Opinió

 

<14/88>

Xavi Sarrià

05.12.2014

La fi de RTVV: neoliberalisme, espanyolisme i valencianofòbia

Sempre explique que la primera vegada que Obrint Pas vam aparèixer a Canal 9 fou a la secció d'esports, perquè havíem tocat al Camp Nou. Sembla broma, però no ho és. O que els directius de Ràdio 9 van pressionar Amàlia Garrigós perquè no ens entrevistara i que ella se la va jugar per fer-ho. No érem especials, és clar. Ens passava a tothom que cantara en valencià. Després, amb la caiguda de Camps, sembla que als despatxos de la Generalitat es va donar l'ordre de normalitzar un poc la cosa. 'S'ha alçat el veto', em deien alguns treballadors després de vint anys de silencis. I de sobte començava a aparèixer a la pantalla una part de la realitat plural del País Valencià. Ens va sorprendre. I quan dels informatius em van telefonar per entrevistar-me amb motiu del darrer disc, 'Coratge', no vaig saber què dir. Fins i tot vaig sospitar de les intencions. Havíem arribat a aquest extrem. Vivíem resignats a la censura i la manipulació descarada d'una RTVV que van tancar quan ja no els va servir.

Com tants de vosaltres, compartisc aquesta terrible visió que vam adquirir de la RTVV. Però no podem passar per alt que al País Valencià necessitem mitjans en la nostra llengua. I més encara mitjans públics. Si ens hi fixem, ens adonarem que Canal 9 va remuntar audiència els darrers anys, quan va tornar a emetre programes en què apareixíem els valencians. 'L'Alqueria blanca', 'Trau la llengua', 'El poble del costat' o 'Gormandia' varen enganxar molta gent de tota la nostra geografia. Per què? Perquè som una realitat que es vol reconèixer a l'espill de la televisió pública. I en aquest període se'n va veure el potencial normalitzador. Com ja hem comentat en alguns altres articles, tenim un país completament desvertebrat i ple de mancances. I, de vegades, pel simple fet que el PP ha fet tota classe de malifetes per liquidar les institucions valencianes, no donem prou importància a les que ens han pres. Ni a les que ens queden.

Coses aparentment tan senzilles com ara que un xiquet de Cocentaina i un altre de Borriana puguen veure els mateixos dibuixos animats en valencià a Canal 9 o a TV3 són d'un gran importància. O que cada dia aparega a les pantalles de tot el territori un presentador parlant en la nostra llengua. I no cal dir què significaria que tinguérem realment una ràdio i una televisió valencianes crítiques, plurals i de qualitat. Recordem en quina situació estem. I a quina ens aboquen els titelles dels qui ens governen de veritat. Tampoc no podem negligir que el tancament de RTVV s'engloba en un atac generalitzat al sector públic. Els mateixos atacs que reben, per exemple, TV3 i Catalunya Ràdio. I ací a Valengrècia —com canten els Arrap— hem estat un pla pilot d'aquestes polítiques neoliberals d'austeritat impulsades per la 'troica', espanyolitzades per la FAES i aplicades a ulls clucs per l'oligarquia valencianòfoba. Si tot continua igual, quin serà el següent objectiu? Les competències en una sanitat i educació abandonades i retallades? O eliminar la Generalitat Valenciana? Pot sonar exagerat i provocador, però fa tan sols un any el tancament de RTVV també semblava inimaginable.

Editorial