Opinió
-
El moment de la DUI
Vicent Partal
19.05.2015
-
Si guanya Ada Colau
Vicent Partal
18.05.2015
-
Vint anys que han canviat el país
Vicent Partal
15.05.2015
-
Sense excuses: la responsabilitat del govern català
Vicent Partal
14.05.2015
-
Tusind tak Danmark
Vicent Partal
13.05.2015
-
Dinamarca trenca el mur espanyol
Vicent Partal
13.05.2015
-
La gent vota allò que vol
Vicent Partal
12.05.2015
-
Una certa esquerra xenòfoba
Vicent Partal
11.05.2015
-
ANC: les altres eleccions
Vicent Partal
08.05.2015
-
Contra el punys i les pistoles, de nou
Vicent Partal
07.05.2015
-
La meua civilització no és la de Sergio Santamaria
Vicent Partal
06.05.2015
-
Prohibir la Meridiana?
Vicent Partal
05.05.2015
-
Assaborint l'enquesta de La Vanguardia
Vicent Partal
04.05.2015
Vicent Partal
14.04.2004
Cap de (tota) l'oposició?
L’episodi del nomenament d’Artur Mas com a cap oficial de l’oposició ha portat molta més cua que no la que era d’esperar. L’actitud de CiU, molesta però resignada, és prou comprensible: no costava gens de consultar-la. I és raonable que Mas demane una dependència directa del Parlament, com la que, en definitiva, té el president mateix. I que no vulga dependre, amb sou i tot, del departament del president, com es proposa, que ja és estrany. A qui se li ha acudit que el cap de l'oposició cobre del departament del president?
Ara, la reacció d’ERC ja em costa d’entendre, per les maneres. Entenc que no els agrade que es destaque un cap de l'oposició i que en discrepen. Però no sé si això és compatible amb el fet de dir, com s'ha dit des de les files republicanes aquesta setmana, que cal bastir ponts amb CiU, ara que se senten atrapats dintre la xarxa del PSOE, i amb la manera com han reaccionat, amb el risc que s’entenga que volen escanyar-la. A CiU. Que és allò que algun dels comentaris semblava indicar.
Però la cosa més criticable de totes, a parer meu, no és això, sinó el concepte mateix de cap de l’oposició. Perquè, de quina oposició és cap? De tota? El 'shadow cabinet' funciona bé als països on solament hi ha dos partits grans i, com a molt, un de petit. És un mecanisme clar d’alternança i de preparació per a l'alternança. Però el darrer Parlament de Catalunya és, precisament, un exemple de pluralitat i d'existència de partits diferents. En aquest cas, i en qualsevol altre, el consens del govern amb l’oposició en els grans temes és desitjable, però centrar tota l’oposició en un cap (que, a més, és el que va guanyar les eleccions) no em sembla un exercici raonable.
Perquè la política catalana ja no és cosa de dos i tenim una situació que reclama aproximacions més complexes que no l'anglo-saxona d’un molt honorable president contraposat a un honorable cap de l’oposició.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015











