Opinió

 

<17/169>

Vicent Partal

24.10.2014

Cent anys

Avui es commemora a València l'Acte d'Afirmació Valencianista que es va fer al vell Teatre Eslava el 26 de juliol de 1914. Representants de partits i entitats nacionalistes s'aplegaran per recordar aquell acte constitutiu que solemnitzava el sorgiment del nacionalisme, esdevingut pocs anys abans. Al cap de poc temps, com tornarà a passar diumenge, els nacionalistes valencians es trobaven al Puig i emprenien un camí molt llarg que ens ha portat fins avui.


En aquell moment inicial, hi va tenir un paper important la convulsió política, volcànica que vivia el Principat. La Mancomunitat de Catalunya, creada de poc, era l'espill en què es mirava el valencianisme i la Joventut Valencianista de Barcelona fou la que llançà la idea de fer aquell acte. 


Cent anys després, el valencianisme es troba en una situació única, si en repassem la història: ha consolidat una posició política que no havia tingut mai, ha guanyat la batalla de la cultura i ha resistit una agressió sense parió —i això costa molt d'entendre des del Principat: com i quant hem resistit aquestes dècades els valencians. És cert que hem perdut bona part del país pel camí. Però també és ben cert que això que passa al Principat demostra que en pocs anys es pot canviar completament la societat, per millorar-la.


A partir del maig vinent, el País Valencià encararà, crec que de manera decidida, una nova etapa. I la casualitat històrica —tot i que em sembla que no és tan casual— fa que aquest nou inici torne a coincidir amb una convulsió política, volcànica, al Principat, que també ens torna a servir de guia. És obvi que els valencians no hem d'estar subordinats a ningú. Però és més obvi encara que som i serem més forts com més fort siga el conjunt de la nostra nació.




--L'opinió dels subscriptors. 


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ells ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)





Josep Usó


Aquest 2014 està sent, per als valencians, molt dur. Penseu, aquells que viviu al Principat per exemple, que aquest curs l'han començat els nostres estudiants i escolars, el 3 de setembre. Amb una calor que tombava. I per a res. O, pot ser, per impossibilitar l'assistència de valencians a la Diada de l'onze de setembre. Que s'han retallat línies en l'ensenyament públic al temps que s'incrementen els concerts amb els privats. Especialment en valencià. 


Penseu que som el lloc de l'Estat amb més atur. Però continuem contribuint netament al manteniment de l'elit extractiva dirigent. I que ací la única infraestructura que se'ns ha fet els darrers anys ha segut el CASTOR (el dels terratrèmols i el bony). I que som la pàtria del Gürtel. I que els qui diuen que governen, tenen tan poca banqueta que quan han de sacrificar un diputat imputat, el substitut també està imputat. 


Però aquest any, les forces valencianistes de veritat han esdevingut més fortes que mai. I poden arribar a governar a les properes eleccions. Deu de ser cert, perquè la histèria en el PP és d'antologia. 


I sapigueu que som molts els valencians que mirem al Principat amb admiració, enveja i il·lusió. Que esperem el nostre torn. Per tot això, entre moltes més coses, aquest darrer diumenge d'octubre l'encarem amb esperança. Fotuts, però amb esperança.




Quim Sànchez


El contingut de país del teu editorial, que tan necessari  n’és, en un moment escaient. Sé de la resistència dels valencians, i de la cada vegada més assumida nació dels Països Catalans. Qui anava a dir, fa deu anys, que avui està normalitzat exigir la independència política i tenir-la a tocar.




Miquel Strubell


Als molts amics valencians els desitjo sort en aquests moments crucials, en què el partit en el govern s'està enuegant en el seu propi vòmit. Deixant una Generalitat amb un deute colossal, un país sense televisió pública, un atur altissim, una costs destrossada i un paisatge colgat d'edificis buits o a mig fer, teniu la via oberta per a atraure l'electorat cap a un nou govern, amb l'esperit de mirar de netejar la brutícia acumulada i donar al país valencià una fundada esperança en el futur.



Joan Guasch


Un somni: uns estats federats catalans, amb Barcelona València i Palma competint altra vegada per un lloc al món i allunyant-se progressivament del llast obscur de la Messeta. No acabo d'entendre què ha passat al País Valencià amb tant de PP per tot arreu. Desitjo que sigui un tumor dels que s'acaben guarint. Molts veieu el canvi ben a prop. Tant de bo. Un poble tan vital com el valencià no pot viure tant de temps en l'obscuritat. Bufen vents de canvi arreu del món i als Paisos Catalans sempre hi ha hagut molt bons navegants.

Mail Obert