Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

23.12.2014

Solidaritat

Ahir el Tribunal Superior de Justícia va acceptar a tràmit la querella contra el president Mas, la vice-presidenta Ortega i la consellera Rigau per l'organització del 9-N. Això obre la porta a un judici que, si acaba fent-se, estic segur que tindrà conseqüències importants. Si més no, com les que ha tingut la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'estatut del 2006.


Molta gent destaca avui com és d'estrany que en un país democràtic, occidental, membre de la Unió Europea un president siga portat davant un tribunal. Ho és, certament. Però hauríem de destacar, si de cas, com és d'estrany que en un país democràtic, occidental, membre de la Unió Europea siga prohibit el dret de votar i els tribunals siguen utilitzats d'escut per a impedir la negociació política. Això és un conflicte obert i constatable, que es pot solucionar amb les urnes i amb la negociació. Espanya és això, ho sabem tots, però acceptar l'evidència no lleva ni un gram de gravetat als fets, a l'actitud demostrada.


El president de la Generalitat de Catalunya serà processat per haver posat les urnes que em van permetre de votar el 9 de novembre i, en vista d'això, jo no tinc cap més opció que solidaritzar-m'hi. Ho faig de bon grat i sense posar-hi cap límit. Amb el president i amb la presidència. Que són dues coses diferents encara que recaiguen en la mateixa persona.


Em solidaritze amb el president Mas i amb les conselleres Ortega i Rigau. I, a més, faig constar la meua condició d'independentista d'esquerres. Raó per la qual expresse també la solidaritat amb la presidència de la Generalitat, la institució que, juntament amb el Parlament de Catalunya, és la màxima representació del Principat, la que encarna la perseverança d'aquest país per a esdevenir normal. La presidència de la Generalitat ha hagut de suportar situacions duríssimes en el curs de la història, molt més dures que l'actual. I per això és especialment significatiu que, dècades després de ser reconeguda legalment per Espanya, torne a ser acusada i perseguida. Com si res, o poca cosa, hagués canviat.


No té cap sentit que a la demanda de respostes polítiques per part dels catalans Espanya hi responga només amb la repressió. Però si és així, contra la repressió tan sols hi cap la solidaritat i contra la repressió tan sols ens fa forts la solidaritat.




L'opinió dels subscriptors. 


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)






Ramon Perera


Estic molt d'acord amb l'editorial i el faig meu. Diu que la solidaritat és l'únic recurs factible contra la repressió. Molts hauran llegit o recordaran que aquesta era exactament la situació que es produïa a l'època de la lluita antifranquista i estic segur que aquesta semblança no és casualitat sinó una prova més d'aquest 'retorn als origens' de la societat espanyola.

L'establishment espanyol cada vegada es va tancant en posicions més enrocades. Em pregunto què esperen. Guanyar lo que no van guanyar 40 anys de dictadura franquista o tres segles de dominació colonial? Es pensen que en la situació actual el poble català cedirà?

Ara per ara no se m'acut cap dubte estratègic, només tàctic. Si arriben a forçar la realització d'un judici, quin panorama tindran al carrer? Els estats es mantindran al marge, però nosaltres estarem més justificats internacionalment si algun tram del camí l'hem de fer tirant pel dret.

I un últim apunt. La rigidesa cada cop més alta de la postura espanyola no podrà portar sinó a un trencament sobtat, sense deformació prèvia. Les persones amb coneixements de resistència de materials ja hauran entès la metàfora. En aquestes condicions, tots ens farem més mal, la diferència estarà en que nosaltres ens encararem cap a la millora i ells encara cap a més dificultats.




Josep Selva


Solidaritat, sí. Autoinculpació, no. No acabo d'entendre com es pot admetre culpa per incomplir una llei injusta. La inculpació significa el sotmetiment a les lleis que fa un Estat opresor amb Catalunya, que no solament son lleis injustes sino manipulades políticament. Ja es hora que deixem d'actuar amb mentalitat de subdids d'un país ocupat. No crec que anar al jutjat a inculpar-se sigui coherent amb afirmar que som una nació que es vol independitzar. Ho seria mes actuar de facto com a independents.




Geoffroy Lourdou


La tramitació de la querella és una vergonya, a més d'una aberració jurídica, en un estat europeu que se diu democràtic. Com per la sentència de l'estatut, atacant el nostre govern, l'Estat busca a humiliar i atemorir-nos... I així ens regala l'oportunitat immillorable de demostrar la dignitat del nostre poble. Després de setmanes de dubtes per l'estira i arronsa entre Mas i Junqueras, ara tenim l'empenta que necessitem per tornar a tenir l'iniciativa i marcar el ritme. No la desaprofitem.




