Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

08.04.2015

Que ens ho expliquen ells

Avui fa un any, dia per dia, que Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera van anar a les corts espanyoles a demanar, en nom del Parlament de Catalunya, que es fes un referèndum sobre la independència acordat amb l'estat. Tots sabem què va passar. I, curiosament, ara, a les portes de les eleccions, després d'un any d'aquell debat, quan les posicions polítiques s'han aclarit tant i tant, hi ha qui vol fer renàixer el debat. Com si el 8 d'abril de 2014 no hagués existit. I, així, ens trobem amb partits polítics com ara Iniciativa, Unió o el PSC, que reclamen que dediquem tots els esforços… a aconseguir allò que no es va aconseguir fa un any.


Puc entendre perfectament que l'objectiu polític d'un partit continue intacte fins i tot després de la derrota més sonada. És lícit i pot ser enormement coherent. Des d'aquest punt de vista, doncs, no tinc res a dir-hi. Ara, pretendre enganyar-nos ja és una altra cosa. Unió, PSC i ICV saben de sobres que en qualsevol horitzó temporal que puguem imaginar no hi ha cap possibilitat real que l'estat espanyol accepte un pacte per a fer un referèndum sobre la independència de Catalunya. Saben, per tant, que fan trampa. Concretament, trampa contra el full de ruta independentista. I aquesta actitud, aquest cinisme, sí que em semblen dignes de denúncia. 


Cinisme que, a més, no és gens ni mica innocent. En una batalla política, la primera clau de la victòria és controlar qui acorrala qui. Tens mitja batalla guanyada si l'altre es posa a la defensiva. I mirem bé què passa: els federalistes i els unionistes ens reclamen als independentistes que expliquem amb tots els ets i uts com farem la independència. Però al mateix temps ells es neguen a explicar-nos com faran el referèndum acordat —que hauria de ser una cosa encara molt més senzilla d'explicar.


A mi em sembla indiscutible que, havent arribat on hem arribat, han de ser ells, els federalistes, que han de presentar una explicació clara i detallada sobre com pensen atènyer el seu objectiu. Però faig retòrica, car ells mateixos saben que la proposta és una trampa, pensada només per mirar d'evitar l'aplicació del full de ruta per la independència. I, tanmateix, ací els tenim, mirant d'acorralar-nos a nosaltres…


PD. Dit tot això, alerta amb la nostra constatable feblesa intel·lectual. Que ja hem pogut veure massa sovint que 'ells' ens acorralen amb facilitat i que són capaços d'imposar-nos discussions sense sentit amb l'única finalitat d'evitar la discussió real i definitiva. Culpa nostra. 





L'opinió dels subscriptors


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)



Jaume Sans


Vicent, molt be tot l'article excepte la part final, quan dius que "ells (els unionistes) ens acorralen amb massa facilitat". Suposo que et refereixes a que acirralen als "independentistes processistes". I jo em pregunto si no es que ja els està be deixar-se acorralar. Només es pot evitar aquest setge mostrant una forta determinació cap a la independència, no fent fulls de ruta que saben que no condueixen a res. Mentre no apostin per una DUI real i decidida estàn deixant la porta oberta a aquests atacs. I jo em pregunto si no es que ja els està be. Com venia a dir ahir el professor Carles Boix, ens fa molta falta tenir un Alex Salmond liderant "el procès".




Octavi Monsonís


Sí, d'acord, l'independentisme s'ha afeblit, o ja ho era i no ens n'havíem adonat, però és des d'aquesta feblesa des d'on s'ha de guanyar la independència.
Els independentistes han d'explicar molt clarament que una Catalunya independent és l'única via realista de regeneració política, de garantia de l'estat del benestar (sanitat, educació, pensions, drets laborals i socials, etc.) i de possibilitat de preservar la llengua i la cultura catalana.
I això sabent que l'espanyolisme s'ha tornat més fort i més intel·ligent.
A l'espanyolisme estantís de PP, PSOE i UPyD li han fet una rentada de cara i ara apareix com a atractiu l'espanyolisme de Podemos, de Ciutadans i, ai las, de Procés Constituent (de quin procés costituent, de l'espanyol o del català?). Però el seu espanyolisme és el de sempre, que no s'enganye ningú.
I què fer dels federalistes d'Iniciativa, del PSC i d'Unió? Doncs que siguen federalistes de debó i que lluiten perquè Catalunya siga un estat independent. O què és el que volen federar sinó estats? O millor, com et pots federar amb un o uns altres si prèviament no ets tu mateix un estat lliure i sobirà amb capacitat de federar-te? Això els hem d'exigir.




