Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

04.06.2015

Especulant sobre el 27-S

La pregunta, si és que ho és, d'Unió, les primeres insinuacions sobre la 'llista del president' i els rumors cada volta més persistents sobre una Catalunya en Comú, que podria o ser una quarta llista o unir-se a la CUP, comencen a dibuixar un 27-S inesperat. Ho he dit algunes altres vegades i ho tornaré a dir: el setembre encara és molt molt lluny, per més a prop que ens puga semblar ara. D'ací a allà passarà de tot. I, per tant, qualsevol anàlisi, com aquesta que faig avui, qualsevol especulació, ha de partir de la volatilitat extrema del marc polític català. Tot és possible. Amb la màxima prudència i només per obrir el focus, doncs, esbosse quatre hipòtesis, que —totes o alguna— podrien configurar un 27-S inesperat.


1) Unió: fora del bloc independentista. Aquesta és la més clara. La maniobra dels partidaris de Duran és de les més lletges i barroeres. Faran tantes trampes com calga per quedar-se el nom del partit i, per tant, empenyeran la marca fora del bloc independentista. Mas s'hi resistirà tant com puga però CiU molt probablement es trencarà. 


2) Mas: la 'llista del president' i l'embolic amb Unió. CiU, com a tal, no anirà a les eleccions del setembre. Però, de fet, és possible que no hi vaja ni tan sols CDC. Mas explora la creació d'una 'llista del president' on hi hauria molts més independents que no pas membres de CDC. La maniobra li permetria de trencar suaument amb Unió, evitar una part de la mala imatge que arrossega CDC i afegir sensibilitats diverses al seu projecte. El problema és saber si Mas serà creïble aguantant consellers i parlamentaris d'Unió al seu costat fins el dia mateix de les eleccions. Unió és una bomba de rellotgeria electoral i cada dia que Mas passe sense desactivar-la serà pitjor per a ell. El president ha de passar dels quaranta escons i acostar-se tant com puga als 45 si vol continuar menant el procés, que ho vol. Ara, però, és molt lluny d'aquest objectiu i només amb moviments molt audaços podria sacsejar el tauler. UDC és tòxica.


3) Catalunya en Comú, quarta llista. És el fenomen més nou. Hi ha molta gent interessada que l'experiment de Barcelona en Comú s'extrapole a les eleccions del setembre, amb una Catalunya en Comú. Tant des del bloc unionista com des del bloc independentista. Procés Constituent és clarament independentista, a ICV la batalla s'ha reobert i Podem s'ho mira tot plegat amb un cert astorament, perquè la influència que hi té ara mateix és secundària. Malgrat les paraules d'ahir d'Ada Colau, si persones significatives de Barcelona en Comú empenyen en la direcció de la independència, potser al setembre en comptes de poder optar entre tres llistes hom podrà optar entre quatre. Amb la previsió d'un efecte molt important: si hi ha tres llistes d'esquerres, el repartiment del vot podria afavorir, paradoxalment, Artur Mas a l'hora de ser el que tinga més escons. Una altra cosa és si després de les eleccions les esquerres sumen i volen desbancar-lo.


4) Catalunya en Comú i la CUP junts. No serà fàcil, però ja hi ha moltes converses encreuades i en marxa. Si Catalunya en Comú i la CUP acordassen d'anar junts a les eleccions, segurament tindríem davant un fet majúscul, que podria canviar de dalt a baix el parlament. Podrien guanyar? Dependria molt de quina mena d'aliança fossen capaços de crear i de quins líders anirien en la llusta, però un projecte com aquest pugnaria, podria pugnar, per la presidència de la Generalitat. I, si més no, CiU i ERC tindrien una amenaça electoral evident. En compte de disputar-se el primer lloc o el segon, haurien de preveure també la possibilitat d'ocupar el tercer. Qui sap si a la vista d'això fins i tot CiU i ERC no tornarien a temptejar una entesa —ara literalment impossible— o no hi podria haver un pacte entre Esquerra i Catalunya en Comú, ara també molt complicat d'imaginar.


