Opinió

 

<15/88>

Andreu Barnils

26.10.2014

Lockout millor que vaga?

Ens podem trobar, camí de la independència, que haguem d'aturar el país d'alguna manera perquè la única sortida que ens deixen és la desobediència civil en massa. Ningú treballa fins que votem. T'imagines? Tot podria ser. Potser no ens deixen altra sortida. De fet, a mi no m'estranyaria gens que el govern del PP torni a declarar il·legal el 9N ni tampoc descarto que prohibeixin les properes eleccions plebiscitàries i vulguin detenir tots els diputats independentistes. Jo, tractant-se del govern espanyol, no descarto res. No per res, sinó que crec que un govern que condecora verges cristianes amb medalles policials, cobra diners en negre amb els quals es paga la seu del partit i dóna la culpa a la gent de posar-se malalta d'ebola, doncs és capaç de tot.


La primera paraula que ens ve al cap quan volem aturar un país és la paraula 'vaga'. El problema d'aquest esquema, però, són els sindicats que tenim. Per dir-ho suau: els sindicats catalans no són bascs. Parlo dels grans, jo ara, de CCOO i UGT, i en cap cas parlo d'altres sindicats com la CGT. Però les direccions dels sindicats grans de Catalunya jo em pregunto si estant disposades a aturar el país camí de la independència. No ho tinc gens clar, el desencant no és nou, i no seria això el pitjor que han fet. Jo porto dècades (aviat està dit) veient com les direccions dels dos sindicats grans rebenten vagues pròpies o alienes. Ho explicava l'actual president d'un sindicat petit, la CGT, Ermengol Gassiot, en una entrevista a VilaWeb: en molts casos la direcció de CCOO i UGT dóna l'ordre als seus propis sindicalistes d'aturar vagues que ells mateixos havien endegat. Als treballadors els castren des de dalt els seus mateixos. Abandonats, alguns treballadors es passen a d'altres sindicats, però d'altres segueixen l'ordre de la direcció i 'a vegades hem de lluitar contra l'agressivitat dels nostres propis companys que s'han retirat de la vaga per ordre de les direccions'.


Quin món.


Un món mal explicat, menys entès, i pitjor comunicat, a mi la direcció dels sindicats catalans grans em produeix rebuig. Tal qual ho dic: no me'n refio gens, la veritat. No només és trist veure com tracten els seus propis sindicalistes, a qui abandonen a mitja vaga, sinó també és trist veure la manera com tracten el procés. Hi són com un surfista en una onada: deixant-se portar. Això, en els millors dels casos. En el pitjor, hi ha aquests dies sindicalistes que sé que han demanat, per exemple, que si el govern vol fer servir les escoles per obrir-les el 9N, 'es demani per escrit'. Ta bé. És la mateixa fórmula que va fer servir Miquel Iceta (PSC) per 'permetre' que els alcaldes socialistes ajudin amb el 9N: 'que ho demanin per escrit'. Sabeu què volen? Tenir un paper on agafar-se per poder detenir algú. Això fan, els angelets, camí de la independència.


Som en plena crisi del capitalisme i on és l'aposta sindical per un món millor? Encara parlem d'augment de sous, o podem parlar d'una santa vegada de canviar d'economia? On és la vostra alternativa al sistema? On les vostres idees de canvi? On la vostra mobilització? També som en plena revolució democràtica catalana, i on és la vostra aposta per un país millor? On són les vostres idees? On la vostra mobilització? L'únic que podeu fer és surf damunt la onada? Cap empenta pròpia? Només us moveu, direccions, perquè veieu que la majoria ho fa, inclosos els vostres?


Per això crec que arribat el cas seria molt més útil, eficaç i pràctic, si del que es tracta és d'aturar el país, de declarar un lockout. Un lockout és una vaga dels amos. Es tanca una fàbrica o una oficina no perquè els treballadors ho forcin, sinó perquè ho forcen els amos. Són ells que, emprenyats, baixen la persiana. Són ells qui, conscients del moment, fan pressió. I veient com la setmana passada més de 600 empresaris donaven un pas endavant camí de la independència, sumant-se així a l'empenta de gent com el Centre Català de Negocis, doncs un es pregunta si no seran els amos, enlloc dels sindicats, els que aturin aquest país si mai fes falta, que farà. Serà una paradoxa més, i de les grosses, de les que ens depara el procés.


En fi, quan Oriol Junqueras va dir fa uns mesos a mitjans europeus que potser farà falta declarar una vaga com a forma de pressió em va semblar una bona idea. Però encara més bona em va semblar la pregunta que un membre de la CUP va fer en una de les darreres reunions que els partits van tenir entre ells aquests darrers dies: 'I en un lockout què, no hi heu pensat?'




Editorial