Opinió
-
El ritme del país i el de la política
Vicent Partal
22.11.2013
-
Un gran exemple suís
Vicent Partal
21.11.2013
-
I el tal Aznar no hauria de ser a la presó?
Vicent Partal
20.11.2013
-
A qui cal exigir les coses?
Vicent Partal
19.11.2013
-
Ara respireu
Vicent Partal
18.11.2013
-
Els nostres botons nuclears
Vicent Partal
15.11.2013
-
L'abat Escarré i les coses de la moderació
Vicent Partal
14.11.2013
-
La sabata dels Fernànd'ez'
Vicent Partal
13.11.2013
-
La clau la tenen la gent i el món
Vicent Partal
12.11.2013
-
Repensar els Països Catalans
Vicent Partal
11.11.2013
-
Hem d'esperar els federalistes?
Vicent Partal
08.11.2013
-
L’autonomia valenciana (i les altres), en perill
Vicent Partal
07.11.2013
-
Fabra ensenya el projecte del PP
Vicent Partal
06.11.2013
Vicent Partal
18.10.2013
Prendre partit
L'incident, diguem-ne, diplomàtic d'ahir al Foment del Treball va ser gairebé tan innocent com el somriure d'un nadó. Realment va ser molt poca cosa per més que avui siga portada de diaris i origine titulars extremats. D'ací a uns mesos ja el situarem en el seu lloc i aleshores el veurem com una petita incidència, comparat amb tot allò que vindrà d'ara endavant. Perquè això tot just acaba de començar.
El president de la Generalitat va decidir, simplement, que ell no acudiria a un acte de Foment del Treball en què el protocol havia estat canviat per fer que la vice-presidenta del govern espanyol fos la màxima autoritat. El protocol diu que el representant màxim de l'estat (espanyol) a Catalunya és el president de la Generalitat i que únicament el president del govern espanyol o el cap de l'estat s'hi anteposen. Mitjançant una argúcia, la vice-presidenta espanyola pretenia humiliar la Generalitat. I els panxacontents de Foment s'hi prestaven.
Hi insistesc: en el fons no té gens d'importància, això, en comparació amb tot allò que vindrà. Però tot és significatiu. És significativa l'arrogància de la vice-presidenta espanyola, és significativa l'actitud de Foment del Treball i ho és --molt-- la del president de la Generalitat. Mas va evidenciar en públic i en el millor escenari possible que ja som en una altra etapa.
En una etapa en què sembla que s'han acabat les contemporitzacions. Foment no n'era conscient segurament, va pensar que podia fer una de les seues jugadetes habituals i el colp de porta del president el va deixar amb un pam de nas. És un avís. I no tan sols a aquesta peculiar patronal dirigida per secretaris, un cas únic en el món. Em sembla que ahir va començar a quedar clar que en el camí que comencem a transitar no s'hi valen mitges tintes ni hi ha lloc per a escapolir-se de l'escomesa. Tots retratats i prenent partit.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015