Opinió
-
El franquisme que no se n'ha anat mai
Xavi Sarrià
12.12.2014
-
De l'eufòria a la brega: un procés ondulant
Pere Cardús
11.12.2014
-
Les nines boniques que no es queixen
Marta Rojals
09.12.2014
-
No es pot tenir tot
Joan-Lluís Lluís
08.12.2014
-
La 'via Claver'
Andreu Barnils
07.12.2014
-
La fi de RTVV: neoliberalisme, espanyolisme i valencianofòbia
Xavi Sarrià
05.12.2014
-
La decepció i la possible solució
Pere Cardús
04.12.2014
-
I un Ken amb panxa cervesera?
Marta Rojals
02.12.2014
-
Rajoy visita un hotel de cinc estrelles
Andreu Barnils
30.11.2014
-
Llegir i escriure en català
Xavi Sarrià
28.11.2014
-
Objectiu: suspendre l'autonomia
Pere Cardús
27.11.2014
-
Rayo Vallecano 1 – Estat del benestar 0
Marta Rojals
25.11.2014
-
Premsa neofranquista i complex d’inferioritat
Joan-Lluís Lluís
24.11.2014
Vicent Partal
30.12.2008
Climent Garau
Hi ha gent que mai no reclama que li dónes les gràcies, però bé cal que li les donem. Gent que ha passat anys, dècades, alçant-se cada matí amb tots nosaltres al cap, cercant com fer avançar el país, la llibertat, la cultura, la llengua. Ahir al vespre a Palma n’homenatjaren un, Climent Garau, un home tranquil i serè, però també decidit, un referent no solament de les Illes, sinó de tot el país. I encara que ell no ho haja demanat mai, crec tots ens vam sentir feliços de poder-li dir gràcies.
A en Climent, el conec de fa molts anys, des de la primera vegada que em féu pujar a Lluc, com tanta gent hi ha fet pujar a parlar per Blanquerna, amb Blanquerna. I crec que és una de les persones més sensibles, més elegants i més íntimament compromeses amb el nostre país que he conegut mai. Amb la seua tenacitat incansable d'home que va pas a pas, Climent ens ha ensenyat que el compromís amb la llengua, amb la cultura, amb la llibertat i amb el país no en sap res, ni d'horaris ni de comoditats. Potser n'hi ha que tenim molta pressa i el seu pas ens ha paregut curt a vegades, però la tenacitat d'haver-ne fet un darrere un altre des de fa dècades, en el mal temps i en el temps millor, sempre l'un darrere l'altre sense aturar-se mai, li atorga una solemnitat difícil de repetir i el fa mereixedor del solemne respecte que li professe en privat i que vull fer públic avui.
També perquè, el seu mestratge nacional i democràtic, l'ha exercit no solament en generacions senceres de mallorquins, en l'illa que ha estimat amb passió. Molta gent, del continent estant també hem sentit sovint la seua escalfor i l'estimem com un dels nostres companys grans, perquè és un home que ha estat allà, al peu del canó, quan calia i quan no calia, donant exemple, donant-nos exemple. I que siga per molts anys!
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











