Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

23.04.2015

Si no vols pols no vages a l'era

El president Mas va concedir ahir una entrevista al Punt Avui TV en què deixà caure una frase inquietant. Queixant-se que el suport d'ERC és en la seua opinió insuficient, va afirmar que en el pacte signat entre tots dos partits hi havia un compromís d'estabilitat parlamentària que, segons ell, no s'havia complert sempre. I, responent una pregunta incisiva i ben apropiada de Xevi Xirgo, va dir que l'única opció que veia perquè no hi hagués eleccions al setembre, tal com s'havia pactat, era precisament que ERC no ajudàs el govern en les tasques parlamentàries. Cosa que va dir que ara passava.


No em va agradar gens que tot plegat sonàs com una amenaça i crec que el president es va equivocar, sens dubte. Perquè al setembre hi haurà eleccions, i això ho sap tothom. Cap polític no podria aguantar, ara, la pressió de desdir-se'n. Ni tan sols Mas. Un allargament de la legislatura simplement no tindria gens de sentit, ni polític ni tan sols personal. I no cal dir quin colp terrible seria contra el procés! A banda que no s'ha de ser cap gran analista per a entendre que molt segurament les conseqüències d'anul·lar el full de ruta pactat entre CDC, ERC i les entitats sobiranistes serien funestes per al president de la Generalitat. No crec, per tant, que parlem de cap amenaça ni formal ni real. Però, explicat tot això, és ben cert que Mas va dir allò que va dir i caldrà que ens preguntem en veu alta què vol i per què ho fa, ara?


Un primer avís: el context de l'entrevista és important. El director del Punt Avui agafa magníficament al vol un moment de dubte del president i aconsegueix un titular notable. La gent tendeix a oblidar aquestes coses, aquestes tècniques professionals i per això ho remarque ja de bon començament. No sé fins a quin punt Mas era conscient de l'abast de la declaració. Però, aclarida l'objecció periodística, és clar que hi ha més coses i que no parlem d'una simple anècdota.


A voltes tinc la sensació que com a país no ens agrada assumir plenament la conseqüència dels nostres actes. Després de tot l'embolic posterior al 9-N, es va arribar a un acord polític. Aquest acord implica que hi ha eleccions el 27-S amb unes quantes llistes independentistes competint entre si, però amb un programa comú de mínims per a portar la independència en divuit mesos. Això ja no ho discuteix ningú. Interprete que Mas, quan diu que hi ha un acord parlamentari, es refereix al pacte de legislatura que va signar el 2012 amb ERC --que, certament, no ha estat trencat formalment-- i no pas al full de ruta, on jo no sé veure això del suport parlamentari. I per això em fa la impressió que el gest d'ahir és un canvi de rasant, potser el primer gest que Artur Mas adopta com a competidor electoral, després de molts mesos de sentir-se més còmode en el paper d'àrbitre institucional.


És una obvietat que Mas no volia fer unes eleccions enfrontant-se a Esquerra. Això no ho pot discutir ningú. Ha quedat clar que ni creia ni creu en el model d'eleccions amb què ERC i la CUP han decidit finalment que votarem. I si entenem això tampoc no ens costarà d'entendre que Mas, una volta que l'han posat en aquesta cursa contra la seua voluntat, no es quedarà plegat de braços ni es resignarà a perdre. Aquesta és la conseqüència de la decisió què parlava abans i que crec que cal acceptar.


Si hi ha llistes separades la tria de qui serà el pròxim i darrer president de la Generalitat esdevé important i això, per tant, ens mena a un enfrontament. Qualsevol altra opció mancaria de lògica. Per tant, crec que no cal ser cínics ni esquinçar-se les vestidures a la primera: Mas ha d'enfrontar-se, necessàriament, a Junqueras, com Junqueras ha d'enfrontar-se a Mas, és el joc on ens hem ficat. On ens han ficat.


Les dades que fa servir CDC sembla que els porten a pensar que una part important del votant independentista no entén què fa Junqueras i n'està decebut. Estan convençuts que hi ha un nucli creixent de votants d'ERC que comencen a veure en l'actitud del líder d'ERC un llast polític contra el partit mateix i que, posats en la situació d'haver de triar entre ells dos --no pas entre els dos partits, sinó entre els dos presidents possibles--, Mas guanya. Jo no tinc prou informació per a saber si aquestes dades corresponen a la realitat, però crec que qualsevol de nosaltres, imparcialment, observa des de fa mesos un cert canvi: és evident que en moltes converses, jo en sent cada dia, apareix aquesta significativa pregunta de 'què li passa, a Junqueras?'. I és evident també que si fa un any ningú no discutia que ERC es menjaria electoralment CDC, ara el debat és obert. A això s'agafen els convergents, doncs, i per això hi ha partida.


