Opinió
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
1/169>
Vicent Partal
03.02.2015
Duran no és ningú
Conec pocs polítics tan maldestres com Duran i Lleida. La seua afirmació dient que no podria viure amb el sou de professor, ja l'estudien a les escoles de política com la badada més grossa possible. A banda el rerefons elitista, perquè insulta un dels sectors professionals amb més votants. Però ahir en va amollar una altra quan va defensar la seua famosa suite de l'Hotel Palace a Madrid. Va dir textualment que des d'una pensió no podria fer això que fa a l'hotel. Frase intrigant que mereix una explicació. Com tothom sap, aquest hotel és a pocs metres del congrés dels diputats, on Duran té el despatx. Què vol dir que hi fa? Les habitacions d'hotel no són per a dormir?
Deixem-ho estar. Badades d'aquesta dimensió expliquen, sobretot, que Duran ja no té el cap on l'hauria de tenir. Sap que ha perdut. Que ha perdut la batalla per a impedir la independència, però també la batalla d'Unió. No la controla i no pot usar-la per a fer res. Ja no dirigeix Convergència i Unió i li queden mesos per a dirigir el grup de CiU al parlament espanyol. A la pròxima legislatura no sabrem si n'hi haurà, però si n'hi ha Duran no el dirigirà.
Duran ja no és ningú i des de Convergència no se n'amaguen. Quan ahir va tornar a donar l'opinió sobre Esquerra i la independència, des de CDC li ho replicaren tot ben clar i català. És cert que molta gent no entén per què ho aguanten, això, encara. La resposta és òbvia: al final qui se n'anirà del tot és Duran i no Unió. No sé si alguns s'estimarien més perdre un partit històric d'aquest país, però jo m'estime més perdre'l a ell i prou.
Per això tampoc no acabe d'entendre tanta alegria dels qui veuen en Duran un argument per a furgar i criticar la CiU d'avui. Ja ho sé que és una manera de desgastar els convergents, però desgastar-los aprofitant un espantall incapaç de fer res no és precisament ajudar a qui dius que és en realitat el problema? Només ho demane…
L'opinió dels subscriptors.
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)
Jaume Singla
Quan demanem transparència a les institucions, també demanem transparència a l'acció dels politics. Se sap que Duran fa lobby, pero no se sap a favor de quí. I si se sap, no es diu. Sembla que hi ha qui el te agafat pels... dossiers i per això es manté calladet i torpedinant, sempre que pot, la linia oficial de CiU.Fa temps que Unió hauria d'haver-se renovat a fons
Víctor Serra
Totalment d'acord amb tú. Duran ja no representa res. O sí, representa la política del passat. El polític que es pensa que no ha de rendir comptes davant de ningú perquè ell és molt important. Per això encara defensa el seu dret a estar al Palace mentre hi ha gent que és desnonada i ell no ha fet res per impedir-ho. O sí, ha defensat els interessos del sector financer. A l'altra banda també hi ha gent que Déu n'hi do. No entenen lo important que seria per a aquest moment històric poder comptar amb la Unió hereva de Carrasco i Formiguera i que el procés sigui el màxim de transversal possible. D'Unió a la CUP. Els que creuen que podem prescindir d'algú per caminar cap a la independència és que realment no la volen.
Josep Usó
Unió és un partit petit. Segurament molt petit. Però realment és preferible mantindre'l a deixar que continue segrestat per un personatge de la talla de Duran. Al capdavall, la República Catalana haurà de ser de tots. I també dels qui vivim, ara per ara, fora de les fronteres del Principat.Segurament, qui més trobarà a faltar el senyor Duran serà l'equip de guionistes del Polònia. La seva explicació del per què fa el que fa en l'habitació del Palace és impagable. És un argument tan lamentable que fa l'efecte que l'home és tan pobre que només té aquesta habitació que li paguem entre tots. Per poc temps, això sí. Que ja n'hi ha prou.
Joan Goma
Duran, potser sense voler-ho, potser ha fet un gran servei al país.
Duran ha fet creure al govern espanyol que ho tenien guanyat. Que ell ho rebentaria des de dins. Amb això ha conjurat el perill més greu pel procés cap a la independència. Ha conjurat el perill d'una oferta de tercera via trampa.
Els ha enganyat i ha fet d'agent doble? O s'ha enganyat a si mateix pensant-se que podria rebentar-ho tot però s'ha trobat fora de joc? O ens ha enganyat a nosaltres i encara té prou poder per rebentar-ho tot des de dins?
Jo no dormiré tranquil fins que no el vegi desfilar per la porta o declarar-se obertament independentista.
Francesc Aguilar
Amb polítics com el Duran en els primers llocs en les llistes catalanes, exemplars canònics d'allò que s'en diu la casta vella, casposa i corrupta, Podemos pot guanyar a Catalunya, compte.
Octavi Monsonís
L'independentisme posa a lloc a cadascú. Abans ha rebentat les formacions polítiques pseudofederalistes, hi han restat els militants espanyolistes i han marxat els sobiranistes. Aquest procés s'ha completat en el cas del PSC i està en plena fase d'ebullició en el cas d'Iniciativa.
Ara arriba el torn d'Unió, en què el procés és més complex perquè és al poder amb Convergència i oposar-s'hi directament amb el recurs al seu pseudoconfederalisme implica perdre els llocs de poder que ara per ara ocupen.
Al meu entendre el contrast entre la tebiesa, quan no directament oposició, davant la independència per part d'Unió i l'aposta nítida i decidida de Convergència per la independència no es pot sostenir ja, som a les portes de les municipals i amb l'horitzó a tocar de la mà de les plebiscitàries i constituents del 27S. Convergència amb la posició no sobiranista del seu soci perd credibilitat. En efecte, qui es pot refiar de l'independentisme d'en Mas si continua coalitzat amb una Unió antiindependentista i quintacolumnista?
Evidentment, cal confiar que Unió descavalque Duran, que li done el finiquit i que proclame d'una vegada per totes el seu independentisme.
I això ara més que mai, ja que els partits sobiranistes han quedat reduïts a tres (Convergència, Esquerra i la CUP) o quatre. Els altres ja són tots unionistes (PSC, Iniciativa, Ciutadans i PP). Sense oblidar la irrupció de Podemos (i tal vegada la coalició municipal Guanyem) que apareix com l'operació més intel·ligent de l'estat espanyol per a entrebancar, aturar i fer fracassar la independència de Catalunya.
Apostem per la defenestració, doncs, d'en Duran i perquè Unió esdevinga clarament independentista.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015