Pep Agulló


Qualsevol ciutadà simplement amb sentit democràtic hauria de poder dir: em solidaritzo contra la repressió de l’Estat espanyol amb el president i conselleres de la Generalitat que han portat a terme el full de ruta per poder votar el 9-N en sintonia amb les aspiracions majoritàries del poble de Catalunya. La solidaritat és independent de la discrepància ideològica entre l’acusat i el solidari. Vicent es reafirma independentista d’esquerres per donar-hi més enfasi, més contundència, ho entenc, però hi ha polítics que, o no ho fan perquè els acusats són de dretes, o si ho fan, han de proclamar la solidaridat amb la boca petita, no fos cas que se’ls qüestionés la seva puresa partidista. Bé, com els que questionen la famosa abraçada. Recordo la solidaritat massiva i incondicional amb els militants d’ETA i Grapo condemnats a mort pel règim franquista, i eren combatents de la lluita armada. Avui estem lluny però l’Estat poc a canviat. Ara és allò de sí a la independència però no a qualsevol preu, ni amb qualsevol aliat. És busca la divergència, tot ens divideix. La solidaritat suma, per això és tan important la posició de l’Editorial d’avui, una lliçó contra la mesquinesa i l’estretor partidista. Contra la repressió de l'Estat, solidaritat, què menys.




Josep Blesa


El sistema estructural d’un règim colonial és sempre el mateix. El de la podridura de la base problacional colonitzada produïda des del vèrtex colonitzador instal·lat de la metròpoli dominant. Ho sabem des d’Egipte sobre el poble jueu ençà, si més lluny no. Vos ho vaig remembrar amb el vídeo on conversaven Guillem el conqueridor normand (Peter O’toole) i Becket (R. Burton). La creació artificial de brega transversal al terreny dels colonitzats. Recorde amb admiració la proclamació del MHP Mas i Gavarró, en presència d’un tal Chaves, ministre espanyol d’administracions territorials aleshores, i ara encausat. Una escenografia rigorosa. Controlada al detall sense ampul·lositats. Pròpia d’estat constituent. Eixe és el motiu de fons que du el processament de les dues honorables conselleres Na Ortega i Na Rigau: crear-nos divisió. Nodrir les diferències pròpies de qualssevulla societat i clavar la falca al badall per on produir la trencadissa en canal. Des de València, em solidaritze amb tots tres, o qualssevol altre que poguera estar en aquesta tessitura, i no com a independentista, sinó, com a demòcrata global. Com si ho féssem amb qualsevol altre de tot l’espectre ideològico-social. Com ho faríem amb Mandela, amb Vâclav Havel, amb Gandhi, amb Julian Assange, amb M.L. King, etc. Vos recorde que estem fundant un nou tipus de democràcia de caràcter transversal. I d’ací és on ve la nostra força internacional. Perquè Madrid,  el que pretén és podrir el TSJC –encara que siga un organisme subaltern de l’arquitectura constitucional del ’78, enfrontant-lo amb la gent que viu al principat. Heus ací la maldat que emmetzina la vida pública principatina, o la dels altres territoris colonitzats. Si recordem el president Companys, sabem, que no podem ajupir els caps. Cal el colp definitiu per a deslliurar-nos d’aquell estat. Com deien els primers sindicats anglesos: “Union is Strength” o el Motí dels Velluters a València (1856): “La unió fa la força”.  




Ramon Torramilans


Solidaritat Sí pero autoinculpacio, de que? De quina culpa es volen declarar culpables? Que tenen alguna culpa els denunciats? No ho entenc! Es un error, com altres. Pot quedar molt vistos, pero serveix per qual que cosa? Res, perdre el temps.




