Opinió
-
El moment de la DUI
Vicent Partal
19.05.2015
-
Si guanya Ada Colau
Vicent Partal
18.05.2015
-
Vint anys que han canviat el país
Vicent Partal
15.05.2015
-
Sense excuses: la responsabilitat del govern català
Vicent Partal
14.05.2015
-
Tusind tak Danmark
Vicent Partal
13.05.2015
-
Dinamarca trenca el mur espanyol
Vicent Partal
13.05.2015
-
La gent vota allò que vol
Vicent Partal
12.05.2015
-
Una certa esquerra xenòfoba
Vicent Partal
11.05.2015
-
ANC: les altres eleccions
Vicent Partal
08.05.2015
-
Contra el punys i les pistoles, de nou
Vicent Partal
07.05.2015
-
La meua civilització no és la de Sergio Santamaria
Vicent Partal
06.05.2015
-
Prohibir la Meridiana?
Vicent Partal
05.05.2015
-
Assaborint l'enquesta de La Vanguardia
Vicent Partal
04.05.2015
Vicent Partal
13.06.2013
Atenció a Cameron, que no parla per parlar
Les declaracions d'ahir de David Cameron s'han de llegir amb lupa. A Londres, davant periodistes de tot el món i sense que ningú no li ho demanàs, va dir que no es podien desatendre les veus d'un país quan parla d'identitat i d'independència --va dir explícitament 'independència'--. I, per si no bastava, després de defensar el diàleg com a forma de debat i el referèndum com a mètode, va aclarir que, és clar, ell no era qui per a explicar això al primer ministre d'Espanya. No va esmentar Catalunya, però no calia pas.
Ho he dit moltes vegades: cap país no farà ni un pas oficial a favor de Catalunya fins que no es proclame formalment la independència al parlament. Seria un gran error de part seua. Però, mentrestant, la diplomàcia s'exerceix a base de converses privades, o ja no tan privades. I sobretot de gests. De gests que podem descodificar i que ens ajuden a entendre què es mou darrere les portes tancades.
Gests com aquest de Cameron o com el de la Unió Europea, setmanes enrere, quan el president Mas va visitar Brussel·les. No pas un, sinó tres comissaris europeus van rebre el president català el mateix dia. Que et reba un, un de sol, és molt complicat. Que et reben tres és un crit per a qui ha d'escoltar-lo.
De mica en mica, van acumulant-se senyals clars de la incomprensió envers l'actitud espanyola de negar-se a acceptar un referèndum d'independència a Catalunya. Europa no vol més maldecaps i sap que la qüestió catalana s'ha de resoldre, i s'ha de resoldre diplomàticament. Si pot ser, amb un acord entre Espanya, Catalunya i, si cal, també la Unió.
Però aquestes darreres setmanes Espanya no tan sols no ha fet cap pas endavant, sinó que s'ha significat en episodis còmics que, tanmateix, alarmen Brussel·les. Com ara negar-se a reconèixer Kossove fins i tot quan Sèrbia el reconeix, o com l'espectacle d'escarafalls i amenaces quan la UEFA acceptà Gibraltar. Les formes del govern espanyol inquieten Brussel·les i les cancelleries europees. Des d'ahir, i gràcies a David Cameron, sabem que el missatge segurament ja ha estat explicitat massa vegades en converses privades amb Rajoy mateix: Cameron no diria això en públic sense haver exhaurit els canals privats. I, per tant, podem suposar que la pressió contra l'immobilisme espanyol ha començat a pujar de to.
Perquè ahir el primer ministre britànic ni va parlar per parlar ni va improvisar. Més aviat sembla que va aprofitar una pregunta al vol per advertir públicament Espanya que el camí a seguir en el cas català és precisament el referèndum que Rajoy no vol fer: 'No es poden ignorar qüestions de nacionalitat, independència i identitat; cal deixar que la gent decidesca.' Més clar, l'aigua.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015