Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

08.03.2013

Un nou govern, de concentració

Vivim una setmana massa animada. La destitució fulminant del fiscal general de Catalunya o els insults al parlament i al president prodigats per un polític extremeny marquen el to de la resposta de l'estat a les demandes democràtiques del nostre país. Són, tots, senyals preocupants. Tant que crec que els polítics catalans han d'anar pensant en mesures encara més contundents per a respondre a la involució que arriba de Madrid.


Que Ibarra compare el parlament català i el president Mas amb Hitler faria gràcia i tot si no fos per dues coses. La primera, que precisament és l'estat espanyol l'únic de la Unió Europea que encara no ha incorporat en la legislació cap normativa contra el nazisme. D'ací ve que puga dir impunement tot això que diu, cosa que no passaria a la resta d'Europa, on no es permeten facècies amb aquests temes. I en segon lloc per la manera tan violenta com s'expressa. No té res de nou, però avisa que no cal que esperem diàleg ni interès, ans imposició i agressivitat. A hores d'ara, ja no sé veure per on, allà a Espanya, es podria trobar un camí de pacte i de diàleg, d'acceptació de la democràcia com a regla per a resoldre el conflicte català. I en vist de tot això crec que hem de saber molt bé com respondre al pròxim augment de la pressió.


No ens confonguem: no es tracta pas de fer un canvi salvatge, perquè ho anem fent molt bé. Hem posat la democràcia al centre de la reivindicació catalana i això ja dóna fruits valuosos. I som a un pas d'incorporar el PSC al consens del referèndum, una fita que serà molt més transcendental que no puguem endevinar ara. Clarament, la següent votació pel dret de decidir al parlament ja deixarà fora del consens tan sols el PP i la seua marca blanca. Un escenari òptim per a agafar embranzida, si arriben noves agressions. Però agafar embranzida com?


Crec que la reacció envers aquest to bel·ligerant i amenaçador que propicia el govern espanyol ha de continuar essent tranquil·la i reposada. Però també contundent. Per això diria que algú, a hores d'ara, ja hauria de cosir els botons que puguen permetre, en un futur no gaire llunyà, de crear un govern de concentració, format pel màxim de forces polítiques possible. No parle de demà ni del mes que ve. Només dibuixe un horitzó de fermesa que em sembla que seria una resposta rotunda i que em tem que caldrà activar d'ací a poc temps si les coses continuen així. 


Perquè tot fa pensar que s'acosta molt ràpidament l'hora decisiva, i com més consens i corresponsabilitat ens acomboien més forts serem.

Mail Obert