Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/88>

Pere Cardús

19.06.2014

Grinyol històric

Uf, Mare de Déu! Que lluny que som de tot aquest merder de la coronació del nou rei d'Espanya. No dic pas que no ens afecti com a catalans. El tripijoc de la successió l'han ordit pensant en nosaltres i les nostres ganes sobiranes de marxar d'aquest regne envellit. Però tota aquesta pompa, la cerimònia que gasten, el protocol i la desfilada, les medalles militars i les faixes, les reverències i els besamans... reis, reines, princeses, infantes, regents, casa reial... quines paraules més antigues i quin grinyol històric.


Felip V, Almansa, 1707. Ciutats cremades, Xàtiva. País cremat, repressió i escarment. Ganivets lligats, llengua prohibida, perseguida.

Memòria, pensament i llengua viva. I som on som. 2014. Xàtiva renaix. El poble es desperta i recorda. No oblida. Felip o Felipe, sempre cap per avall.

Urnes? No, esperma. Democràcia? No, successió. Segle XXI? No, segle XVIII.

Som molt lluny de tot això. Van abolir les nostres constitucions, els furs i les institucions, però no van poder desfer la nostra ànima de poble. Jaume Sastre és viu contra els Borbons. El Casal de Perpinyà és ple contra els Borbons. Les àligues de Berga, Solsona, Vilafranca, Manresa, Olot, Girona, Montblanc i més, ballen a plaça contra els Borbons. Al Puig hi ha un aplec cada darrer diumenge d'octubre contra els Borbons. No han pogut i no podran.

Franco, Juan Carlos i Felipe. Un, dos, tres... botifarra de pagès. Montblanc, Cervera i Girona. Un, dos, tres... botifarra de pagès.

Sabeu el conte del vestit nou de l'emperador? Felipe va despullat i no ho sap. Tota la cort li diu que no, que el vestit és molt bonic. No volen passar per  beneits. Ell tampoc. I els de la 'sagrada constitución', tampoc. Però, com al conte, hi ha un vailet que crida: 'El rei va despullat.' I el poble esclata a riure. Quina vergonya.

Diu la cançó:

«Fa tres segles que els Borbons
pretenen ser els nostres reis,
ignorant fins a quin punt
arribem a passar d'ells.
Però si insisteixen gaire
amb aquesta obsessió,
els mostrarem la nostra debilitat
pel tall rodó.

I és que no és massa agradable
veure passejar pel món
un que diu que et representa
que és més tou que un tall de llom.
Quan el món veu el figura
que tenim per opressor,
més que solidaritat
despertem compassió.»

N'hi ha una altra, el 'Romanç de cec' d'Al Tall, que diu:

«Del dia que ara esmente guardeu memòria: el 25 d'abril de 1707 que trista batalla va somoure la terra d'Almansa; l'exèrcit Borbó al de l'Àustria va vèncer d'un colp i sense defenses ocuparen comarques senceres. Mal dia va nàixer qui ordenà destruccions i matances. Si el mal ve d'Almansa amb raó diuen que a tots alcança: no es pot oblidar que en la boca del poble ha quedat.

Després que va sotmetre tot el país i va tractar els hòmens amb gran crueltat, pensà que era l'hora d'augmentar el poder de la seua corona i sense tardança promulgà el decret de Nova Planta, pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i ens va prohibir que parlàrem la llengua d'ací.»

I n'hi ha més, de cançons. Una bona pila. Unes quantes recollides ací. La memòria no s'acaba i cal explicar-la i, si cal, cantar-la.

Som on som. I ells són on són. I són més a prop de caure ells que no pas nosaltres. Del decret de Nova Planta a la LOMCE. De Felipe V a Felipe VI. Del 1659 al 2014, passant pel 1707, el 1714 i el 1715. I el 1939. I molt més. Però som on som. En la boca del poble ha quedat.

Editorial