Opinió

 

<122/169>

Vicent Partal

24.09.2007

Les classes de Camps

El president Camps ha mogut aquests dies un cert enrenou amb la proposta que l'assignatura d'educació de ciutadania fóra impartida en anglès a les escoles valencianes. Com que el PP és contrari a aquesta assignatura, la resposta fàcil era de demanar-li que fóra l'assignatura de religió la que es donara en anglès. O en llatí, que potser no seria tan mala idea. Però, com tantes vegades, el debat vol emmascarar una realitat diferent: la llengua que a les escoles valencianes cal potenciar continua essent, trenta anys llargs després, la dels valencians.

Potenciar la llengua anglesa a l'escola i a tot arreu no és mala idea, com siga que en el món actual és imprescindible. A més, que en aquest país l'ús de l'anglès esdevinga normal ens convé a tots. Però amb quins límits? Ho vérem a les Illes amb el Decret Fiol i ho tornem a veure ara amb Camps: hi ha qui pretén servir-se de l'anglès com a coartada de l'ensenyament en català.

Concretament, al País Valencià allò que cal garantir encara és que tots els xiquets i xiquetes que vulguen puguen ser escolaritzats en català, situació que és molt lluny de ser real. Hi ha milers i milers de pares que no tenen aquesta oportunitat per manca de línies en valencià. I cal recordar que, ben sovint, en aquestes línies, la conselleria hi envia, a posta, mestres no preparats per a fer classes en la nostra llengua. Tal com denunciava, fa poc, el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament, les classes en català solament arriben a un 23% dels xiquets valencians, hi ha una paralització del creixement d'aquestes classes, malgrat que pares, ajuntaments i associacions en reclamen més i més, i que se n'ha trencat tant com han pogut la continuïtat entre cicles educatius.

Lamentablement la situació no és molt millor en l'àmbit universitari, on les universitats sembla que hagen perdut una part del tremp en favor del país que les havia caracteritzades tant aquestes darreres dècades. És cert que resisteixen, en general, com a símbol contra la barbàrie del govern valencià, però la pràctica de la llengua deixa molt a desitjar.

És en aquest context que la proposta de fer educació de ciutadania en anglès sols pot ser considerada una frivolitat, en el millor dels casos, o un intent de fer més mal encara a la llengua pròpia en l'ensenyament. I siga quin siga el cas, això fa que una idea valuosa i a tenir en compte com és la de fer créixer el coneixement de l'anglès, perda el sentit.

Mail Obert