Antoni Dalmases


El Quim Arrufat ho diu clar: s'hauria de forçar els federalistes, confederalistes i "prestidigitadors" diversos (ICV, PSC, Podem [del verb "podar"] ,Unió-Duran-Construïm) perquè expliquessin en públic com s'ho faran perquè els seus deliris/desitjos/somnis/precs/globus siguin compartits per la crosta espanyolista d'aquí i d'allà. Si no parlen clar, l'única opció és no fer-ne cas, ni respondre ni intentar en diàleg.
En català tenim una paraula que en espanyol no existeix: "enraonar", que ve a ser "raonar en", posar "en raó", compartir raonaments, vaja. Aquest personal són bons monologuistes (de televisió i d'espectacles de carrer), però racionals, raonables, capacitats per enraonar, no han demostrat ser-ho mai.
I aquest és el seu (el seu!) problema.




Antoni Carol


Hem de posar tota la carn a la graella, ens deia ahir en Carles Boix. Precisament aquesta és una bona manera de no deixar-nos acorralar! Els federalistes i companyia deixaran de marejar la perdiu si posem la directa cap el nou estat amb decisió, claredat i fermesa. Ja veurem qui és el guapo que —arribat el moment— no voldrà pujar al carro. Però el procés s’està allargant molt i ja hem estat massa temps fent declaracions i propostes de negociació i etc., etc. No hi ha res a fer! Només cal escoltar la darrera ocurrència que se’ls ha acudit als del PP: si es produeix una DUI la portaran al TC (¿?). Espero que no tardem massa en fer una DUI!



Ivan Matavera


Em sembla que ja va sent hora de parlar clar i català sobre alguns partits, com per exemple ICV o UDC. Pel que fa el PSC, ells solets es van desmarcar de la voluntat dels catalans el 12 de desembre de 2013, quan tots els partits de l'arc parlamentari excepte PP, C's i PSC signaven l'acord de la data i la pregunta. Pel que fa a ICV, hi ha un article fenomenal de la Marta Rojals que es diu "Sou uns aprofitats". Perquè, com ja intuïem i ens ho ha fet palès el llibre d'en Vicent Partal "Desclassificat: 9N", la idea d'incloure els federalistes (pregunta de Puerto Rico) va venir de Joan Herrera. Aquest polític es va aprofitar de l'energía de tots aquells que es van mobilitzar els diferents 11 de setembres per demanar una cosa que aquell milió i escaig no demanava al carrer, és a dir, el federalisme. Jo, personalment, estic una mica fart de que aquest polític ens prengui el pèl i compari un Estat com Grècia (repeteixo, un estat) amb una comunitat autònoma com és, de moment, Catalunya. O que mai dels mais hagi reconegut el dèficit fiscal que ens ofega l'estat espanyol cada any. I vull que d'una vegada per totes, no maregi la perdiu, que parli clar, que es deixi d'estats lliures associats integrats confederals i mil excuses més per dir que ell i el seu partit, se senten còmodes amb un país on la monarquía existeix, on la inversió de l'AVE és, pel cap baix, intolerable i immoral, on els atacs a la llengua catalana són constants, on la llibertat de premsa és qüestionable i, el que és pitjor i més preocupant de tot, on no hi ha mai una resposta o una defensa a l'altra banda quan ens ataquen o ens retallen un Estatut. I sí, Joan, el vostre company Pablo Iglesias està encantat amb la figura del rei. I tot això, com va dir la sra. Camats a El Punt Avui TV, els hi agrada el "qui dia passa, any empeny". Possiblement, un dels pitjors i nefastos refranys catalans que hagi existit mai.I ara anem per UDC. Si fa no fa, més del mateix, tot i que UDC es mou per altres esferes econòmiques. El que sí es fa palès amb UDC és la constant deslleialtat al President Mas.Ja s'ho faran, la veritat, però el seu cap de files a Madrid és una de les persones més deslleials al partit i al President Mas. Si fins i tot ha creat un partit paral·lel (Construïm) i aquí no passa res! Però a tots dos els hi dic que no passa absolutament res per voler pertànyer a Espanya. És ben legítim i hi tenen tot el dret. Però, si us plau, després de 40 anys de viure en un estat on qualsevol iniciativa que prové del poble de Catalunya és passada pel ribot o per un Tribunal, no entenc el seu interès a viure en un estat que et limita, et frena, et persegueix i et menysprea. Però com he dit abans, és ben legítim. Això sí, digue-ho ben clar i ben alt: "Nosaltres, Joan Herrera i Ramon Espadaler, volem continuar dins l'estat espanyol". Així, el 27 de setembre, amb tots els partits amb les cartes sobre la taula, podrem escollir el que serà, possiblement, les eleccions més importants de la història moderna de Catalunya. Perquè sí,perque seran plebiscitàries. Perque el poble de Catalunya les convertirà així. Perque escollirem entre independència o no. I, en aquests moments, ICV i UDC, per mi, són comptats com dos partits que no volen la independència i que se senten còmodes dins l'estat espanyol. I moltes de les polítiques que, amb honestedat, proposa ICV, no es poden fer si no som estat, si tenim les eines d'un estat i, sobretot, ens respectaran i ens tractaran d'igual a igual només quan siguem el proper estat del món.




