Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

20.05.2015

Els violents

Les imatges de militants, i candidats, del PP agredint a colps de puny, de peu i de bandera gent que protestava al míting de Rajoy a Barcelona han causat un gran impacte. Amb raó. No és què fan sinó com ho fan.


Entenguem-nos. En qualsevol míting d'un partit polític l'aparició de contraris protestant porta tensió. Això és natural. És obvi fins i tot que la tensió puga expressar-se en un moment determinat en crits, en escridassades als qui protesten. Però d'això al que vam veure despús-ahir, a aquesta violència desbocada i feliç contra uns pocs, hi ha un món. Les cares, les expressions, la sensació que pegaven ben de gust, aquells crits increïbles de 'llibertat, llibertat' entonats amb tanta ràbia, la reacció de Mariano Rajoy… Caram, crec que un psiquiatre hi trobaria molta matèria d'estudi, en els fets viscuts en aquell acte. Molta. I em sembla peculiar tot plegat. I perillós.


I, contra allò que alguns voldrien dir, no crec que siga pas anecdòtic. El nacionalisme espanyol incorpora en el seu estament més profund una cultura de la violència i la imposició que no és cap anècdota. I que em fa l'efecte que es va desacomplexant a Catalunya. Hi ha aquesta reacció, hi ha la campanya directament racista i xenòfoba que fa el PP en llocs com Badalona i Barcelona mateix. Hi ha les propostes de Ciutadans i particularment de Carina Mejías: la idea que es pot prohibir tot i que cal prohibir les expressions lliures de la gent si no coincideixen amb les teues. Hi ha més fets, anecdòtics si es vol, però no pas menors. Determinats comportaments de la presumpta nova esquerra, com les piulades aquelles. Pablo Iglesias reaccionant a la defensiva dels joves de Gasteiz dient que ells no volen saber res 'dels hereus de la violència'. Com si Espanya, l'Espanya mateix que és avui i que és el seu projecte, no fos hereva directa de la violència de Franco. Caram, tu. No vull barrejar coses i demane que s'entenga això que diré ara com una cosa diferent, però l'altre dia seguidors del Reial Madrid van anar a l'aeroport de Barcelona… a insultar Catalunya i agredir a colps la gent que portava la samarreta blau-grana. A l'aeroport del Prat! 


Sembla que algú ha decidit que havia arribat l'hora d'amollar la violència, de fer-la saltar al carrer, d'oblidar la contenció que fins ara es reclamava a tothom. D'ací al setembre, si això va com fins ara, potser haurem de travessar situacions que en aquest moment són poc imaginables però que haurem de superar amb nota. Ells maldaran per fer-nos eixir de la via, sospite, a base de provocacions. I nosaltres ja cal que tinguem el cap ben clar. Els hem de denunciar, però no hem de caure en el seu parany. Simplement.



L'opinió dels subscriptors


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)





Carles Balbastre


Molta calma. Quant més enfurismats estiguin, nosaltres hem d'estar més calmats perquè això significa que el camí que portem és el correcte. Però calma no vol dir pas rendició ni deixar de fer el que toqui fer. Això sí, podem anar preparant litres i litres de til·la.




Xavier Giró


Aquest incident m'ha portat al cap l'actuació de dos polítics antagònics. El primer és el candidat del PP a Badalona, en Garcia Albiol, qui ja el 2006 va encetar aquesta pràctica dels candidats del seu partit d'agredir físicament a manifestants amb el famós cop de puny que va propiciar davant les càmeres a uns manifestants a Martorell el 2006 (vídeo). Sempre m'he sorprès que una persona amb un caràcter tan violent aconseguís l'alcaldia de la ciutat. Just a l'altra banda de l'espectre polític, l'activisme no-violent de Mohandas Gandhi i la citació associada (que no seva) de: "Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen i finalment, guanyes.". Ja som a la penúltima fase. Demano als nostres polítics que treballin perquè sigui el més curta possible.



Almar Bosch


Gràcies per posar uns quants fets, aparentment molt banals, en el context adequat. Veient un programa a una tele catalana, vaig veure un enfocament on els violents els mostraran com a components de la PAH I res més lluny de la realitat. Tota la violència física venia de peperos, alguns d'ells candidats a batlle.
No perdem de vista el conjunt, és bàsic per la nostra salut mental i per mantenir la serenor i fredor que, sens dubte necessitarem els propers mesos.
Com aventurava en un anterior comentari a la teva editorial, anem passant de la violència verbal a la física. I cada dia, una mica mes...




Francesc Viladot


Avui m'he decidit a escriure perquè crec que val la pena donar suport a l'editorial d'avui del Vicent Partal. I no tan sols donar-li suport perquè seria un error polïtic caure en la provocació de la violència, que molts espanyolistes tan desitgen, sinó perquè crec que cal preservar el pacifisme per sobre de tot. No el pacifisme que es defenda a empentes i bufetades, és clar. Estic convençut que molts independentistes estem molt satisfet que el nostre desig de llibertat nacional l'hàgim defensat de manera serena, amb la paraula ben argumentada i l'acció festiva. El nostre pacifisme és un bé comú que hem de mantenir. Així, ben segur que guanuarem.



Víctor Serra


Que el PP i la dreta unionista espanyola vol crispar i provocar violència, em sembla que és molt clar i no hauria de sorprendre a ningú. El sinistre Aznar ens ho va dir ben clar i penso que en aquell moment poca gent hi va donar la importància que es mereixien les seves amenaces.  Nosaltres cal que no caiguem en la provocació però sobretot que ens activem per denunciar-ho internacionalment, que enviem imatges als mitjans internacionals.  Ara posaran la directa , per tant no badem. Una de les poques coses que els podria frenar seria un rebuig massiu a les urnes el 24M i el 27S. Si perdem seguiran amb el seu plan d'aniquilar-nos sense pietat.




Joan Rubiralta


Avui he sentit a 8TV la Sánchez-Camacho intentant treure ferro a les agressions que han passat al míting del PP, però davant de la insistència del mateix Josep Cuní i dels tertulians, ha hagut de condemnar les agressions que han comès militants i simpatitzants del seu partit amb banderes, cops de puny i fortes empentes. Esperem que no es tornin a repetir. De tota manera recomanaria als manifestants antidesnonaments que miressin de fer una protesta contundent però sense contacte físic perquè llavors ja tenen l'excusa perfecta d'atacar violentament, ja sigui els mateixos militants com la policia.

Sempre hem dit que el procés independentista ha de ser democràtic, cohesionador i pacífic. Recordem els passats 11 de setembres plens d'alegria i il·lusió. Això no ho hauríem d'oblidar ara que encara vindran més maldades. No es tracta de para l'altra galta, es tracta de no deixar-ne passar ni una i amb l'ajut de fotos i vídeos, fer la denúncia contra l'agressor. Cal aplicar la màxima de cap agressió sense resposta però de manera intel·ligent, fent-los posar en evidència als violents, que és la marca España. Si ho fem bé segur que guanyarem més persones cap al nostre projecte d'alliberament.




Josep Usó


Sí que sembla que els espanyolistes han tret decididament la violència al carrer. Segurament, ja tenen coll avall que qualsevol altra estratègia no els valdrà per evitar l'inevitable. A saber, que Catalunya se'n va i els deixa amb un pam de nas. Només dos apunts molt breus.1. No es pot caure en el seu parany de violència. Cal evitar-ho. La publicitat que es fan és impagable.2. Cal tindre clar que la violència és el darrer recurs de l'incompetent. 

Mail Obert