Opinió

 

<69/169>

Vicent Partal

03.04.2012

Una miqueta de llum

El dia que es forme un govern valencià progressista segurament que caldrà recordar que el camí va començar a obrir-se el cap de setmana passat. Per una banda, Compromís va consolidar la seua proposta política i va fer públic que aspirava a ser el segon partit del país, tot just darrere (per ara) del PP. I per una altra banda, el PSPV va tancar d'una manera contundent la nefasta etapa d'Alarte. La victòria de Ximo Puig i la recuperació d'un tímid accent valencianista poden bastar per a no posar pals a les rodes d'un govern alternatiu al PP basat en les tres forces de l'esquerra valenciana, el PSPV, Compromís i Esquerra Unida.


Del congrés dels socialistes, cal destacar-ne el tomb que hi ha hagut, perquè amb Alarte no era ni imaginable un govern de coalició amb Esquerra Unida i amb Compromís. No és que de sobte el PSPV s'haja tornat diferent en tot; simplement, abans era impossible i ara se'n podria parlar. Ximo Puig, criticat com a gonfanoner del retorn del lermisme, és un home que pot afavorir un consens amb les altres dues forces que Alarte era incapaç de bastir. Solament és això. Però en la realitat valenciana això és molt.


Caldrà veure si aquests mesos vinents les baralles internes del PSOE amainen i si el Ximo Puig que mana a Blanqueries és el mateix que mana a Morella. Però, per poc que la cosa siga acceptable, les esperances d'un canvi al País Valencià s'aniran consolidant. I ara mateix aquest canvi únicament és possible amb l'acció coordinada dels tres partits de l'oposició.


I un detall a tenir en compte: el PP ha fet un esforç enorme per a ofegar el País Valencià que no pensa com ell. I quan aquest esforç resulta que ha estat inútil, quina és la força que mou el canvi? El nacionalisme. El nacionalisme de Compromís i, d'alguna manera, el fràgil sector valencianista del PSPV. És una dada molt notable que els qui amb tanta facilitat desmunten la societat valenciana farien bé de no oblidar.

Mail Obert