Opinió

     

    <167/169>

    Vicent Partal

    29.01.2004

    Una poma enverinada per a Carod


    Els membres del tripartit, diuen que a iniciativa de Joan Saura, varen trobar dimarts una forma de salvar la situació original però complicada. Segurament era l'única possible, sí. Però passada l'èpica de les 48 hores l'aposta de Carod d'encapçalar la llista d'ERC per Barcelona comença a veure's amb uns altres ulls i amenaça d'esdevenir un error.
    Un error perquè en la crisi ha quedat tocada la confiança entre els partits, especialment entre el PSC i ERC. Les suspicàcies, sospites, malfiances o ressentiments, han tornat a aflorar i són fàcils de veure només que s'apaguen uns minuts els focus de les televisions. Els socialistes, alguns de manera ben visible, van explicant a qui els escolte que no es pot governar amb un partit d'immadurs o que era evident que pactar amb l'independentisme generaria problemes. Els republicans al seu torn, alguns de manera visible, blasmen la poca autonomia política del president o es pregunten en veu alta si no s'han passat creeent-se que el PSC era autònom del PSOE. Refer aquest trencament és una de les tasques més complicades de totes. I ací és on la candidatura de Carod apareix com una (possible) poma enverinada. Perquè presentant-se a les eleccions espanyoles Carod, que necessita la solidaritat dels seus socis de govern, esdevé automàticament rival o fins i tot enemic electoral. I en aquestes condicions, de la solidaritat o la simpatia dels partits coaligats ja pot oblidar-se'n. Més encara: si vol convertir les eleccions en un plebiscit contra la política antiterrorista del PP, haurà d'atacar també el PSOE. Ja ha començat a actuar en aquesta línia i si arriba a fons haurà de ser tan dur amb el PSOE com amb el PP. ¿Però com ho farà conservant alhora la possibilitat de tornar al govern i sense fer cruixir al màxim les estructures tripartites? No és gens fàcil. I no pot passar de puntetes sobre el partit socialista sense perdre tota la seua credibilitat. Ho té complicat i és difícil fer tants equilibris sen
    se trencar res.



    Mail Obert