Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

16.03.2005

Parlem d'El Periódico?

La crisi que ha trasbalsat el país aquestes darreres setmanes té un aspecte sobre el qual tots hem anat passant de puntetes fins fa unes poques hores: l'incitador del famós tres per cent és, tal com ha reconegut el president Maragall, un editorial d'El Periódico.
Fa mesos, potser anys, encara que no gaires, que El Periódico ha entrat per una via que alguns periodistes, jo per exemple, veiem amb preocupació. No tant pel seu negoci com per la salut de la informació en general. El diari ha esdevingut, en temes polítics, un autèntic diari de partit, del PSC. I un diari de partit molt sectari, fins i tot dins el PSC. Gairebé inquisitorial. Però, sobretot, El Periódico ha aconseguit de suscitar, d'un temps ençà, una incomoditat notable en un nucli de gent que mai no l'havíem vist com el nostre diari, però que tampoc no el posàvem a la casella dels diaris que no es poden llegir.

Hi insistesc: ells deuen saber què fan. Malgrat la pluja de milions que rep de les institucions, El Periódico és d’una empresa privada i té el dret de definir la seua línia ideològica i editorial sense intromissions de ningú. Exactament igual com jo tinc el dret de no comprar-lo. El problema és que les coses no són tan senzilles. Tots estem d'acord que l'actuació d'emissores com ara la COPE, o de diaris com La Razón, incita una crispació, una incomprensió, unes confusions interessades, que no són bones per al funcionament del país, ni de l'estat. El Periódico no ha arribat encara a aquest punt, però jo crec que El Periódico fereix avui la sensibilitat de molta gent d'una forma difícil de distingir dels exemples anteriors. O, si més no, això veig en el meu entorn immediat. En català, a sobre.
Enquestes clarament cuinades al servei de crear opinió, portades indignes com la del dia de les eleccions al Parlament, errors monumentals com aquella edició especial que assenyalava ETA com a autora dels atemptats de l'11-M, rumors com el del tres per cent elevats a categoria de notícia, d'editorial fins i tot, i acompanyats, uns quants dies després, d'articles explicant que durant anys havien intentat d’aconseguir-ne alguna prova i no n'havien trobada cap. S’hi val, a tot? S’hi val, a tot, per què? Per ser més lliures informativament parlant, més plurals? O per anihilar un partit polític, CiU o el PP per exemple, o una persona, Carod-Rovira per exemple, o una ideologia, el nacionalisme català per exemple, o una cultura política, això que en diuen despectivament l'oasi...? S’hi val, a tot?
Potser els responsables d'El Periódico creuen, efectivament, que s’hi val, a tot. Però, fins i tot si així fóra, supose i espere que admetran aquest correu com un indici de l'estupor i la preocupació que causa la seua actuació en alguns de nosaltres. No sé si en molts o pocs. Deixem-ho en mi, concretament.

Mail Obert