fons de les tisorades i els ribots que, amb la benedicció d'Artur Mas, van convertir un text llargament debatut i pactat en un text digerible per a presidents mentiders, aquella manifestació va servir justament per a això: per comprovar en directe que som molts més dels que ells volen i diuen. Menys dels que calen per a tombar un estatut de poca volada, però més dels que volen i diuen.

Ara, dissabte, la Plataforma pel Dret de Decidir ens torna a demanar que sortim al carrer, amb les infrastructures per tema central. Aquest cop, els mitjans no fan el buit total a la convocatòria, no fos cas que tornessin a fer el ridícul d'haver de parlar, a posteriori, d'una cosa que per ells no existia. Alguns polítics han après la lliçó i també hi seran, juntament amb entitats, associacions, catalans emprenyats, immigrants que han entès on viuen, viatgers frustrats i societat civil plural i diversa, que és la font que manté viu aquest país. I mentre no ens decidim a convocar un referèndum d'autodeterminació, haurem de mantenir la inconcreció de la xifra: de moment, ja som més dels que ells volen i diuen.

mestruch@correu.mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet