Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

22.01.2015

La república aranesa

El Parlament de Catalunya va aprovar ahir la llei de l'Aran, amb què es reconeix el caràcter nacional occità de la vall i el dret de decidir en tot moment quines relacions vol tenir amb nosaltres. És un pas important en dues direccions.

Ho és sobretot per als aranesos. És cert que cap altre territori occità no gaudeix de la situació de respecte i autonomia que té l'Aran. És cert que el fet que l'occità siga llengua oficial a tot el Principat, i no únicament a l'Aran, és un missatge potent que recalca la consciència que el país té sobre el fet diferencial aranès. Però també és veritat que no sempre s'ha tingut en compte el valor d'aquesta especificitat.

L'Aran no és una comarca de Catalunya més. De fet, no és Catalunya, pròpiament. Forma part administrativament de Catalunya, però nacionalment és un territori occità, com ara deixa clar la nova llei. I, en conseqüència, ha de poder prendre les decisions que li convinguen en tot moment, sense trobar-se supeditada als interessos de la política catalana. El debat sobre la divisió territorial, on hom la va voler considerar com una comarca més, barrejant-la amb les comarques veïnes del Pirineu, va ser un gran error que espere que a partir d'ara es corregirà.

A més, el pas que s'ha fet ara és important per a nosaltres mateixos. Quan parlem de fer un país nou hem de parlar també d'un país que es comporte i que actue d'una altra manera. I, en aquest context, el Principat no pot pretendre de fer amb la Vall d'Aran allò que l'estat espanyol ha provat de fer amb el Principat. Tot això té riscs evidents. En el procés d'independència podria passar que l'Aran prengués una decisió diferent i això seria una complicació important. Però, siga com siga, hi té dret, un dret inalienable. I els drets no es donen solament si serveixen al teu interès. Els drets són drets sempre i ho són més encara quan poden anar en contra teu.

Els aranesos tindran ara una oportunitat única. Abans de mig any haurien de poder fer un referèndum --si Espanya els el deixa fer-- sobre el seu futur. Decidir quin volen que siga aquest futur. Nosaltres hem de fer-los costat i ajudar-los a decidir en llibertat. I acceptar la seua decisió siga quina siga. Fa temps que defense que el dia de la independència caldria proclamar dues repúbliques: la catalana i l'aranesa, i pactar una relació lliure entre totes dues. Aquesta pot ser la nostra proposta per als amics aranesos i no cal dir que m'agradaria molt que l'acceptassen i que així poguéssem continuar junts, des de la llibertat, uns quants segles més.


(Aquesta editorial la podeu llegir també ací en llengua occitana)




L'opinió dels subscriptors. 


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)




Andreu Rubio


Molts són els esdeveniments que ens envolten diàriament i és clar que estem presenciant passos, canvis, fets que ens encoratgen  cap a la independència primer del Principat de Catalunya, que ja és a prop, després els Països Catalans restants, després Euskal Herria ... i ara presenciem la possibilitat que la Val d'Aran puga decidir el seu futur.
Davant d'aquestes coses veig que una altra política participativa dels ciutadans és posible on hi haja una democràcia real per engegar-hi nous projectes per una societat més justa, una educació millor i en definitiva un estatus més d'acord amb el benestar propi de les comoditats del segle XXI.Açò, unit a la  difusió dels nostres mitjans de comunicació que tenim i que anem creant-hi, farà posible donar a conéixer el nostre País arreu del món.




Josep Blesa


Recorde Lluís-Maria Xirinacs en representació del BEAN, crec, en aquella celebrada sessió sobre els idiomes defensant l’Asturianu, quan tothom esperàvem que ho fera amb el català. La idea és de cercar un cas greu de discriminació que el propi que patim per a des d’allà fer palanca i passar pels forats del sedàs la resta de la humanitat. Xirinacs visqué cert temps a Astúries i pogué copsar aquell cas. Crec que és un cas que aprofundeix en la manera de fer d’un sector d’avantguarda permanent d’aquest país començant per Ramon Llull, l’Amselm Turmeda fins al nostre David Fernàndez. I en el cas de la Val d’Aran podria ser la clau que obri tots els panys...sinó ja, en poc de temps. Caminem a muscles de gegants en aquest país. No desesperem !   




Lluís de Yzaguirre


A la gent que nega el dret a fer qualsevol cosa que no estigui expressament autoritzada a la sagrada constitució revelada el 1978 pels profetes de l'exèrcit terrorista del criminalíssimo Franco, el cas d'Aran els hauria de fer pensar, ni que fos un sol cop a la vida: ni el més constitucionalista dels (mo)nonacionalistes ha qüestionat mai el dret de la "comunidad autónoma" del principat de Catalunya de donar autonomia a l'Aran, tot i que cap article de la seva constitució divina diu que una comunitat autònoma pugui crear una subautonomia en el seu si.

Doncs, Aran ens mostra que la unitat indivisible d'Espanya no és constitucionalment incompatible amb que els catalans declarem que la seva indissolubilitat acaba on comença Catalunya.




Ramon Perera


Com a demòcrata i occitanòfil el meu aplaudiment de tot cor al Parlament per l'aprovació de la Llei d'Aran. I d'acord en tots els punts de l'editorial.




Pep Agulló


Els occitans d’Aran decidiran si es volen asociar o no amb Catalunya, de la mateixa manera que ho faran al temps el País Valencià, Ses Illes, el Roselló, l’Alguer, la Franja…, els països catalans, allí on la llengua comuna són les arrels de la mata de jonc.




Ferran Cobo


Certament, si hem de ser honestos i fer bé les coses, hauríem de començar per dir les coses pel seu nom.


En aquest cas, sempre he defensat que el nou estat que hem de fer néixer s'hauria de dir República de Catalunya i l'Aran.


Dir-ne només República Catalana suposaria no respectar l'Aran i, a més... no seria, en certa manera, deixar fora la resta dels Països Catalans?



Josep Usó


És engrescador que els gestos de la nova República Catalana ja siguen diferents dels vells d'Espanya i de la Catalunya Autonòmica. L'enhorabona als aranesos que tindran una oportunitat per decidir què són i què volen ser.




Joan Maluquer


Tot plegat molt encomiable. I el fet diferencial aranés molt clar i respectable. Tanmateix, i a partir d'alguns aranesos residents a Barcelona i que coneixen el tarannà de diversos dirigents del país, em temo que hi ha un intent d'Andorranització, i més materialista-pesseter que no pas de salvaguarda de la identitat, si més no per a alguns dels agents més rellevants que són al darrere de tot plegat.


M'agradaria equivocar-me, però penso que l'Aran jugarà a allò de "quien da más"? Ara, estan en el seu dret, segur. D'altra banda, ja han urbanitzat quasi tot el que era susceptible de ser-ho, i si segueixen per aquest camí esdevindran un dels llocs amb menys atractiu del vessant N del Pirineu, i el turisme optarà per altres destins...




Manel Bargalló


Molt d'acord amb l'editorial. Jo hi afegiria que amb aquest exemple podem enviar un missatge a la resta dels països catalans de què volem fer un nou estat amb vocació plurinacional i que les nacions que vulguin formar-hi part, tindran els mateixos drets.




Carles Balbastre


La llibertat no la volem només per a nosaltres, sabent que és impossible definir amb precissió qui som nosaltres. La volem per a tothom. I tothom lliurement que prengui les decisions que més li plaguin.

Mail Obert