Excessos

Les campanyes electorals són propícies a les frases excessives. Un acte amb el públic rendit pot portar qualsevol orador a dir coses en un to inadequat; coses que diria molt més matisades en un debat parlamentari. I tota patinada, com és normal, és exagerada fins a l'infinit pels oponents per retreure l'error amb tota la força. Doncs, això passà ahir a Joan Puigcercós.

Puigcercós va dir que Madrid era una festa fiscal i que a Andalusia no pagava ni déu. I la literalitat de la frase és excessiva. Ara, el fons d'allò que volia dir el dirigent republicà no ho és tant. Però, com és normal que passe, a Andalusia n’han organitzat una de sonada contra Puigcercós –curiosament, a Madrid no tant. A ningú, no li agrada que li diguen coses com les que ha dit Puigcercós, i encara menys de la manera que ell les ha dites.

Que a Andalusia no paga ni déu no és cert. Però sí que és cert que l'esforç fiscal dels catalans, com s'ha demostrat una vegada i una altra, és superior a la de la majoria de l'estat i, molt particularment, és superior al dels andalusos. I ho és també que sense la redistribució forçosa que neix de l'espoliació fiscal l'economia espanyola no seria allò que és. Quan els andalusos s'indignen per la frase del republicà, també haurien de ser conscients d'això.

Però tot plegat no fa sinó acréixer el neguit que sent per aquesta obsessió a l'hora de fer de l'economia la principal bandera de l'independentisme. Supose que és últil, no diré que no, però em sembla que ens fa caure, a tots i amb molta facilitat, en una demagògia que tampoc no crec que ens faça gens de bé, al capdavall. Ni a ells ni a nosaltres.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Tot plegat no fa sinó acréixer el neguit que sent per aquesta obsessió a l'hora de fer de l'economia la principal bandera de l'independentisme.