Linus Fontrodona


Ben cert que res no ha canviat durant sis segles en el capteniment d’Espanya-Castella vers la nostra nació. Esborrona de tan gros que és. Això de banda, em plauen profundament la vostra resolució i la professió de solidaritat amb el nostre president i les nostres institucions que feu en el vostre escrit. Jo penso tal com vós, i ja fa dies que he decidit de fer el mateix que vós. A més, crec de cor que ho hauríem de fer –com a mínim—el milió nou-centes mil persones que vam expressar el 9N la voluntat de posar fi al vassallatge insuportable que vivim dins d’Espanya. Ara bé, vós, com a director de VilaWeb, amb l’abast que té la vostra veu, i el respecte tan ampli que us heu guanyat durant tants anys de feina tan ben feta, podeu fer forat de debò, desvetllant la consciència d’un munt de gent. Confesso que, d’ençà d’aquest matí, desitjava que arribéssiu a escriure això que ja heu escrit; i a més a més, ho veia venir. Estic content d’haver encertat... Avui, doncs, em sento especialment optimista, perquè m’adono que entre uns i altres ens en sortirem. I tant! Recobrarem el país, i en farem un gran país on farà goig de viure-hi! 




Josep Usó


Per descomptat, cal solidaritzar-se amb el President i amb la Presidència. I amb la resta de càrrecs o conselleries afectades. I també cal tindre clar que és contra això , que ens hem mobilitzat. Que un estat que és capaç de sostenir i impulsar mesures com aquestes dins de la UE i volen formar part d'un grup de països moderns, per entendre'ns que hagen tingut un Renaixement després de l'Edat Mitjana és només una anormalitat. És un estat ancorat en la fosca nit medieval que no mereix cap mena de justificació de cap tipus.Dit d'altra manera: aquelles "propostes" que parlen de "mejor juntos que separados" o de surrealismes del calibre de "un país independent depenent d'Espanya" només es poden qualificar d'estupideses. 
És evident, al meu parer, que només cal accelerar cap a la Independència el més ràpidament possible. I, de passada, fer una ullada cap a les illes o cap al País Valencià. No siga que us avancem. esperem que no, però que siga perque no perdeu el pas.




Miquel Strubell


El 9N es va celebrar, amb tota normalitat i civisme, el que alguns havien descrit com a "simulacro de consulta" o com a "butifarrendum". Davant de la inexplicable admissió a tràmit de la querella presentada per Manos Limpias y la Fiscalia, contra tres alts càrrecs polítics del meu Govern, com molta més gent, avui dia 23 presento la meva instància (que no és una "autoinculpació", malgrat al hashtag #autoinculpacions9N, perquè ningú pot ser mai "culpable" d'exercir, de manera tranquil·la i civilitzada, un dret universal com és la llibertat d'expressió, ni tampoc els que em facilitin l'exercici d'aquesta llibertat). I la presentaré a la seu del TSJC al passeig Lluís Companys, de Barcelona. A les dotze del migdia assistiré a l'acte previ, per reafirmar de nou la nostra sobirania com a poble.

A mesura que la gent fa cua, també, per donar-se d'alta de les entitats de la societat civil que continuen essent claus per arribar a l'objectiu de la independència que ells mateixos comparteixen, ens arriba una nova confirmació que som majoria: la darrera enquesta en la sèrie, ja llarga, de l'Institut d'Estudis Polítics i Socials referma l'avantatge que tenim els que votarem a favor de la independència. Continua per damunt dels vint punts. 
En conseqüència, dues conclusions: per una banda, que l'Estat deixi d'intentar frustrar la nació catalana amb lamentables argúcies i actuacions judicials, i faci política d'una vegada; i, per l'altra, que la voluntat d'aquesta majoria consolidada a favor de la independència es faci realitat, i ben aviat.




Francesc Aguilar


No puc més que redundar en el suport als nostres governant i institucions. Cal que ho fem tots, els del si i els del no. Solidaritat amb Artur Mas i les persones encausades. I solidaritat amb la presidència i els càrrecs que ostenten que és com dir solidaritat amb Catalunya i les seves institucions que ens representen a nosaltres mateixos. Solidaritat és per tant també defensa de la nostra dignitat com a nació,  defensa de la democràcia i de les institucions que la representen. Hem de respondre com una sola veu en aquesta agressió.




Carles Balbastre


El fet de que l’adversari, l’estat espanyol, mossegui amb duresa ens ha de convèncer que hem d’aplegar-nos tots i anar per feina. I en acabat que cadascú es vesteixi com bonament li plagui...




Josep Guimerà


No n'hi prou en autoproclamar-se país democratic.


No ens enganyem, si resulta que en un país anomenat democràtic, occidental, membre de la Unió Europea un president és portat davant un tribunal per haver convocat el seu Poble a consulta, aquest país no és democràtic per molt que se'n vulgui disfressar.



Mail Obert