Pep Agulló


Amb tot el potencial teòric que ha desenvolupat l’independentisme i davant les trampes cíniques dels unionistes caiem de quatre grapes. El nacionalisme espanyol sempre ha estat molt destre en fer passar la víctima per agressora, de la mateixa manera que davant la ciutadania, front les veus sobiranistes, ells no han de demostrar res, no han d’aportar cap argument més que Espanya és i serà UNA. Ells són la normalitat. La seva superioritat és “religiosa" i els arguments democràtics dels “a-normals” que no se senten espanyols són un atac a aquests principis inamovibles. Per això exigir arguments a l’independentisme els reforça el seu fonamentalisme i fa dubtar a alguns indecisos que els fan creure que és una aventura arriscada i innoble. Però, ai, hi ha els “federalistes”, llops unionistes amb la pell demòcrata de xai que també combreguen amb aquesta “religió” i s’arrosseguen com gossos perquè l’amo se'ls escolti (això és el teatre). Volen desmoralitzar-nos, volem esclafar-nos. ¿Per què no actuem amb tota la contundència que ens dóna la nostra raó? ¿Quina por ens poden fer aquests fantasmes si aixecant-los el llençol no hi ha res de res?. Feblesa intelectual que ens doblega com canya al vent. Les nostres pors, inseguretats, ingenuïtats, falta de coratge… són el principal enemic del procés.




Salvador Rofes


Mai arribarem a res amb aquests polítics. Quan siguin vells i ho hagin d'explicar als seus nets pot ser els hi caurà la cara de vergonya.




Pau Ras


Nosaltres a la nostra i deixem-nos de debats estèrils, o més aviat anem a acorralar-los a ells, si a aquestes alçades encara ens surten amb que pretenen que cal negociar un referèndum, doncs que siguin ells que ens diguin com pensen fer-ho?
 
Ja ho ha dit en Tardà, "fan trampes al solitari, perquè només hi ha una possibilitat de negociar el referèndum si guanya IU les eleccions estatals."




