Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

31.12.2014

La unitat té molts camins

El missatge anual del president de la Generalitat, Artur Mas, no va servir per a convocar les eleccions, com ERC li demanava. Era previsible. Si ho hagués fet molta gent ho hauria interpretat més com un signe de feblesa, com una cessió davant els republicans, que no pas com un gest responsable. Tanta pressió mediàtica, tanta interpel·lació pública, tanta exigència verbal i escrita no faciliten pas les coses ni a l'hora de negociar ni encara menys a l'hora de presentar acords públicament; uns acords que a mi em sembla que s'assoliran.


I s'assoliran simplement perquè no hi ha cap més remei. L'amenaça dels convergents de governar tots sols fins el 2016 és poc creïble. I Mas ha restat com presoner d'un bumerang. És ell qui proposa eleccions per a proclamar la independència en un període curt de temps i li seria molt difícil d'explicar que no ho fa i abocar tota la culpa als altres. Mas és cert que ha demostrat que s'ho juga tot per tot, quan creu necessari fer-ho. I per tant no es pot descartar res: si creu que és millor esperar al 2016 ho farà. Però Mas també és conscient, ho va dir en el seu discurs, de com d'especial és l'oportunitat. I això l'ha de moure a aprofitar-la.


A més, per les informacions que en tinc, els problemes gruixuts, els de debò, estarien resolt pràcticament tots. O s'han encarrilat a través de propostes diverses d'una manera acceptable, tant per CiU com per ERC. Com serà el govern de transició, quines polítiques haurà d'aplicar i durant quants mesos. Els enginyers de la política han bastit aproximacions que podrien compartir fàcilment els uns i els altres i que situarien aquest país en l'estadi polític completament nou i revolucionari que tants esperem.


No diré que, amb això, el problema de com ha de ser la llista siga menor. No ho és, de cap manera. Però si ve un moment que la llista és l'únic problema, serà inevitable de resoldre'l. Ningú no ho entendria altrament. 


I per a fer-ho tenim tècniques a l'abast, tantes com n'haguem de menester. Fins i tot si al final és inevitable de presentar-se en llistes separades, aquestes llistes es poden comprometre a formar un únic grup parlamentari. O es poden esquivar al màxim les arestes partidistes creant llistes ideològiques en comptes de llistes de partit --per exemple, amb algun socialdemòcrata de CiU presentant-se a la mateixa llista que Junqueras o algun liberal d'Esquerra posat oficialment, amb sigles i tot, a la llista on hi haja Mas. Els independents de tot tipus, evidentment, poden tenir-hi també un paper determinant i ser majoritaris. I encara queda el recurs de fer-ho tot a l'inrevés: que siga la societat civil que presente candidatura i els partits que s'hi sumen. De tècniques per a no convertir el combat electoral en una batalla fratricida n'hi ha a cabassades. Perquè la qüestió és aquesta: sobretot que les eleccions no es convertesquen en un combat entre les forces que l'endemà han de menar-nos juntes cap a la independència.


No tenim tota la vida per a anar pensant-hi, però un parell de setmanes, sí, encara. O ens n'anirem ja a l'escenari de les eleccions el 2016...





L'opinió dels subscriptors. 


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)



Rodolf Mateu


El que em pregunto jo és si tot el desencant que s'ha sembrat aquestes setmanes, i la desconfiança, serà fàcil de recuperar. Dius que cal evitar una campanya electoral feridora però això ja ho estan éssent aquestes setmanes, amb insults i desqualificacions a dojo. No ho sé si el mal no està fet ja.



Ramon Perera


Una pressió mediàtica tan potent certament no ajuda, però com que cada procés d'independència és diferent, resulta que en el nostre han coincidit diverses circumstàcies que han afavorit aquesta pressió: la implicació emocional de tanta gent mantinguda durant tant de temps, la necessitat dels mitjans de comunicació d'obtenir continguts cridaners, la manca de prudència en les manifestacions d'alguns polítics... Tanmateix ja teníem assumit que hi hauria dificultats i aquesta és una d'elles.

Si no recordo malament, el president de la Generalitat ja havia dit que esperessim a passat festes. Una raó més per no estranyar-nos de que el discurs d'Artur Mas no hagi servit per anunciar eleccions. Tanmateix, sí que ha dit: 'I seran només els vostres vots, quan arribi el moment,...'. Expressió que es pot interpretar positivament.

M'agrada aquesta expressió 'enginyers de la política'. La meva professió ha estat la d'enginyer de la tècnica i puc imaginar-me els paral·lelismes que es podrien construir entre les dues enginyeries: arribar a solucions establint compromissos entre els diferents factors d'un problema; convocant grups de debat per proposar, analitzar i descartar o no descartar les més diverses i impensades solucions; aprofitar l'experiència dels més veterans...



Josep Usó


Fa molt temps que pense que, a diferència dels unionistes, les forces independentistes tenen un pla. I amb múltiples variants, per preveure els diferents escenaris possibles. Fins avui, els fets no han desmentit aquesta idea meva. De manera que estic convençut que s'arribarà a una solució per aconseguir convocar unes eleccions que apropen al Principat al seu l'objectiu: la Independència. Estic segur que, qualsevol matí, miraré les notícies i m'assabentaré que ja hi ha pacte. tant és, quin siga. N'hi pot haver molt, com ja diu el Vicent. Però avui, que s'acaba el 2014, vull donar un missatge d'optimisme. L'any que avui s'acaba ha sigut impressionant i fantàstic. El 2015 serà millor. Ja ho veureu.



Clara Sanz


Jo veig molt complicat tot si no hi ha eleccions abans de les municipals. Perquè aleshores les municipals seran com unes plebiscitàries però ja no sé si sobre la independència o sobre el govern o sobre el cap de l'oposició o sobre què. I després vindran les eleccions espanyoles que estic segur que Rajoy voldrà avançar. 



Joaquim Verna


El president Mas diu que quan anem junts és quan ens tenen por. Hi ha una prova ben eloqüent que és així. Quan ERC i ICV no accepten el nou 9 N l'estat es queda quiet i durant tres setmanes no fa res, fins que se n'adona que el que li ve al damunt és molt pitjor. El mateix passa ara. Quan nosaltres ens barallem ells es limiten a mirar, suposo que ben contents.

Mail Obert