Tanmateix, la meua opinió és que el president Mas hauria de tenir en compte que la batalla presentada així té un risc enorme per al conjunt del moviment independentista i crec que l'hauria d'evitar. Però al Mas polític, qui li pot negar tot el dret del món a lluitar per ser el president que porte el país a la independència? Especialment tenint en compte que ell sempre podrà dir que va demostrar la voluntat d'evitar la batalla quan va fer la proposta d'una sola llista sense partits i quan va afirmar solemnement que estava disposat a no encapçalar-la. Van ser els altres partits, que no van voler-ho i ens han dut on som. Jo no hi tinc res a discutir; ho accepte i prou. Però aleshores, igual com dic que no m'agrada gens ni mica que Mas amenace d'aquesta manera ERC, també he de dir que em sembla una mostra del pitjor infantilisme polític retraure-li que vulga combatre i guanyar. I sobretot que li ho retraguen precisament els qui l'han forçat a entrar en una batalla en què ell no volia entrar.


Com dirien al meu poble, si no vols pols val més que no vages a l'era…



L'opinió dels subscriptors


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)



Amadeu Abril


El problema real no és el que diuen, ni perquè ho diuen, ni si beneficia als uns o perjudica els altres: el pitjor és que avorreixen a la gent fins el punt que ens arrisquem a que un nombre rellevant no es vegi amb esma de votat cap partit. Espero que no haguem de lamentar 2 o 3 escons perduts així, per cansanci i desafecció als partits, si tots plegats segueixen generant dubtes de si el 27-S va de veres o no.



Joan Josep Isern


Teniu raó, senyor director.


Ja fa temps que vaig dir  --amb gran escandalera, per cert, de la facció 2.0 dels  hooligans d’Esquerra— que el senyor Junqueras feia carona. Que li passava alguna cosa. De tota manera aquestes picabaralles entre Mas i el líder d’ERC incrementen la fatiga del personal. I el pitjor de tot és que no està gens clar que s’acabin aquí perquè, com cantava Raimon, “quan creus que ja s’acaba torna a començar”. Brrrr...




Joan Gomà


Una llista única és com pretendre que tothom compri el mateix cotxe. Tres llistes és oferir tres gammes de cotxes diferents. 
Els tres venedors es poden dedicar a explicar les bondats d'anar en cotxe i que el que ell ven és el millor de tots, O es poden dedicar a explicar que el cotxes que venen els altres tenen molts problemes i entre tots acabar convencent al mercat que més val no comprar cap cotxe i anar en moto o en transport públic.

El que no s'adonen els nostres venedors és que el 27S no es decideix si anirem en cotxe o no. El que es decideix és si els el comprarem a algun d'ells o no el comprarem a cap i ens l'haurem de fabricar nosaltres.




Enric Pelegrin


Quan es vol fer una travessa com la que sembla que volem una majoria de catalans ens cal tenir fermesa i ben disposat el timó. I en especial necessitem confiar que qui porta el vaixell ens porta en la bona direcció i no tremola.


Cal ser curosos, per evitar malmetre la confiança de la gent. Á vegades em pregunto, són realment conscients del desgast que arrosseguen els polítics? Avui la vessa el President, no fa gaire setmanes també ho va fer l’Oriol Junqueras. Després potser es desdiuen. Ara, avui, a l’editorial, en Vicent es deixa anar i comença a parlar de que si al Oriol ja hi ha gent que el qüestiona. No sé si és una informació, una opinió o un desig.


En fi, què tal si ens hi fixem en portar el rumb com més dret millor? De moment desitjo tenir una bona diada de Sant Jordi i, per demà, una de millor, encara, en el Sant Jordi.


