Opinió

 

<12/169>

Vicent Partal

04.12.2014

L'arrel del debat

Oriol Junqueras va demanar ahir una entrevista a Artur Mas, i ell, en ús de les seues facultats com a president de la Generalitat, va anunciar una nova ronda de converses amb totes les forces polítiques partidàries del dret de decidir i també amb els interlocutors socials. Això mateix ja retrata una de les fonts clares de l'equívoc en què es troba ara el procés, circumstancialment: els dos protagonistes principals parlen de coses diferents.


Mas no parla de cap manera d'una coalició de partits. I si no s'entén això difícilment s'entendrà què proposa. Va ser molt clar en la conferència de fa vuit dies: va enretirar Convergència i Unió a un costat, amb un gest d'autoritat sorprenent, i es va mostrar disposat a enretirar-se ell, si calia. No sé si Junqueras no ha copsat el matís o no se'l creu. Però, ara com ara, respon demanant un diàleg entre ells dos. Que és fonamental, que segurament és el diàleg més important de tots els que caldria tenir, però que no és un diàleg imprescindible. Al final no comptaran les sigles sinó els noms, el programa, la manera d'aplicar-lo i el funcionament global de l'invent.


I si Mas no pensa en una coalició de partits, ni en proposa cap, simplement no pot fer pactes amb Junqueras com si treballàs en pro d'una coalició. No seria coherent. Entre més coses, perquè supose que a hores d'ara ja és conscient que ell no manarà en la llista, no pas de la manera que ha manat ara a Convergència i Unió. És evident que el seu paper és el més determinant de tots. Però no al nivell que ho seria si parlàssem d'unes autonòmiques. En algun moment ja ens explicaran com es gestionarà tot plegat i fins i tot qui posa els noms sobre la taula i hi parla. Però avui ja podem considerar que és evident que una llista de país, si hi van els noms que sembla que hi aniran, no serà una llista de fidelitats indestructibles ni tan sols al qui siga finalment el cap de llista. I aquest en serà, n'és, el valor històric i polític.


Així doncs, l'arrel del debat, que alguns molt ben situats deien ahir que no podia durar més de tres setmanes, és que això no va de coalicions. Es parla d'una altra cosa i, per tant, el mètode i la manera de negociar per força han de ser diferents dels que hem vist fins ara.




L'opinió dels subscriptors. 


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ells ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)






Ivan Matavera


Com diuen els Stark a Joc de Trons: "S'apropa l'hivern". És una frase que inclou, al meu entendre, estar alerta i previnguts pel que pugui passar. Doncs bé, ara estem tots expectants sobre què passarà en els pròxims 25 dies. Per què 25? Doncs perquè, com va explicar molt bé Pere Cardús en aquest mateix diari, el dia 29 de desembre és l'últim dia per convocar les eleccions plebiscitàries que volen tots els partits si es volen fer al febrer o al març. Sinó, el calendari electorial, seria complicat de gestionar havent eleccions municipals i estatals al llarg de 2015


I ara, la gran pregunta que ens fem tots: llista unitària o conglomerat de sigles? Jo, la veritat vagi per endavant, veia molt bé la llista unitàriai i encara la veig bé. Però un dels arguments en què diferents polítics com Quim Arrufat, gens sospitós de no ser independentista, és que veu mancances a l'hora d'arribar a una part de la població que no està completament convençuda sobre el procés i que vol una resposta amb arguments socials a les seves inquietuds.


Per altra banda, no sabem com seria el possible govern de transició, ni qui el formaria (a quin conseller d'Economia posaríem?), ni si podem saltar-nos el dèficit imposat per Madrid, ni moltes altres coses. Crec que és lícit fer-se aquestes preguntes.Tot i així, com diu molt bé el Vicent, en Mas no ha proposat una coalició de partits. Ha proposat quelcom que a Catalunya no hem vist mai, i potser serà l'embrió del què veurem en la Catalunya del futur.


És obvi que el President Mas és un actiu importantíssim pel procés d'independència. El seu argument per la llista unitària que dongui una majoria absoluta al Parlament, és que això a Europa es llegirà sense problemes ni discusions. Potser el President té informació que nosaltres se'ns escapa i per això creu que la llista és la millor solució.


En aquest punt, crec que ERC hi ha de reflexionar i han de posar en comú els punts que els acosten: voluntat de fer eleccions plebiscitàries, endegar un procés constituent, consolidar estructures d'estat, establir un full de ruta cap a la independència...Per altra banda, també he llegit, després de la conferència d'ahir al Palau de Congressos de Barcelona, que Junqueras ha posat el partit per davant del país. Bé, seria injust minimitzar-ho així. ERC ha donat suport durant dos anys a CIU a canvi del 9N i de bastir les futures estructures d'estat (Hisenda, etc.). La primera va sortir com va sortir, no li trec mèrits en absolut. I l'altra, de moment, en sabem poca cosa tret d'algun anunci al DOGC cercant gent per treballar-hi. Si més no, també s'han menjat alguns gripaus.