Joan Guasch


Si, però en part em fa l'efecte  que aquests partits "federalistes" són força presoners d'unes dinàmiques que s'han quedat obsoletes, encarcarades i que, tot i que saben que tindran fortes davallades en les properes eleccions, no tenen els mecanismes mentals i estructurals per sortir del camí que fins ara havien transitat més o menys còmodament. I quant a explicar com volem o desitgem o pretenem que sigui la Catalunya independent, home! Jo, i suposo que molts com jo, ja fa molts, però molts, mesos que estem una mica saturats (en el bon sentit) de tanta informació com ens va arribant. Una altra cosa és que tota aquesta informació surti dels cercles independentistes i s'escampi per aquells sectors de població que són impermeables a tot allò que tingui tuf català (televisió, ràdio, medis digitals...). Per mi, aquest és el gran repte que tenim els independentistes: explicar ben explicat, adequadament, el país nou que volem fer als centenars de milers de persones que, ara com ara, són indiferents al procés. Als rematadament unionistes ja serà més difícil. Estem creant i construïnt un país eficient, socialment millor, més ric i amb més garanties per als nostres fills, que és el que realment importa. I a qui no l'importa el futur dels seus fills?




Lluís de Yzaguirre


Certament, s'instal·len en un rull per no dir-nos ni tan sols si pensen dialogar entre ells sobre la mena de federació que li volen proposar a Espanya. Jo els ho reclamava pel gener del 2013 en una Opinió Contundent que no ha tingut cap mena de resposta: http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/cerca/4078056/federalistes-indecisos.html




Jordi Carbonell


Crec que vivim un moment en què ens convé convertir la feblesa amb fortalesa intel·lectual i parlar molt clar, sense embuts, del què pretenen PSC, Unió i ICV. Ras i curt, aturar el procés sobiranista. Els convé per motius diferents: Unió, per continuar servint els interessos de l’oligarquia catalana i espanyola; ICV, per mantenir la seva indefinició que tants bons resultats electorals els ha donat  fins ara; i el PSC, per mantenir l’estatus quo que perdrien si deixessin de sotmetre’s als interessos del PSOE.


Cal dir que tots ells fan trampa a la societat catalana. Sí, perquè neguen les evidències històriques que fan palès que l’únic camí per aconseguir una societat millor és la independència.


Cal dir que malgrat que cap d’aquestes tres formacions ens presenten cap projecte de futur, ens demanen que els expliquem el nostre amb tots el ets i uts.


Cal dir que si no ens n’exposen cap, és perquè només tenen en compte els interessos de partit. 


Cal dir que ens amaguen les conseqüències nefastes per a Catalunya si el 27 S no arribem al 50% + 1. Són molt evidents: pèrdua de la llengua i la cultura catalana, depressió econòmica, destrucció de l’estat del benestar. També, que el proper govern d’Espanya castigarà el que consideren la ‘nostra altivesa’, ja que cosa semblant no es pot permetre a una colònia.


 Cal dir que les últimes intervencions d’Iceta, les ‘línies vermelles’ d’Espadaler i la patètica intervenció d’Herrera ahir a El matí de Catalunya Ràdio són fruit de la por i del desconcert davant d’una realitat que els supera.


 També cal remarcar la necessitat imperiosa de mostrar contínuament el suport a Convergència, Esquerra, la CUP, així com als moviments dels sectors sobiranistes d’altres partits. Sí, perquè junt amb la societat civil organitzada, fent arribar amb claredat el projecte independentista als que dubten, als joves, als més grans de 55 anys, són els que ens permetran aconseguir la victòria.



Andreu Rubio


Efectivament, al llarg dels anys aquells que s'han autoproclamat federalistes ( Zapatero, per exemple,...) ens han volgut donar lliçons que una Espanya federal i plural era possible i a la primera de canto, no van  respectar ni que fos l'Estatut d'Autonomia, aprovat en Referèndum, pel poble Català.
Així que respectant les seves postures, cal que nosaltres  seguim el camí cap a la Independència que  és garant de la nostra llibertat  i sobirania plena, ja que el govern de Madrid, de cap de les maneres, vol   un Referèndum pactat amb Catalunya com va passar  a Escòcia.




