Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

20.06.2015

La llista de la V, no la llista del president

Sorpresa, i sorpresa gran, per la proposta feta per Artur Mas avui al matí. Ja feia setmanes que parlàvem de la hipòtesi de la llista del president i ens hem trobat amb una proposta que podria canviar tot el joc polític català perquè no és la llista del president, sinó la llista de la V, la llista de la Via Catalana.


L'anàlisi feta per Artur Mas pot ser contestada i rebutjada, però no pot ser menystinguda. El que ha vingut a dir és que el 27 de setembre ens ho juguem tot, que per a guanyar cal la màxima unitat, que aquesta unitat és impossible a través dels partits polítics, perquè no la volen els altres partits i que per tant l'única solució és que siga la societat civil qui la cree. Al marge de tots els partits, al marge també de Convergència. Fins i tot al marge d'ell mateix.


Mas reclama que l'ANC, Òmnium i l'AMI es posen a fer una llista electoral que puga guanyar les eleccions a partir de crear la màxima unitat possible. Mas diu que CDC i ell mateix es posen a disposició d'aquest projecte sense cap condició prèvia. Que si els demanen de participar-hi, hi seran, però que si no també hi donaran suport.


Si la llista l'encapçala Carme Forcadell o Raül Romeva o Carles Viver i Pi-Sunyer, per dir tres noms ben diferents que ho podrien fer, ell i ells hi donaran suport. I aquest és el cor de la proposta i el gran canvi. Perquè Mas entén que en aquest moment històric on som l'única garantia que l'independentisme guanyarà les eleccions amb tanta claredat que la comunitat internacional ho reconeixerà com una victòria inapel·lable és amb la victòria claríssima d'una de les llistes independentistes i amb la suma de les altres després. I això, una victòria inapel·lable supose que estem tots d'acord en que CDC no ho pot aconseguir, ERC no ho pot aconseguir i la CUP tampoc no ho pot aconseguir.


A parer de Mas, l'única manera d'aconseguir-ho és recreant la Via Catalana. Recreant el 9-N. I això, havent decidit ERC i la CUP que no hi pot haver una llista de partits única, Mas creu que només es pot aconseguir amb una llista no de partit, no d'ell ni dels seus, encara que potser sí que amb ell, sinó de la societat civil.


És esperable que la reacció d'ERC i la CUP serà contrària a aquesta idea. Seria lògic que ho fos i també legítim. Però els dos partits farien bé d'entendre que el que Mas proposa, encara que ho propose Mas, no va necessàriament en favor de Mas i de CDC: el que proposa ara és un altre joc. ERC i la CUP tenen dret de pensar que separament sumem més, però no poden obligar a acceptar aquesta tesi als qui pensem que separadament hi perdem. Que ells no vulguen participar en la unitat no vol dir que no hi puga haver 'una unitat'. La que siga possible, que mai no serà completa, però que podria ser suficient. I que en tot cas, per alguns seria molt millor que l'opció de les tres llistes.


Amb la seua proposta, a més, Mas aparta una raó que sempre han presentat com la principal els partidaris de les llistes separades. Ells han dit una vegada i una altra que no poden anar en la mateixa llista que el 'neoliberal Mas'. Però i si Mas se n'aparta, com ha fet avui al matí? I si la llista no és de Mas? On seria el problema, aleshores?


Un punt feble que li veig a la proposta és que posa les organitzacions en una situació delicada. Primer perquè és segur que generarà debats intensos dins seu però després perquè és complicat fer aquesta unitat si ERC i CUP queden a banda i per tant són electoralment competidors. No sé com es pot resoldre això.


En qualsevol cas la proposta d'aquest dissabte farà parlar i discutir molt aquests dies vinents. Serà el gran tema. Hi haurà un gran debat però no tinc clar si podrà tirar endavant o no. Ara bé per correspondre al nivell de la proposta, el debat hauria de ser honrat i esquivar les trampes habituals. Sobretot entenent el fons important de la proposta: això no pot ser reduït, sense fer trampa, a la maniobra d'un partit o d'una persona. Agrade Mas o no, aquesta vegada ens parla d'una altra cosa, d'un canvi d'escenari complet. Això no és la repetició del discurs del Fòrum ni és reobrir un tema tancat. En tot cas és una altra manera, nova, d'escapar d'un debat, d'una situació, on bona part del país mai no hauria volgut estar.

Mail Obert