Opinió
Vicent Partal
19.04.2004
Zapatero ha fet el gest que calia
Després del bon sabor de boca que va deixar durant el debat d'investidura s'esperava un gest del nou president del govern espanyol. I aquest gest va arribar ahir diumenge amb l'anunci de la retirada, sense esperar res més, de les tropes espanyoles que hi ha a l'Irac. És una actuació magnífica. Un molt bon inici que ajuda a crear confiança. El gest que calia..
Després del bon regust que va deixar arran del debat d'investidura, s'esperava un gest del nou president del govern espanyol. I aquest gest va arribar ahir, diumenge amb l'anunci de la retirada, sense més dilacions, de les tropes espanyoles destacades a l'Irac. És una actuació magnífica. Un molt bon començament que ajuda a crear confiança. El gest que calia.
Segur que no ha estat un gest senzill. A Zapatero, té tota la raó política al costat. La seua pròpia raó política, atès que ho havia promès abans de l'atemptat de l'11-M. Però també la del parlament, on la setmana passada es va veure clar que sols el PP s'oposava a aquesta decisió. I la dels ciutadans, que hem demanat multitudinàriament aquest gest. Fins i tot gosaria dir que li fa costat la majoria dels europeus. Però, dit tot això, el gest no és senzill. I l'ha pres sense por, amb fermesa i amb serenitat.
La setmana passada vaig escriure un parell de mails oberts expectants i més aviat crítics sobre Zapatero. La seua manera de preparar el debat d'investidura i el seu discurs inicial em van resultar desconcertants i preocupants. Les respostes als grups parlamentaris i ara aquest gest de retirar les tropes sense dilacions i sense dubtes han canviat la meua opinió sobre el nou president del govern espanyol. Evidentment, sols és un gest, un de sol. I encara hi ha quatre anys al davant. Però aquest, exactament aquest, era el gest que calia. El gest que ens calia. Ben fet, sí senyor.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015