Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

07.01.2015

Prou d'insults

D'ençà del 9-N, alguns --jo crec que molts-- veiem impotents com es destrueixen intencionadament les bases que havien fet possible que el 2013 i el 2014 el Principat hagués arribat, efectivament, a un pam de la independència. El darrer cas es pogué veure ahir clarament: l'atac desfermat a les xarxes socials contra la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, perquè havia dit que si la proposta d'Artur Mas servia per a desencallar el procés, ella la veia bé.


La posició de Casals, evidentment, es pot discutir. Però no parle d'això. La qüestió és que hem entrat en una etapa en què els arguments polítics semblen haver-se esvaït i han deixat pas a la desqualificació pura i dura, al crit conspirador, a la caracterització verinosa. Perquè una cosa és dir que Casals va equivocada i argumentar-ho, discutir-ho amb ella o amb qui siga. I una altra és acusar-la de vendre's per un càrrec, solament perquè diu allò que pensa. O reclamar-li que explique quins interessos té, que se suposa que són molt ocults i malignes.


Alguns, a Twitter i a Facebook, als fòrums digitals o a les tertúlies dels bars han perdut el respecte a tot i a tothom, massa de pressa. I això no és greu, tan sols, sinó enormement perillós. Perquè va costar molts anys d'arribar al punt on som. Va ser molt i molt difícil i lent -- ho sabem tots els qui ho vam viure-- moure CiU, ERC, la CUP, la gent d'Iniciativa, els grups locals d'aquests i d'aquells, a treballar junts, precisament quan més barallats i separats estaven. I tanmateix va passar, poble a poble i ciutat a ciutat, gràcies sobretot a les consultes populars.


Què ha canviat entre el 2013 i el 2014 i aquest 2015? Bàsicament, que alguns van aconseguint de crear, de manera molt irresponsable, un clima d'enfrontament i agressivitat que ens denigra a tots, que ens embruta col·lectivament i que ens aboca al fracàs.


Com a persona d'esquerres que sóc, em saben greu especialment els insults i les agressions que arriben des del meu camp. I em dol encara més que es qüestione irresponsablement gent que ha dedicat dècades de la seua vida a treballar per un país socialment més just i nacionalment lliure, com és el cas de la presidenta d'Òmnium.


No pot ser que Muriel Casals --la pose d'exemple-- ara no tinga el dret de pensar què vulga pensar i de dir què vulga dir. I com Muriel tothom, defense què defense, des de l'esquerra o des de la dreta, i vaja a favor de què vaja a favor. I si no contesteu-me: quin país lliure voleu que fem negant el dret de pensar lliurement i de dir allò que creguem oportú? Quin país nou voleu fer insultant i desqualificant aquells amb qui l'hem anat bastint fins ara i amb qui haurem de construir-lo, inevitablement, en el futur?




L'opinió dels subscriptors. 


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)





Salvador Balcells


El problema de les xarxes socials és la facilitat i la impunitat amb que es pot insultar i desqualificar grollerament. Però no sé si és exagerat dir que es tracta d'una voladura intencionada. Jo crec que simplement estem rodejats de mediocres i cal saber que el país independent que tindrem serà també així. Si algú creu que pel fet d'assolir la independència serem millors, crec que s'equivoca. Per això hauran de passar molts anys, fins que ens hàgim desempallegat del tot de l'herència espanyola.




Joan Josep Isern


Els més veterans segurament ho recordaran. Cap a finals dels 60, i durant una temporada, va  passar una cosa molt curiosa: quan algun mitjà (diaris o revistes, que en aquella època n’hi havia uns quantes) difonia alguna informació que, de prop o de lluny, pogués semblar que atacava una mica l’Opus Dei immediatament es posava en marxa una campanya de cartes al director de ciutadans pretesament “del carrer” que desmentien sistemàticament tot allò que s’hagués dit o insinuat. No fallava, tu: acció i reacció. I, evidentment, amb totes les limitacions expressives que l’època comportava.


Ara que ja hem madurat, que som a tocar de la independència i que tenim xarxes i mitjans de comunicació oberts i a l’abast de tothom em sembla reviure –ho torno a dir: salvant una pila de distàncies-- una mica tot allò. Em refereixo, és clar, a l’espectacle que el duet Mas-Junqueras ens estan oferint del 9N ençà. Un exemple claríssim de com funciona el nostre ADN col·lectiu, tendent a la bronca caïnita i a la divisió quan més junts i alhora hauríem d’anar.


Dic tot això perquè he observat que tuitaires i feisbuquers de ditada fàcil no es tallen ni un pèl quan consideren arribada  l’hora de saltar a la jugular de la gent que expressa una opinió que pugui semblar contrària cap algunes de les posicions que defensen aquests dos senyors. Uns senyors –deixeu-m’ho dir ben clar (i si us emprenyeu ja us desemprenyareu)—que cada dia que passa ens demostren que, com a polítics, avancen amb gran convicció cap a les portes de l’amortització absoluta.


Si hagués de filar prim diria que les punyalades dialèctiques (i la mala folla) solen venir més per una banda que per l’altra però, vaja, dels uns als altres tampoc hi ha grans diferències. Fa pena: ara li ha tocat el rebre a la Muriel Casals; Vejam qui és el o la següent.


'Dejadlos hacer: que se cuezan en sus propias contradiccions y veréis como el separatismo catalán se autoliquida en cuatro días'. Ho va dir l’Aznar mesos enrere. Quan tots ens en rèiem i ens en fotíem d’ell i dels seus. I ara sembla que talment hi ha bufetades per donar-li la raó.


Què bèsties que podem arribar a ser. Què ases, Déu meu...



Víctor Serra


Comparteixo la teva tristor, però també crec que els talibans que insulten són molt pocs, malgrat que poden fer molt soroll. Desenmascarem-los i passem d'ells. El procés no els necessita, tot el contrari. Són gent negativa que destruïria qualsevol cosa. Es molt urgent recuperar el to positiu i esperançat que ens ha portat fins aquí. Es un obstacle més que haurem de superar. Per això crec que quan més aviat acabem amb l'impasse en que ens trobem, molt millor per a tots.



Pep Agulló


El camí de la independència, quan CiU, en un fet històric sense precedents ha mostrat la seva voluntat d’assolir un estat propi, s’ha entrebancat amb el sectarisme de les ideologies d’esquerra. Assistim astorats a l’espectacle de la divisió de les files sobiranistes, no per no trobar punts d’encontre davant les dificultats que ens posa l’Estat, sinó per buscar punts de desencontre que culpabilitzin a tal o qual formació política del fracàs de tot el procés. La perversió dels concepte dreta-esquerra ha arribat a límits del 'hooliganisme'. No importen les idees, importa enfonsar l’adversari, que en aquest cas és el propi país. Hem de respondre. Que la societat civil prengui d’una vegada la iniciativa que arrossegui als partits. Poder en tenim, ho hem demostrat, i que aquest verí que destil·len el guardin per l’enemic si és que el podem identificar. Ara n’hi ha molts més.




Josep Jallé


Bon any per a tothom i lamente el que està passant amb la llibertat d’expressió, sembla que ara convertida en llibertat d’insultar per a reprimir o coaccionar als que no son del mateix credo. Sabem que tenim un problema de fons que és, senzillament, la educació i el tarannà democràtic de convivència. Aquestes mancances poden ser definitòries del que està passant en aquest mitjans de generació d’opinió oberts a tothom. Sovint em trobo amb persones que quan ho constaten queden sorpreses de com és possible perquè, en els cercles on és relacionen, no es donen aquest nivells de barroeria vers les opinions diferents. Pensen que tothom deu de ser igual. Aquesta és l’errada. Les capacitats de la tècnica, l’accés a la comunicació en totes les formes no és sinònim d’evolució educativa i democràtica.


