Opinió
-
El ritme del país i el de la política
Vicent Partal
22.11.2013
-
Un gran exemple suís
Vicent Partal
21.11.2013
-
I el tal Aznar no hauria de ser a la presó?
Vicent Partal
20.11.2013
-
A qui cal exigir les coses?
Vicent Partal
19.11.2013
-
Ara respireu
Vicent Partal
18.11.2013
-
Els nostres botons nuclears
Vicent Partal
15.11.2013
-
L'abat Escarré i les coses de la moderació
Vicent Partal
14.11.2013
-
La sabata dels Fernànd'ez'
Vicent Partal
13.11.2013
-
La clau la tenen la gent i el món
Vicent Partal
12.11.2013
-
Repensar els Països Catalans
Vicent Partal
11.11.2013
-
Hem d'esperar els federalistes?
Vicent Partal
08.11.2013
-
L’autonomia valenciana (i les altres), en perill
Vicent Partal
07.11.2013
-
Fabra ensenya el projecte del PP
Vicent Partal
06.11.2013
Vicent Partal
28.10.2013
I La Vanguardia, de qui té por?
La Vanguardia es va despenjar ahir amb un editorial en portada en favor de la moderació --un fet excepcional--. Dels moderats, deia. Era un editorial poc clar, adesiara difícil d'interpretar, perquè no volia parlar amb claredat, o no podia. Però venia a dir, sense dir-ho, que el debat sobre la independència havia avançat molt. Que la perspectiva de la independència, des del seu punt de vista el perill, ja no era absurda. I sobretot explicava que la tossuderia del govern espanyol feia les coses cada volta més difícils als qui pretenien una solució altra que la proclamació de la república. Diguem que a La Vanguardia. Concretament es demanava dues vegades si el govern espanyol tenia por dels moderats catalans, podem imaginar-nos que referint-se a Duran i Lleida o a segons quins empresaris.
Fa onze mesos --només onze mesos!-- que Enric Juliana escrivia l'article que editorialitzava la posició del diari sobre la nit electoral. Vaig haver d'alçar-me i rentar-me la cara després de llegir-lo. Es titulava, increïblement, 'Ganó España', frase que, per si no l'havíem entesa, es repetia vuit vegades. En aquell text La Vanguardia arribava a escriure: 'Res inquietant per a l'ordre vigent no passarà a Catalunya els mesos vinents.'
Només onze mesos després, la capacitat d'anàlisi del diari dels Godó s'ha trobat despullada i compromesa per ells mateixos amb l'editorial desesperat d'ahir. Entenguem-lo, amb tot, com un senyal positiu. En tres dies el PSOE i La Vanguardia, poca broma, han dit que la constitució espanyola és inservible i que cal canviar-la per aturar el procés català. El PSOE i La Vanguardia. Per als qui tenen dubtes sobre si anem bé o no, amb aquest senyal n'hi hauria d'haver ben bé prou. Fa onze mesos que es pensaven que la realitat es podia canviar a cop de titular. Fa onze mesos que situaven el problema a Catalunya i avui ja diuen clarament on és, a Espanya. Fa onze mesos que es pensaven que ens podrien espantar, que podrien fer trontollar el president Mas, o CiU, qui sap si ERC i tot, i avui ja veuen que no se'n surten ni se'n sortiran. El canvi de tàctica dels qui es proclamen 'moderats' és un senyal notable i en absolut negligible.
La Vanguardia, siga com siga, fa tard reivindicant els moderats, perquè els moderats ja fa temps que són independentistes. L'obsessió ideològica no els deixa veure que si l'independentisme triomfa és sobretot perquè la independència és percebuda simplement com la solució més sensata per a Catalunya. No pas com un projecte nacionalista, sinó com un projecte col·lectiu. I això, a cals Godó, no ho volen veure, malgrat totes les evidències. La darrera, per exemple, el nombre de DVD de la Via Catalana que van arribar a vendre i que superava de llarg la xifra dels venuts per cap altre diari. La Vanguardia té por dels seus propis lectors?
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015