En definitiva, són quatre hipòtesis avui perfectament possibles, que ni s'albiraven quan es va signar l'acord entre CDC i ERC per a fer les eleccions el 27 de setembre. Segur que ens quedaran encara més sorpreses per descobrir. Prepareu-vos, doncs, que tot es mourà molt i ens esperen unes setmanes d'infart. Emocionants.









L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)




Mariano Ferrer


Pel que vostè argumenta a l'editorial, i lligant-ho amb el comentari desconcertant del president Mas arran de la pregunta d'Unió, em semblaria que caldria que l'esmenés, aquest comentari el president; caldria que fes un cop de timó. A mi em sembla que és urgent que el president Artur Mas faci una reestructuració de govern. Que no esperi massa a formar govern amb Esquerra Republicana. Que cessi als consellers d'Unió contraris al full de ruta per la independència.




Amadeu Abril


D’acord amb les especulacions, però a mi em surt una “quarta llista” diferent.

* Que CiU o fins i tot CDC com a marca no es presentaran, sembla altament probable. Que en tot cas, junt amb el sector independentista d’Unió donaran suport a alguna versió de la 'Llista Mas' sembla també altrament probable. Clarament millor solució que una llsita de partit (o coalició).

* Que hi hagi llista comuna, però sense presència directa, de CDC i ERC és el somni de molta gent, però no sembla probable.

* Que la CUP acabi donant suport a la mateixa llsita que CDC i ERC sembla altament improbable. Que basteixi al seu voltant una tercera llista sobiranista sembla altament probable (OK, segona en el cas molt improbable que CDC i ERC pactessin donar suport a una llista “unitària”…)

* Que Catalunya en Comú sigui “la quarta llista” sobiranista és altament improbable. ICV-EUiA difícilment hi pot estar d’acord. Podem simplement no pot sumar-se al full de ruta a dos mesos de les eleccions espanyoles, que és llur prioritat absoluta. I Procés Constituent té com a prioritat pactar amb aquestes forces, més que sumar-se al bloc independentista (potser perquè creuen que com ells ja s’hi senten, no cal fer res més en aquest sentit). I si mai si sumés la CUP, el que succeiria és que perdríem, per tant, la “llista alternativa” de l’eix del sí. És a dir, aquesta Catalunya en Comú podria ser sobiranista, però sembla impossible que explícitament acceptés ser un “Sí” al plebiscit.

La “quarta llista”, per tant, és una altra opció que jo veig cada cop més necessària: una llista fora radicalment independent de qualevol partit; radicalment alternativa a les formes de fer heretades; radicalment compromesa amb el Full de Ruta; clarament compromesa amb un programa mínim per a l’emergència social, però no ideològicament a l’extrem (esquerra) del mapa, és a dir, no declaradament anticapitalista com ho són CUP i Procés Constituent (molt més que els “alternatius” no independentistes de Podem). Hi ha un espai orfe, que no vol (o no pot) tornar a votar als partits que han protagonitzat els darrers 40 anys per motius de regeneració, de atipament de la corrupció, de desconfiança en el compromís i de decepció en el rol d’aquests partits els darrers mesos. I que volen actuacions clares en moments d’emergència social que no veuen, però que no volen “comprar” un “pack ideològic integral” d’esmena a la totalitat el sistma econòmic i social.  No són majoria, però cada cop em sembla que són més.

* Bonus track: UDC, si se separa de CDC i de la “Llista Mas” hauria d’impulsar una llista “sobrianistes però dins d’un ordre” (diguem-ne “Construïm”). Hi ha un sector de la dreta catalana no independentista, però allunyat del PP. Al 27-S cal que ens comptem tots on ens pertoca. I al capdevall, trauran (de fet recuperaran) vots fugits des del 2010 a PP i a C’s o a l’abstenció més que no pas en restarien a la “Llista Mas”.




Joan Josep Isern


Cert. La situació es pot complicar, almenys en aparença i vista des de la perspectiva d’ara.


De tota manera és fonamental que no oblidem que aquest procés España ja no el pot guanyar; però si finalment es perd no ho dubteu gens: l’haurem perdut nosaltres.