Per tant, donem un temps als nostres polítics perquè vagin confluint en un acord comú i pel bé de tothom. Deia Aristòtil que la virtut està en l'equilibri. Ara, més que mai, és temps de negociar, de posar les cartes sobre la taula, de parlar, de cedir i, com l'any passat, sorprendre'ns a tot un dia de desembre amb l'acord per anar a votar la independència del nostre país. S'apropa l'hivern, sí, però la primavera catalana està a punt de nèixer.




Joan Ortí


Ara, no es el moment de presentar a la societat catalana uns programes sectorials i polítics- ideològics sobre com volem la justícia, de com volem la nostra sanitat, o com volem l’estructura del serveis socials, etc., ara no es l’hora de presentar aquests programes partidistes. 


Primer em de dissenyar i vestir una constitució catalana que doni ja unes pautes dels valors socials, econòmics, culturals, educacionals i judicials, que conformin les columnes mestres per tal de que tot el poble català sàpiga quin es el marc legal general de comportament ètic i el camí per el qual volem caminar.


Convergència Democràtica de Catalunya diuen que no es d’esquerres però a estat pionera en tot l’estat de programar polítiques socials en persones dependents, de la pobresa energètica, d’ajudes a la família, etc., etc. (Tot i les retallades del govern central, veure referencia): http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/monografics/monografic-182968.html


Per tant, aquestes eleccions decisives per la independència del nostre País no s’haurien de fer sota la fal·làcia de dretes i esquerres, entenc que això ja vindrà en les primeres eleccions per constituir el primer Parlament del nou estat, quant tothom presenti els seus programes per una Catalunya independent.


Per altre banda proclamar la constitució de la república catalana el mes de març no ho tinc tant clar i segur, ja que potser encara no tindríem tot el recolzament internacional que necessitem.


Insisteixo que la picabaralla o l’enfrontament pel model de país es un greu error, en aquests moments no és el que toca; concretament en Joan Herrera no s’adona que un front “d’esquerres” independentista no te majoria. A mes, quant parla Herrera que nomes treu 10 diputats, parla, com si tinguis majoria absoluta! I ja no vull recordar el desastre del període de set anys del famós tripartit.


Costa tant d’acceptar un “temps mort” de partitocràcia i unir tots els esforços per elaborar una llista de país. Si mes no, treballar per trobar punts de coincidència en aquesta direcció perquè ens puguem assegurar una majoria abassegadora al Parlament de Catalunya.


 


Jordi Pedemonte


He sentit molt que en Mas va deixar la porta oberta a negociar, però l'actitud de molts sembla ser la del PP, que sempre està disposat a parlar de tot però si el resultat és el que proposa des de el primer moment.

He de dir que el partit únic m'agrada, però bàsicament per que amb diferents partits en el govern acabaran tots discutits i la sensació de divisió resultat de les picabaralles que solen tenir els partits després d'un període d'unió son molt decebedores.

Per altre banda l'única cosa positiva que va posar en Mas damunt la taula es limita al partit únic, sagrat per molts, i penso que en aquest sentit en Junqueres va anar molt mes lluny, amb les coses mes clares posades sobre la taula. Segons en Mas hem de gastar 18 mesos negociant amb Madrid, una cosa que no ha fet ni farà, hem de fer un altre referèndum prohibit per confirmar el tema, hem de fer estructures d'estat, les que no s´han fet en els darrers dos anys, hem de ...

En Junqueres proposa fer les lleis que necessita un estat, aplicar-les i tirar endavant des de el primer dia, crec que internacionalment no necessitem un partit únic, necessitem demostrar que el proces és irreversible i que com mes ràpid ho acceptin millor serà per a tothom. La democràcia probablement sigui una excusa pública per justificar els seus interessos, per que quan convé, reconeixen el que calgui i els referèndums brillen per la seva absència.




Josep Usó


Efectivament. En el projecte del President Mas ja no hi ha lloc, al menys de moment, per als partits polítics. Canvia el marc. Ja no valen les normes d'abans. I pel que sembla, a Oriol Junqueras li hauria agradat ser ell, el proper President de la Generalitat. El problema és que la pròpia dinàmica del procés cap a la independència s'ha emportat per davant als partits polítics. Ara mateix, en el moment i en els propers pasos, els partits tenen molt poc paper. Només cal veure que és Omnium i l'ANC, entre altres actors, qui empenyen als qui han d'arribar, obligatòriament, a un acord. I per aquesta candidatura comuna, cal que les persones oferesquen els seus serveis. No que pretenguen decidir el seu lloc en la llista. Això era el que es feia abans. Ara ja no val, aquest plantejament. 