Reposta a Enric Pelegrin


L'article editorial sempre és una opinió i jo sempre dic el que crec, tan honradament com ho sé fer. Sense tenir en compte mai si agradarà o no el que dic. La meua feina no és agradar sinó aportar context. Cal tenir en compte, però, que els lectors interpreteu l'opinió en funció, generalment, de la vostra òptica, política en aquest cas. Especialment quan el que llegiu preferirieu no haver-ho llegit. Però, de nou, agradar no és la meua feina. Gràcies pel debat.




Joan Rubiralta


És evident que ja fa dies que estem en campanya electoral i ara sembla que les formes es van perdent i es poden dir coses com les que va dir ahir el president Mas. Amb tot, penso que en va fer un gra massa. És legítim que Mas vulgui ser el president que inauguraria la independència de Catalunya però també ho és que aquest president pugui ser Oriol Junqueras en funció dels resultats. El que ja no és de rebut són les motivacions que va fer servir. Dir que ERC ha incomplert el pacte d'estabilitat no és cert del tot, perquè si CiU volia que ERC li donés suport en tot, calia que, necessàriament, tot el que s'aprovés, tingués prèviament l'acord d'ERC i això és evident que no ha passat. Llavors de què es queixa. Més encara, quan les votacions diferenciades han estat molt poques vegades. O és que es pensa que ERC ha de votar tots els acords del govern sense més ni més en virtut d'aquest acord, tant si li agrada com si no i sense negociar-ho? Tot i no ser veritat, és possible que Mas s'hagi pogut pensar que ERC és una sucursal de CiU?

Ja fa un temps que vaig demanar que les relacions entre els dos partits més importants de Catalunya, i imprescindibles ambdós per tal que triomfi la independència, fossin el més delicades possibles, però es veu que els assessors del Palau han decidit carregar les piles al màxim per intentar presentar a  ERC, el seu competidor directe de CiU, com el responsable que no hi pugi haver eleccions i per tant fent-lo aparèixer com el dolent de la pel·lícula. És un error que acostuma a tenir una torna i esperem que des d'ERC la resposta sigui proporcionada i raonada i no se'ns compliqui més el procés. Els esforços els hem de dedicar a treballar per convèncer la majoria social i no perdre el temps dient estirabots o mitges mentides que no duen enlloc.




Antoni Carol


Jo tampoc entenc què està fent l’Oriol Junqueras. La meva impressió és que a ell i a ERC els bastava esperar, tot col·laborant d’una manera constructiva i amable. Em sonava bé allò de “Mas, el president de la desconnexió; Junqueras, el president de la República de Catalunya”. Però sembla com si als d’ERC els hagués entrat la pressa... La “revolta” prèvia al 9-N se’m va fer molt llastimosa. En Junqueras es va enfrontar amb Mas, i va perdre. I em fa l’efecte que tornarà a perdre el següent “round”, perquè li han concedit un temps d’or precisament a qui estava disposat a convocar les plebiscitàries el mateix 9-N. Atents a les noves dades sobre la reducció de l’atur a Catalunya! Aquests propers mesos poden esdevenir un aval important de la gestió del president Mas. Els qui tanta pressa tenien li han concedit un temps d’or!



Blanca Serra


En aquesta anàlisi es parla dels partits de Mas -CDC- de Junqueres -ERC- i fins i tot de la CUP i de les reaccions de l'electorat però no es parla del paper dels moviments polítics i socials; es parla d'una data -el 27 de setembre- però no es parla del 24 de maig; crec que tant el 24 de maig com els moviments com l'ANC, Esquerres per la Independència, l'AMI, el  moviment antitractat de Comerç transatlàntic etc, etc.  seran protagonistes polítics i pressionaran per guanyar finalment el 27 de setembre en vots i escons, i tiraran endavant el procés constituent cap a la República Catalana Independent; facin el paper que facin ara el president Mas i el cap de l'oposició Junqueres. Hem de partir de l'anàlisi que, al marge de la malaptesa d'aquests partits polítics i de si és justificat o no el  seu posicionament i la seva paraula actuals , el procés constituent i el debat constituent ja estan engegats i la Comunitat Autònoma de Catalunya ja està intervinguda  i paralitzada fa temps  pels tribunals, l'ofec econòmic planificat i l'inflament de grups polítics de caire unionista a fi de reemplaçar el desinflament de PP i Psoe.  Estem doncs, "condemnats" a seguir endavant cap a la llibertat.