Andreu Rubio


Estem d'acord que des de 2012 el poble català vol ser sobirà, independent.
A partir d'això,  s'obri un procès en el qual la societat, de manera transversal, canvia, 
arran de les consultes populars ( 2010...); ara bé,
açò facilita un panorama complex en el qual hem arribat a un full de ruta, per part dels partits sobiranistes 
que ens encamina cap a la independència i les eleccions plebiscitàries.
Emperò hi ha situacions complexes que hem de mirar-nos ; al si de CiU , sobretot a Unió Democràtica 
de Catalunya i al  si d'ICV , advertim veus discrepants molt lícites, però que poden desviar, en part aquest full de ruta 
cap a a la llibertat; tot així, esperem que al si d'UDC pensen en clau sobiranista  i que per al 27-S- junt amb el sector independentista d'ICV i d'altres, poder confluir cap a a la independència del nostre poble.




Dani Franch


Algun dia veurem, que units som mes forts, mentres podem fer el ridicul fent multituts de llistes separades i sobretot com sempre, disgregats i barallats...no n'aprenem mai




Pep Agulló


Ens equivoquem si pensem que el “procés" el podem reduir a un joc d’escacs dels partits, a una combinació de coalicions... Sense una majoria social disposada a trencar, d’una vegada, amb la legalitat espanyola, res de res, perquè el que ningú sap és fins on som (la societat civil) capaços d’arriscar per a aconseguir la independència. El procés serà traumàtic per l'inevitable enfrontament de Catalunya amb l’Estat, i m’esparvera aquest concepte tan lineal de la majoria de comentaris i de prediccions del que pot passar...




Joan Rubiralta


El que seria realment potent serien la suma de Barcelona en Comú (amb una posició sobiranista/independentista assimilada), la CUP i ERC. Si això s'aconseguís, ara ja podríem saber segur qui guanyaria les eleccions del 27 S. És cert que CiU quedaria fora d'aquest grup però llavors s'hauria espavilar tot desfent-se'n d'UDC i farcint la llista d'independents i no crec de cap manera que no convoqués les eleccions com a revenja contra l'incompliment dels pactes amb ERC, perquè el cost polític que aquesta decisió podria portar és totalment inassumible.

A més, si la coalició d'esquerres i la de dretes suma, la majoria independència serà un fet. El que caldrà fer després serà una mena de govern de concentració integrant gent de totes les formacions sobiranistes i tirar endavant el procés.




Salvador Rofes


Ho sento: quan he acabat de llegar l'article m'ha vingut a la memòria la faula de la lletera...Si desprès de llegir el 9N Desclassificat (que recomano a tots els meus amics) em preguntava si valia la pena anar a votar, llegint articles com aquest em fa entrar en la certesa de que maierem prous per l'objectiu final del procés.


Per cert: es tan repugnant la pregunta d'Unió que jo, si fos en Mas, els "foteria" a fora del Govern avui mateix. Que podria perdre el Govern en una moció de censura? Doncs, ja tenim les eleccions a tocar i les avancem uns dies. I, per descomptat, acolliria amb el braços oberts a tots els que trenquin el carnet d'Unió i vulguin passar a CDC.



Josep Usó


Realment, els escenaris que s'obren a partir de la "pregunta" d'Unió són espectaculars. Vicent Partal ja va anunciar fa uns dies que ens caldria molta til·la. I aquesta setmana és adequada per a una primera dosi. La possibilitat d'una "llista del President" gelaria el somriure de hiena del pobre Duran, que ara ja fa temps que cada moviment que fa és a "caixa o faixa". Però jo continue pensant que hi ha moltes coses en moviment. Moltes aliances, noves i antigues, s'hauran de fer i desfer. I en molt poc temps. Però veig dos dades a favor. D'una banda, la gent, que es continua mantenint ferma. I d'altra banda, els dirigents polítics del bloc sobiranista. Ací, cal incloure'n molts que no estan ben situats ara mateix (els d'Unió o  els d'ICV, per exemple), que també maniobraran per posar-se al lloc.I finalment, deixeu-me que ho diga, comptem amb un aliat com l'Estat Espanyol, que amb la seva ridícula sanció al Barça i a l'Athletic de Bilbao per l'any que ve, és segur que ha aconseguit engreixar el nombre d'independentistes. Sense comptar que obligarà a definir-se als clubs de futbol. Calma, que anem bé. I ens divertirem, d'ací al setembre. Més que al Dragon Khan.

Mail Obert