Possiblement, formar part de la direcció d'un partit polític no permet veure les coses de la mateixa manera que les veu, que les veiem, la gent del carrer. I en aquest procés els partits polítics van a remolc de la Societat Civil. Des del principi.Dit això, tan Mas com Junqueras son persones intel·ligent, segur que ben assessorades i amb prou visió de futur com per entendre que han de posar-se d'acord en allò que és important. El paper que cadascun tindrà després és, en realitat, molt secundari. De veritat.




Josep Blesa


Si el que cerquem és la declaració d'independència, perquè enteranyinar-nos en qüestions que semblen de “partits autonomistes”?


Manta vegades –des de fa 7 anys- he pujat aquest vídeo (https://www.youtube.com/watch?v=nrvpZxMfKaU) en què les 13 colònies americanes voten la seua Constitució comuna. Això és, la independència envers la corona britànica. Observeu el vídeo i veureu com els autors i guionistes varen tindre la cura exquisida d’usar els diferents accents nord-americans segons la colònia d’on procedien els representants. Heus ací l’assimilació d’aquell procés amb el del principat. Considereu els partits com a colònies individuals. Fins i tot tenim els de ICV-EU-VERDS fent de “Nova York”, fent-se els llonguis desmenjats. La Constitució ha d’ésser suficientment elàstica i flexible per a que tothom hi càpiga a les envistes de futur.


Les properes converses entre les diverses colònies cal que siguen per a anar siluetejar-la. Amb tal premissa, les forces d’obediència londinenca seran com a convidats de pedra.


Si hi ha una característica pròpia de la gent d’aquest país, ha estat, anar bastants metres per davant dels perseguidors. Àdhuc aquells que ens els en pensem conservadors. Recordeu el comentari que vaig fer a l’editorial “L’oportunitat” (http://www.vilaweb.cat/editorial/4220276/loportunitat.html) i les 4 dents de la forca que vaig dissenyar. Si 13 colònies tan diferents entre si de la costa est nord-americana es van posar d’acord, com 4 coalicions no han de posar-s’hi?


I si som haques, que no ho vegem; que ens albarden tu!  




Francesc Estall


Crec que en poques paraules ho encertes: parlen de coses diferents. Un parla d'unes eleccions legislatives i l'altre parla d'un referèndum.
Jo em mostro més partidari del referèndum, una pregunta clara, una resposta clara, fora embolics. Com que no ens el deixen organitzar bé s'haurà de fer quelcom el més semblant possible; convertir uns quants partits en una coalició pel Sí, potser els altres facin també una coalició pel No. És clar, convertir unes legislatives en un referèndum té algunes conseqüències col·laterals, desfàs un Parlament i en tries un de nou però això hauria de ser secundari, no estem triant qui governarà els propers dos anys sinó com ens governarem els catalans les properes dues generacions pel cap baix.
Una de les notes del President que em va cridar l'atenció va ser que, en cas de convocar el referèndum, hi hauria noves eleccions en un any i mig, és a dir, segurament a finals del 2016; en cas contrari esgotaria la legislatura i hi hauria noves eleccions... a finals del 2016. Una coincidència segur que gens casual. Les properes legislatives d'una manera o d'altra seran a finals del 2016, governem-nos el proper any i mig com bé podem i amb la generositat que el President demanava - i que farà falta - que ja triarem al final un nou govern i tornarem a la normalitat parlamentària.

Sí, es pot defensar de fer quelcom més habitual, avançar unes eleccions i jugar al joc parlamentari que ja coneixem i si es suma prou declarar la independència. Però la proposta d'en Mas, per mi, té quelcom d'especial: és engrescadora. Pot aportar a molta gent quelcom tan poc mesurable com és la il·lusió d'un projecte col·lectiu i d'un poble en moviment, i si la il·lusió es posa en marxa serà imparable. I tot escrivint això m'ha vingut al cap n'Estellés que ho diu molt millor que jo,
No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen.
Baixa al carrer i participa.
Participa en el ball, la festa,
dóna les mans al teu germà.
No podran res davant d'un poble
unit, alegre i combatiu!


 


Ignasi Recasens


Llista del Si


ANC i Òmnium han agafar l'iniciativa i proposar una llista amb objectius i noms.


El que no vulgui estar a la llista que aixequi la mà i ho digui



Mail Obert