Opinió

 

<4/169>

Vicent Partal

25.03.2014

Una sentència inútil

La sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre la 'Declaració de Sobirania i pel Dret de Decidir del poble de Catalunya' és inútil. Simplement perquè la declaració aprovada pel parlament català ja no s'inclou dins la legalitat espanyola, no hi fa referència, sinó que anuncia un fet a la comunitat internacional. On el constitucional espanyol, senzillament, no té jurisdicció.


Ben sovint hi ha qui pregunta: 'I el parlament quan s'atrevirà a trencar amb Espanya?' És una pregunta que sempre em sorprèn i que sovint responc dient que ho va fer el 23 de gener de 2013. Precisament amb aquesta declaració. Els diputats del parlament van votar aquell dia un text que deia: 'El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.' I això canviava, de fet, tot allò que pogués passar a continuació.


Quan un país, una comunitat humana, es declara 'subjecte polític i jurídic sobirà' implícitament diu que no reconeix cap sobirania superior a la pròpia. 'Sobirà' és un terme indiscutible, unívoc, gens ambigu en dret internacional. I és evident que si el parlament no reconeix l'existència d'una sobirania superior a la pròpia no reconeixerà una sentència emanada d'una sobirania diferent, en aquest cas de l'espanyola.


I això, aquesta actuació, ha de restar al marge de si som ja independents o no. 'Sobirania' i 'independència' no són pas sinònims. Nosaltres no hem aconseguit encara la independència perquè no l'hem proclamada i perquè, en conseqüència, ningú no ens la pot reconèixer encara. Però la declaració de sobirania és, precisament, la peça bàsica per a poder-la proclamar.


Quan es proclame la independència de Catalunya, si no hi ha acord amb Espanya, seran els altres estats, els 206 que hi ha al món, que decidiran si Catalunya és un estat independent o no. Decidir si som independents no ho farà pas Espanya, que només serà un actor al costat de 205 més. I aquesta decisió la prendran tots després d'estudiar si el procés és legal, no pas d'acord amb la legalitat espanyola sinó amb la legalitat internacional. Punt en què la declaració de sobirania és indispensable: simplement ningú no pot ser independent si abans no es proclama sobirà.



L'opinió dels subscriptors (si voleu fer-vos-en aneu a aquesta pàgina)


Josep Usó: El 24 de gener del 2013, els mateixos que ara aplaudeixen la "sentència" del tribunal constitucional espanyol, afirmaven que la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya no tenia cap validesa, cap utilitat ni servia per a res de res. Ara, més d'un any després, just quan han acabat de soterrar al "Artífice de la Transición", han afirmat que és il·legal, inconstitucional i no sé quantes coses més. Com pot ser, que si no servia per a res ara es vegen obligats a tractar de declarar-la il·legal?


Tant és. Després d'aquella declaració, ells ja no tenen cap sobirania sobre el poble de Catalunya. El que diguen, senzillament, no té cap utilitat. La seua jurisdicció ja no arriba, a Catalunya.


Segurament, la propera vegada els anirà bé estudiar-se la lliçó abans d'examinar-se. I potser aproven. Però coneixent-los, dubte que ho facen.


Jaume Sans: M'agrada la interpretació perqué dona ànims, es optimista. Però jo em pregunto si el Parlament de Catalunya té realment aquesta mateixa visió de ser "Sobirà", quan està presentant recurs al TC i quan està demanant permisos al Parlament Espanyol. És una reflexió des d'una òptica no tant positiva


Ramon Perera: Està clar que la independència dificilment es pot assolir sense trencar alguna cosa, normalment la legalitat de l'estat anterior. En el nostre cas tindrem un sol trencament amb dos apartats. En el primer apartat hem de fer una declaració de sobirania. Si aquest primer apartat té èxit, llavors es pot passar al segon apartat, que és la declaració d'independència.


La sentència del Tribunal Constitucional, tal com explica l'editorial, confirma que la declaració de sobirania ha tingut èxit, ja que s'han afanyat a dir que violava la legalitat espanyola. Això d'afanyar-se és un dir, ja que han trigat un any, dos mesos i dos dies en dictar sentència. Ves a saber si per que el contingut els importava poc o per que havien d'escriure molt o ...
Ben pensat, no cal que ens hi amoïnem gaire ja que fins ara només hem rebut paraules, que no vol dir enraonaments. Em pregunto que faran si s'els acaben les paraules.


Jaume Jose Orianes: Sentència inútil. Sentència que mostra la lectura antidemocràtica de la Constitució Espanyola de 1978, esmenada dues vegades (CE78). Aquesta CE78 deixa clar que ha de ser interpretada d'acord amb els Drets humans i altres tractats internacionals al respecte.


Que una part de la població espanyola tingui necessitat d'exercir democràcia directa indica que els òrgans de representació no acaben de funcionar prou bé. No és el cas que els polítics vulguin el recolzament de la població. És que la població empeny als polítics a actuar, malgrat allò que puguin dir mitjans de comunicació sobre el Molt Hble President de la Generalitat de Catalunya que correspongui.


Aquesta sentència inútil, malgrat que no l'he llegit encara, segur que es contradiu a ella mateixa. Inútil per contradictòria. Si el Tribunal Constitucional (TC) pretén defensar al ciutadà en el sentit que proposa la CE78, com pot allunyar la legalitat espanyola de les necessitats del poble català, emparat i subjecte a la la legalitat espanyola? Aquesta sentència traspassa, penso, el procés de secessió a un procés de manumissió i els ciutadans catalans espanyols els transforma a ciutadans que volen ser manumitats. Com pot atacar el TC als catalans espanyols d'aquesta manera?


Octavi Monsonís: La declaració de sobirania és el fet polític més important de Catalunya des de la desfeta de la Nova Planta (1707, 1714 i 1715). I el fet d'erigir-se en subjecte polític que pren les seues decisions sense haver de dependre de ningú (llegiu Espanya, per favor), necessàriament havia de ser rebutjat pel constitucional. Res a dir, doncs. Era el que esperàvem.


Allò veritablement important és continuar fent realitat les actuacions polítiques que es deriven de la declaració de sobirania, com exercir el dret d'autodeterminació. Per tant, ni aquesta decisió del constitucional d'ara ni les que vindran no han de fer perdre ni un minut els catalans. No serveix de res. Els minuts s'han de dedicar a fer possible que es puga decidir el que volem ser. I prou.

Mail Obert