En el fons hi ha altre simplisme d’abast corrent: ser d’esquerres és desenfadat, anti sistema, anti clàssic, enti ... el que convingui. Ser educat, respectuós, curos en les expressions és “carca” o de dretes. Aquest simplisme ha portat la massiva l’arriba de la “casta” d’un conjunt de persones que han confós mancances, pròpies, amb llibertat d’expressió. Llibertat d’expressió és llibertat de discrepar, d’opinar i de definir-se, sense ser insultat, increpat o desautoritzat i menys quan la trajectòria de servei al país està ben assolida.


Tornarem a temptar-ho, si, amb les plebiscitàries, però aquestes mancances de fons les haurem de suportar per a molts temps fins a una regeneració educativa generacional post un parell de generacions crescudes en el tots son drets i quasi cap obligació. Ni-nis, enderiats i credo-partidistes. Paciència i a seguir, malgrat els sorolls. Gràcies Muriel, Carme i tants i tantes que son coherents amb el que pensen, diuen i fan.



Josep Usó


Realment, des de fa dies, quasi des de l'endemà del 9 de novembre passat, cada dia hi ha missatges, articles i opinions en contra del futur immediat del procés d'independència. I en contra de personatges concrets. A mi, no només em sembla irresponsable. Em sembla erroni. És cert que ara tots estem expectants, impacients i nerviosos. Però res més que això. Res més. 


L'any passat, recorde que també vaig escotar i llegir milers d'opinions segons les quals els catalans mai votarien. I ho van fer. Ara, passarà el mateix. Però les negociacions han de ser discretes (que vol dir que ja ens enterarem de l'acord quan siga un fet) i és segur que van per bon camí. Si no fóra així, els "altres" no estaríen tan nerviosos i treurien la seva pasqua militar per tractar de fer por. Us enrecordeu de la por que ja no feia por? Doncs la tornen a treure. I ho fan perquè saben que el procés segueix endavant.


Soc de la opinió, modesta, que el que cal és continuar esperant, que ja no pot quedar gaire.Segurament, el país que tindrem no serà exactament el que cap de nosaltres voldríem. Però és que hi hem de viure tots. Tots. Ha de ser una mica el de cadascú. I sempre serà millor que ser una comunidad autònoma descafeinada i enfonsada, com és ara mateix. 


I, en qualsevol cas, l'insult i la desqualificació només perquè sí, mai té justificació. És com allò de rebutjar la teoria de la Relativitat perquè és l'obra d'un jueu. Es pot rebutjar o acceptar amb arguments, però no de cap altra manera. Els qui pensen amb l'estòmac són els altres. Nosaltres no ens ho podem permetre.



Ramon Torramilans


Encara n'hi ha que som de la societat civil i que no estem obligats ni influits per cap dels partits i en movem per intentar treure el país d'aquesta atzucac o esperant que'l 'adversari s'entrebanqui. Confiem hi serem a temps abans no ho engeguen tot a rodar.




Ramon Perera


Estic molt d'acord amb l'editorial. El respecte a la llibertat de pensament i d'expressió són fonamentals.
I encara que només fos per interès. De vegades una sola persona ha vist el camí correcte quan tots els altres estaven mirant cap a l'altre costat. Volem negar un recurs - comptar amb les opinions de tots - que alguna vegada ens pot salvar la vida?




Roger Ballester


Poc puc dir després de llegir l'article, únicament que hi estic totalment d'acord i espero que quan arribin a un acord, que ho faran, els ànims es calmin hi sapiguem enfocar l'últim tram amb l'energia necessària per aconseguir la independència




Dani Franch


El problema que tenim sempre, és l'absurd debat d'esquerra-dreta. Això ho divideix tot. Quan tinguem un país comencem a debatre això però mentrestant no anem enlloc i també un altre problema que tenim és el poc sentit d'estat que tenim tots plegats. Potser no ens mereixem aconseguir l'objectiu...