Josep Usó


Des de fa molt temps, em fa l'efecte que el President Mas té un pla per arribar a la independència. I, malgrat que amb certa freqüència hi ha moviments que semblen desencertats, al final es revelen com a molt estratègics. Per exemple, recordem el canvi de projecte previ a la consulta del 9N. A més, està el fet evident que els periodistes sempre aprofiten una frase per a fer un titular. Continue sent optimista. Més cada dia que passa. 


Al capdavall, el President té un paper molt polièdric. És, al mateix temps, el President, el coordinador institucional i el candidat de Convergència. Sense comptar el seu paper fent relacions internacionals. Anem bé.




Jaume Singla


Les tensions electorals pasen factura als dos grans partits catalans i fins que no s'obrin les urnes la nit del 24 de maig, no es rebaixarà la tensió. Les municipals serviran també per a formar la graella de sortida de les eleccions de setembre.



Dani Franch


Certament si aconseguim la independencia, no serà pel nivell dels politics catalans, més aviat sera per l'incapacitat dels poders espanyols ...i tot aixi ho tindrem molt dificil




Salvador Rofes


Per a mi, avui, en Vicent Partal, a qui no tinc el gust de conèixer, ha escrit un dels millors editorials que he llegit a Vilaweb. Sr. Partal: tinc pràcticament acabat de llegir el seu llibre sobre el 9N (esplèndid per cert)...i em donen ganes de no votar mai més. Per descomptat he decidit  no anar a cap manifestació independentista mentre els nostres congressistes i senadors teòricament "independentistes" continuïn a Madrid cobrant la seva nòmina com si aquí no ha passat res i molt cabrejat perquè  ningú hagi proposat una gran manifestació per l'absurda querella contra Mas i dues conselleres. 


Estic meravellat que persones com vostè encara creguin que la independència es possible amb el tipus de pol·lítics que tenim. A qui votem el 27 S si hi ha eleccions doncs ara ja tenim el dubte i la por al cos? A la CUP? Els veu dirigint el país? Suposo que no,oi? Vist el que estic veient i llegint, com vaig dir una vegada, segurament votaré a ERC. M'encantaria que arribés a la  majoria absoluta per veure si te el que s'ha de tenir per fer tot el que ell li ha estat dient durant tota la legislatura  al president  Mas que s'havia de fer. Si algú va a la presó prefereixo que sigui en Junqueres a en Mas, tal com s'està portant l'Oriol últimament. No crec que donem la talla com a poble. A l'hora de les castanyes som uns acollonits. 



Joan Calsapeu-Layret


Varem fer cim. El mes de març ja ha passat. CIU-ERC, deixant passar les eleccions el març pensàvem obtenir rèdits de partit. Estan especulant, mirant horitzó enllà. La coalició CiU s'està esquerdant... Volen i dolen. Mentrestant els votants desconcertats. L'esquerra, atrapats entre pactes i fulls de ruta... Esperar el desgast de C's i Podemos a Espanya és de il·lusos, tenen tots els suports mediàtics dels que des del inici els van impulsar. Estan fent el recanvi generacional pel centre i per la dreta. Rentar la cara.


Els hi varem cedir la iniciativa i han traït els anhels de independència, d'alliberar-nos d'Espanya. El procés? ...s'ha acabat. 




Pep Canals


El que ha passat a Argentona amb les llistes per les municipals es de traca i mocador.Dilluns a les 24h. finalitzava el termini d'inscripció de llistes. Convergència i Unió no es posaven d'acord. Unió volia mantenir el seu actual numero 3 i Convergència el relagava a la sisena posició, si bé acceptava un altre d'Unió en el numero 3.Com no varen arribar a cap acord no varen presentar llista, o sigui que a Argentona no hi hauria llista ni de la coalició, ni de cap dels dos partits per separat.
Avui hem sabut que ERC i Convergència han arribat a un acord per presentar-se junts.No es poden presentar llistes, però si es poden modificar prèvia renúncia dels afectats.La sorpresa es que ERC cedeix el número 1 a l'actual alcalde, que ho va ser després d'un pacte "antinatural", ja que es varen sumar amb PSC i crec que ICV per fer fora al candidat de Tots per Argentona que havia estat la llista més votada. Fa anys vaig ser votant de CiU, després d'ERC, fa temps que no confio en cap dels dos i ara ni tant sols en els del meu poble. Lamentable tot plegat.

Mail Obert