L'home de Mequinensa

Els grans escriptors viuen en els seus llibres, però també fan viure en l'imaginari col·lectiu la seua ciutat, real o creada, al pas dels anys, dels segles fins i tot. Per a qualsevol 'catalanolector' Sueca significarà sempre Joan Fuster. O Palafrugell, Josep Pla. O Eivissa, Marià Villangómez. Igual que per a qualsevol lector Dublín és Joyce, Macondo és García Márquez, o Lisboa és Pessoa.
Fins i tot quan les llengües se'n van d'un lloc, resten els escrits, arrapats a la terra amb persistència. El portuguès de Goa avui tan sols roman als llibres dels escriptors que hi van viure. Igual que els vells textos ladins sobreviuen a la Sefarad desapareguda per a la qual foren escrits, o els excepcionals discursos de Ciceró, a la Roma que ja no és cap imperi.
A Jesús Moncada, l'interessava sobretot escriure. Defugia l'aparat mediàtic de l'escriptura, i és possible que mai no es plantejara la transcendència del seu origen geogràfica. Però, ho va explicar ahir l'alcadessa de Mequinensa, gràcies a Moncada el català restarà prestigiat per sempre a la terra que el va veure nàixer. I Mequinensa, la Franja de fet, es reconeixerà en català durant generacions. A vegades la feina d'un home sol és d'una eficàcia immensa.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet