Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

27.04.2015

I si no votem exactament el 27-S, què passa?

La convocatòria del 27-S, essent com és definitiva i única, fa posar nerviosa molta gent. No únicament a Espanya, entre nosaltres també. La mala digestió del 9-N ha fet que alguns tinguen els dubtes a flor de pell, i n'hi ha prou amb qualsevol insinuació, mitja notícia o rumor per a fer trontollar la confiança del país. No n'hi ha per a tant. No tenim cap motiu per a dubtar de la nostra força. Però, dit això, tampoc no podem ignorar que aquesta fragilitat emocional que s'ha instal·lat en el món independentista és un avís seriós, el símptoma d'una malaltia que hem anat covant amb persistència.


Ahir, per exemple, va córrer la brama que Rajoy avançaria les eleccions al 27 de setembre, i només amb això ja es va organitzar un nou debat, l'enèsim, a parer meu tan estèril com innecessari.


En primer lloc, i a veure si ens aclarim, perquè això només és un rumor. Un simple rumor. Si mai acaba essent notícia ja ens ho prendrem més seriosament, però de moment, només, és un rumor. I la pregunta és a què treu cap, doncs, començar a tirar-nos els plats pel cap entre nosaltres, per un hipotètic ajornament de la data prevista per a les eleccions catalanes, sense saber encara ni si és cert? 


Començar a especular i a repartir culpes i discutir sobre com hem arribat ací, quan no hi ha sinó un rumor és una prova més de com els nervis s'han instal·lat en l'independentisme d'ençà que la detestable pulsió partidista va ocupar l'escenari central. Ho dic des de fa anys: Espanya ja no ens pot guanyar, però nosaltres podem perdre. I el camí de la derrota és ben evident: deixar que els partits --uns més que uns altres, això és veritat-- ens conduesquen cada dia per aquest pedregar de retrets de volada gallinàcia, de desconfiances i de polèmiques estèrils. És penós i és lamentable això que passa, aquesta obsessió per acorralar l'altre com siga, per acusar-lo de qualsevol cosa, simplement per arrapar un parell de vots. Perquè és ben clar que, al final, tot és molt més senzill que no sembla i només cal molt de mètode i serenitat.


Especulem, va. Imaginem-nos que, efectivament, Rajoy convoca eleccions espanyoles el 27-S. Què passaria? Doncs podrien passar dues coses, només: que els nostres partits i organitzacions es posassen nerviosos, convertissen l'anècdota en categoria i ho espatllassen tot, posant-se a fer guerra entre ells per un canvi de data; o bé que s'imposàs el mètode: que CDC, ERC, CUP i qui calgués seguessen al voltant d'una taula, es posassen d'acord i ens diguessen com reaccionem. És tan senzill com això: mètode. 


Perquè si Rajoy fes aquesta jugada nosaltres podríem avançar les eleccions catalanes, si ens convingués. Podríem ajornar-les si ens convingués. Podríem usar les espanyoles per enviar un missatge poderós al món. Podríem fer la via Claver i no anar a votar. O podríem fer una candidatura única a les espanyoles, guanyar la gran majoria d'escons i no anar-hi. O anar-hi i demanar la secessió amb la força de la unitat. Fins i tot podríem mantenir la competició partidista si no hi hagués cap més remei.


Però si això ho decidíssem junts i anant tots d'acord, on seria el problema? Realment, si Rajoy avançàs les eleccions i els partits catalans es posassen d'acord, seria un problema tan gros no votar el 27 de setembre? Quina gran dificultat hi  hauria a canviar la data al 27 de juliol o el 27 de desembre? Realment algú seria intransigent amb això? Sabent que Rajoy no podria avançar les eleccions espanyoles cada setmana, si ell ho prova movem nosaltres la taula i ja està. És tan senzill, lògic i sobretot fàcil com això. 


Prou de complicar-nos la vida, doncs, més enllà del que és raonable. Que l'objectiu que se'ns presenta és gran i no s'hi val tot per a obtenir un diputat més…





L'opinió dels subscriptors


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)



Amadeu Abril


Ni tan sols pel 9-N el més important era la data. El que és important és obtenir el mandat democràtic per a tirar endavant la independència. En segon lloc, fins i tot si això no fos possible, el més important és poder expressar la nostra posició. I en tercer lloc, fins i tot si no fossin eleccions plebiscitàries, necessitem eleccions més d’hora que tard, per alleugerir tota aquesta pressió acumulada entre els partits polítics. La data? Si ni l’Església catòlica, màxim exemple del ritual i la devoció al calendari, no té cap problema en fer el Nadal al desembre, quan sembla clar que Jesús no va neixer pas a l’hiver, ni tan sols a l’any 0!!! No siguem més papistes que el Papa. La data concreta té el quart ordre d’importància i és l’aspecte menys sagrat de tot plegat.



Blanca Serra


No estem valorant com cal la importància de la guerra psicològica que ens fan els contraris a la nostra llibertat; davant la  potència política incontestable de la fotografia de les primeres fileres de l'acte del Sant Jordi ja calia esperar que traurien la bateria dels rumors: que si cal ressuscitar el cadàver de la llista única, que si Duran tot sol es carregarà tot el procés, que si la cosa es desinfla perquè 16 mil persones un divendres després de Sant Jordi no són res,  que si ja no hi ha l'eufòria necessària, que si el president Mas tocarà el dos el 27 de setembre i ens deixarà amb un pam de nas,  que si el president espanyol ens aixafarà la guitarra convocant les espanyoles el mateix dia (com van intentar amb les andaluses),  que si els vots sobiranistes ja no són el que ens pensàvem; i vinga a fer enquestes ben cuinades amb tota la mala intenció però evitant fer l'enquesta-referèndum que donaria la resposta adequada. No ens deixem entabanar per aquesta rumorologia interessada: mirem cara a cara les misèries unionistes: un pp totalment enfonsat en la corrupció, un psoe-psc que fa pena, uns de més enllà imitant en Primo de Rivera en els seus bons temps, uns altres, que han d'esbandir els poderosos, rendint homenatge al Borbó... Volem un regal més bo? Nosaltres a la nostra feina: a guanyar en vots i ens escons pel bé de tot el país. Pròxima parada: el 24 de maig.




Joan Rubiralta


D'entrada cal dir que de moment no hi ha cap seguretat que caldrà canviar la data. L'acord entre ERC i CiU seguirà existint i tot continuarà pel camí acordat. Si és Rajoy qui convoca eleccions espanyoles el mateix dia tampoc forçosament caldrà que hi hagi un canvi de data però si finalment  es veu que cal fer un canvi de data ja ho resoldrem.

Per tat això cal dir que si el 27S no votem i ho fem en una data propera, no passa absolutament res. El que hem de tenir clar és que votarem plebiscitàriament i que l'acord l'han de prendre els partits sobiranistes CiU, ERC i la CUP. A aquest acord s'hi podrien afegir l'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI i algun altre partit minoritari. L'acord a què arribin segur que serà bo i potser haurem de canviar algun eslògan però res més.

No crec que per això calgui que el món independentista català es posi nerviós i menys encara que es facin retrets entre uns partits i els altres o entre la societat i la classe política. I això sí que suposarà guanyar vots a totes de les forces polítiques que participin en aquesta decisió perquè estaran fent la feina que els pertoca, seran conscients del moment que estem vivint i serà una decisió consensuada i unitària.

Deixem-nos doncs de discussions estèrils que tot i que ho tenim a tocar, anem per feina que encara n'hi ha molta per fer.




Pep Agulló


Tres cents anys que no ens han pogut derrotar, però el preu ha sigut molt alt: sota l’opressió d’Espanya hem esdevingut un poble malalt, amb la por dins. Ens han matat el nervi de la lluita per la nostra dignitat. Tenim la clau de l’alliberament però no estem segurs de la nostra capacitat de derrotar l’estat espanyol, fixeu-vos en la victória, tot i limitada però importantíssima del 9-N, ningú en parla. No ha servit per agafar la força necessària per ser més valents i segurs de la nostra victòria, com diu en Vicent, no ens poden vèncer! No és només una frase per encoratjar, és una realitat! Les estúpides lluites partidàries són l’expressió politica d’aquest estat d’ànim col·lectiu. La impotència dels polítics s’encomana i es disfresa en les picabaralles, repartint-se culpes mútuament. Darrere el tema dels vots, és preparen més per justificar un fracàs davant l'Estat que per vèncer. Un espectacle lamentable i decepcionant. No és un problema de polítics obtusos, és més greu, és la nostra societat i això és molt dur d’haver-ho d’acceptar. Em sento en minoria dins el meu país i em consola la denúncia de l’editorial.




Josep Usó


He estat atrafegat aquest cap de setmana i no m'he assabentat d'aquesta possiblitat. La veritat és que avançar les eleccions espanyoles al 27 de setembre em sembla, per part de l'Estat Espanyol, reconèixier que han perdut ja del tot la possilibitat de retindre Catalunya. De manera que, si es donés aquesta circumstància, que no es donarà però si es donés, el que caldria seria moure les plebiscitàries a un altre diumenge com a molt. Abans o després. El que millor convinga, però res més. Al capdavall, encara que si no es comet cap errada monumental lel partit de la independència està guanyat, està clar que l'adversari també juga. I que el partit s'acaba quan sona el xiulet final. Ara mateix, si no hi ha novetat, el 28 de setembre. I si la hi ha, fins i tot podria ser abans.calma, que la cosa va bé. Ara sembla que ja tenen problemes d'indigestió els de Ciutadans. Pobra Espanya. Tot li ix malament.

Mail Obert