Opinió
-
El correu de Google
Vicent Partal
14.05.2004
-
Canviant, de debò
Vicent Partal
13.05.2004
-
El país de Maragall
Vicent Partal
12.05.2004
-
Preparant l'escac i mat
Vicent Partal
11.05.2004
-
L'ambaixador Ronaldinho
Vicent Partal
06.05.2004
-
Connectat, a Singapur
Vicent Partal
05.05.2004
-
A Paul Leepp, quinze anys després
Vicent Partal
01.05.2004
-
Amb la Feria, conreant el vot ètnic
Vicent Partal
30.04.2004
-
L’hora de transcendir el fundador
Vicent Partal
29.04.2004
-
I ara la bandereta...
Vicent Partal
28.04.2004
-
El finançament o les cendres de l'ideal
Vicent Partal
27.04.2004
-
El 2007 com a objectiu
Vicent Partal
26.04.2004
-
Simplement contra la constitució
Vicent Partal
23.04.2004
Vicent Partal
07.02.2012
Antoni Tàpies: un exemple monumental
Antoni Tàpies és un exemple monumental per al nostre país. Un gran exemple de qualitat, de fidelitat, de compromís, d'inconformisme, de treball fins al darrer dia.
A Antoni Tàpies, no li va passar mai pel cap de dissimular la catalanitat per a ser universal. Perquè era precisament assumint la catalanitat que es projectava mundialment.
I Tàpies no era un artista i prou, un artista immens, sinó sobretot un ciutadà. Tàpies era un gran ciutadà del seu temps i del seu món, un home ple de solidaritat, preocupat per les desigualtats, que no es va resignar mai, que no va pensar mai en què posava en joc, que es va mantenir sempre inquiet i sempre valent.
Ahir Antoni Tàpies va aclucar definitivament els ulls, aquells ulls darrere els quals es dibuixaven 'uns contorns que em semblaven més reals que el real', aquells contorns dels quals naixia el seu geni.
I avui ens resta la seua obra i el seu exemple. Per sempre més.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015