Salvador Rofes


La meva pregunta és si aquest afany autodestructiu que portem els catalans a la sang és genètic o adquirit? El que està passant és increïble. Ens creiem el poble més solidari, més demòcrata, l'autèntic melic del mon ...i no dom res. Permeteu-me un exemple molt primari: soc perico, independentista, i veig com el meu club es va a la desaparició  entre lluites de famílies i gestions nefastes. Pels que sou del Barça no cal ni dir que després d'una bonança, l'odi i les enveges entre directius i exdirectius han portat al club a una situació dantesca.  Per què tenia que ser diferent en la política?. Tots els meus amics saben que sempre he apostat en que, molt probablement, en un referèndum legal guanyaria el No per 1 o 2 punts de diferència. Però ara, estic convençut que, gràcies a la indigna classe política que tenim aquesta diferencia seria de 7 o 8 punts. Si, sembla que ho teníem a tocar però , si no aturem el tren, és possible que sigui com algun dels AVE que fan a Espanya: ja no passaran més perquè no son rentables i la línia ha fet fallida.




Josep i Antònia Viñas


Aquestes actituds d'alguns estan amargant el procés que des de principis de desembre ha estat perdent l'esperit d'entesa que abans tenia; creat, principalment, per l'ANC i Òmnium. Una cosa és certa: l'entusiasme generat pel 9N -que va continuar fins i després de la conferència del president Mas- es va començar a dissipar quan l'Oriol Junqueras va presentar la seva contraproposta. De llavors el desencís i el pessimisme s'ha anat apoderant de la gent favorable a l'independentisme. Ja no fa falta esmentar els indecisos que segurament els hem perdut irremediablement.


Estem perplexos de veure com el camp que durant anys havia liderat la idea de la secessió està posant pals a les rodes del procés, presenta ultimàtums i desqualifica el que, sentint-se independentista com qualsevol altre, es troba a l'altra banda de l'esfera política.


Tothom pot treballar per la independència: dreta, esquerra i centre; dins del país que volem construir tothom hi ha de tenir el seu lloc i ser benvingut. Si no és així no val la pena continuar. 




Joan Goma


Tot el que ha passat era perfectament previsible. És una llàstima que Mas i Junqueras no tinguessin perfectament previst el que farien i que hagin d'estar negociant a última hora.


Estic d'acord amb Casals en que qualsevol proposta que serveixi per que es posin d'acord per seguir endavant és bona. Inclosa aquesta.


Però trobo  faltar que l'ANC i Omnium no facin gaire més que organitzar mnifestacions i campanyes. Vista la poca previsió des polítics en tenir preparat el que s'havia de fer, no és prudent confiar-los només a ells el futur del país.




Oriol Magrinyà


Sens dubte, un editorial molt oportú. Aquestes darreres setmanes sembla que hem entrat en una espiral molt destructiva. Pel bé de tots, espero que ho sabrem reconduir.




Sebastià Batlle


No vull caure en el mateixos errors de tots aquests que insulten i ......................, tampoc vull trencar l’ esperit d’ insults, descalificacions,............., que no s’ han de dir, però estic segur que tots els “ .......................... “  voléssin, sempre seria de nits. Demano disculpes, però és lo primer que he pensat; pel què es veu, hi ha els que volen que el  nostre pais estigui en la foscor que fa 300 anys estem sotmesos; els hi estan fent el joc. Els que darrerement han fet possible i conduit aquestes grans mobilitzacions i il.lusions no es mereixen cap falta de respecte, tal com diu vostè: “ quin país lliure voleu que fem negant el dret a pensar lliurement i a dir el que creguem oportú? “ i “ I com Muriel tothom, defense el que defense, des de l’esquerra o des de la dreta “. Ja sabem que es pot pensar i dir el que creguem oportú,sempre que hi hagi respecte;però no crec que la Muriel hagi faltat el respecte a ningú per dir el què ha dit, ans tot el contrari, ha demanat que es respecti la veu del nostre pais, i es veu que això ha tret de polleguera als que volen la foscor.  

Mail Obert