Joan Rubiralta


Cal denunciar sense manies l'actitud d'aquests tres partits per tal de desemmascarar-los. Els hi hem de fer pujar els colors de la vergonya a la cara pel seu botiflerisme. Si volen mantenir la dignitat que diguin clarament que se senten espanyols, que estan molt orgullosos de ser-ho i que no volen desenganxar-se d'Espanya perquè s'hi troben molt bé. Ara, suposar que el govern espanyol cedirà a les propostes del poble català, són bajanades que ells saben que són impossibles. La majoria ja sabem que amb Espanya NO HI HA RES A FER. A l'altra banda, no canviaran per acontentar-nos i per això quan aquestes formacions mantenen el que diuen coneixent  la situació i sabent segura la resposta és, com a mínim, tenir molta barra. Demanaria a la militància i votants d'aquestes formacions que reflexionin i que a l'hora de votar -el vot és secret-,  decideixin si s'estimen el país o les dèries d'uns dirigents esporuguits i mesells. Ara és l'hora de decidir entre la llibertat i la dependència. Si segueixen així, la història els jutjarà i la democràcia posarà a cadascú en el seu lloc. 

Per totes aquestes raons, tot i que mai no he estat votant de CiU, se'm fa molt difícil entendre com és que CdC no s'ha separat d'UdC.

Hi ha més de cent raons per voler la independència i cap per mantenir Catalunya sotmesa a dins d'Espanya. Per a  mi, amb una en tinc prou: per dignitat.




Joan Ortí


He de dir que estic completament d’acord amb la editorial, no obstant, aquest any, malgrat l’hagin aprofitat (Unió-PSC i ICV), per fer trampa i embolicar la troca, ha servit perquè es traguessin els vels i per tant el seu paper de fantasmes espanta-sogres. Això era important per saber a qui podem mirar als ulls de fit a fit. Ho dic de tot cor, mai hagués pensat que Unió deixaria de defensar Catalunya. Amb el PSC, no m’ha sorprès tant vist el seu recorregut dels darrers anys on la delegació del PSOE a Catalunya ha anant arraconant als catalanistes, al final aquests han marxat i ha quedat com a PSC, la delegació del PSOE a Catalunya. I en darrera instància ICV, que a hores d’ara encara no se en quin embolic s’han posat, potser en veure que els PSOE que porta cent anys parlant de federalisme i que mai ho han posat a sobre la taula, han cregut que aquest camí seria un camí interessant i s’han pronunciat en fer un estat propi, desprès que l’estat espanyol és confederés, i posteriorment aquest assumeixi un estat català confederat dins la confederació ibèrica..... no se si s’ha entès però queda clar. El 23 de desembre de 1975 es va crear el “Consell de Forces Polítiques de Catalunya” es van conjurar per establir el full de ruta per propiciar l’autogovern de Catalunya. Quaranta anys mes tard tenim el full de ruta definitiu!! 




Joan Salabert


El discurs dels tramposos del que parla l’editorial d’avui, malgrat els hi pesi als que, a més, es voldrien d’esquerres, és també el discurs amic dels qui, des dels poders espanyol i català, no volen que res canviï. Els independentistes avancem cap una república democràtica i social, i en això ens sabem majoria. Els tramposos fan el discurs de la por. Sempre caldrà negociar amb l’estat Espanyol (sí, però com a súbdits i lligats de peus i mans?). Hi ha una reculada social a tota Europa i els catalans hem d’entendre el context internacional (no és millor fer front al TTIP i mantenir els serveis públics controlant des del parlament català els nostres impostos i decidint-ne el seu destí?). Cal una majoria significativa per a la independència, però aquesta ja no es necessita quan del que es tracta és de bloquejar aquesta majoria per tal de seguir com fins ara (tornarem a resignar-nos a seguir sent minoritaris en un parlament espanyol antidemocràtic i bloquejat políticament sols per donar satisfacció als que viuen de fer el ploricó?) – Ah! i que dolents que són en Mas i els del PP, que no ho veieu?. En canvi nosaltres ..., nosaltres ... Vosaltres, com diria l’Ovidi, ... Punyetes! (nota final: les punyetes eren els punys de les camises dels advocats, magistrats i jutges, fetes amb brodats i puntetes).

Mail Obert