Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

16.12.2014

El Partit dels Estupefactes

L'editorial d'ahir m'ha procurat unes quantes converses interessants i algun correu que guardaré amb cura una bona temporada. En essència, jo hi dibuixava el panorama polític que crec que s'obre al Principat si no hi ha acord per a fer eleccions ara. Ho remarque: si finalment no hi ha eleccions. 


M'adone que ERC, acomboiada i influïda pels socialistes que han abandonat el PSC i animada per ICV, comença a veure amb bons ulls una proposta de govern d'esquerres el 2016. I d'això, només se'n pot derivar que CiU prove de guanyar temps per a reinventar-se durant el 2015, comptant amb el greu handicap de saber que Artur Mas no es presentarà de nou. L'anàlisi, la faig fredament: les municipals seran el terreny de joc en què es dibuixarà el nou panorama. Frase escoltada: 'el tripartit va nàixer als municipis i el projecte que haja d'aparèixer al voltant d'ERC naixerà també des dels municipis'. No s'hi val a enganyar-se.


I a partir d'ací les converses i els correus. Alguna gent, d'una manera sincera, m'ha qüestionat fins i tot que faça aquest dibuix, que creuen que allunya la independència de l'horitzó polític. Solament puc dir que no parle pas de què voldria que passàs, sinó de què crec que podria passar. I constate amb ells que, efectivament, si passa això, si el camí és aquest, el país haurà retrocedit clarament.


Descarte, per tant, totalment l'acord per a fer unes eleccions ara? És clar que no. Continue pensant que el preu de no fer-les és massa alt. I, tal com vaig dir fa uns quants dies, estic convençut que segurament algú, al marge dels partits, caldrà que faça un pas endavant, un colp de puny sobre la taula. No cal dir que pense, especialment, en l'ANC.


Tanmateix, convindreu amb mi que el silenci és eixordador. No el de l'ANC, que ho és, sinó el de tots nosaltres. Segurament la majoria del país formem part avui del Partit dels Estupefactes, el partit dels qui no entenem què ha passat perquè tota l'eufòria desencadenada per l'èxit espectacular del 9-N i la possibilitat real de ruptura que significava la proposta d'Artur Mas hagen esdevingut un festival de males cares.


Callem massa? Jo crec que sí. Crec que ja fa dies que els estupefactes hauríem d'haver començat a exigir aquest colp sobre la taula a qui el puga fer. Sabem que en divuit mesos podríem ser independents. Sabem que entre els tres partits sobiranistes hi ha acord gairebé en tot. Sabem que cap partit no pot pretendre que el seu pla siga assumit íntegrament, que caldrà que pacten. I sabem que el camí es tornarà molt complicat si no ens plantem amb contundència i els obliguem a posar-se d'acord. Qui més s'apunta a cridar?




L'opinió dels subscriptors. 


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ells ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)



Linus Fontrodona


Jo i molts com jo --gent del carrer sense cap poder més enllà de la nostra vida privada-- ens apuntem certament a cridar, però, per molt que ens esgargamellem, ningú no ens sentirà si no ho fem tots plegats i alhora. Per això, ja només confio, igual que vós, que l’ANC convoqui i dirigeixi aquest crit. No veig altra sortida que una nova manifestació de força ciutadana. És feixuc i, ara mateix, els ànims estan una mica decaiguts; potser no és bon moment; però el temps acuita. I ben mirat, ens estem jugant el País i, per tant, en moltíssims aspectes, també la nostra vida privada. Primo Levi, que en sabia un niu, de pèrdues i derrotes de tota mena, al començ d’una de les seves darreres obres, recordava paraules del Talmud, de fa dos mil anys, que jo crec que vénen força al cas: «Se non sono io per me, chi sarà per me? E quand’anche io pensi a me, che cosa sono io? E se non ora, quando?». Que torni a parlar el poble ara, doncs. Pel seu propi bé.



Joan Rendé


Jo m’apunto a cridar amb tu. De sobte sembla que ja no hi hagi pressa per a res i que les solucions nacionals a les urgències socials, d’estructures, etcètera s’hagin tornat menys importants que els gests de protagonime dels partits. No s’han llegit l’”Ara o mai” de Joan Fuster. L’oportunitat és només una escletxa que es reinfla amb la humitat i desapareix en poc temps.



Josep Selva


Sabem de sempre que cap partit treballa pels interessos del país, sinó pels seus propis, i si conflueixen uns i altres interessos és pura coincidència. És el que ha passat amb la proposta Mas de "llista de país", una coincidència entre els interessos de CIU i els del país. Per això a la resta de partits els pica la proposta i l'habilitat del president Mas, i s'han quedat sense argumentació. Des de l'ANC alguna cosa haurem de fer (mes enllà de paraules) i mñes aviat que tard. Ara si que cal posar als partits una data límit, o crear un "Volem", perquè podem.




Gerard Codina


Crec, sincerament, que només hi ha un cop de puny possible sobre la taula. Si per interès partidista no es posen d'acord, a les properes eleccions catalanes, caldrà fer una llista de país (per cada circumscripció), sense presència dels actuals partits. Naturalment encapçalada per Omnium i l'ANC.




Ramon Perera


Estic d'acord amb l'editorial, sobretot amb els dos últims paràgrafs. Ha passat un temps raonable com per a que els partits independentistes haguessin anunciat un acord. Ni que sigui per si de cas, ara ja no podem deixar passar més temps. I com que la força de veritat només s'assoleix amb coordinació i la coordinació ens la dóna l'ANC, doncs que l'ANC comenci a preparar sense perdre ni un segon més el cop de puny sobre  la taula.



Salvador Rofes


Com a membre del partit dels estupefactes (m'ha semblat genial el nom) i profundament escèptic i indignat amb TOTS els nostres polítics, si es que un dia hi ha eleccions ho tindré molt difícil per votar. De moment el Sr. Junqueras, Omnium, l'ANC, La CUP i altres li han dit al Sr. Mas el que havia de fer durant tota la legislatura. Ell ho ha fet  i ja han aconseguit que el proper dia 22  si no hi ha una gran sorpresa, el TSJC accepti la querella contra en Mas i altres membres del govern, que, NO HO OBLIDEM, son els únics querellats fins al moment.


Si això és així s'ha acabat la carrera d'en Mas que suposo era un dels objectius d'ERC, d'ICV i de la CUP. La seva inhabilitació serà més segura que lles possibilitats de que no ens toqui "el gordo" de Nadal o " la grossa" de Catalunya Ja en tenim un de menys a la carrera per la cursa del poder...Tampoc vol dir que estigui d'acord amb el Sr. Mas ja que arrastrarà per sempre el haver sigut conseller d'Economia en l'època Pujol. Atès de que tal com van les coses, amb la feble reacció del poble i dels partits polítics amb aquests fet que no han sigut capaços ni de retirar-se del Congrés i del Senat en suport al Sr. Mas, crec que el proper President de la Generalitat pot acabar a la presó i ningú mourà ni un dit.


Amb aquesta premissa, i desprès de pensar-ho molt em sembla que votaré Junqueras doncs, si algú ha d'anar a la garjola, prefereixo que sigui l'Oriol a l'Artur. Al menys aquests s'ha mullat més que ningú.



Manel Bargalló


Preveient el que està passant, vaig proposar al debat intern de les assemblees d'exteriors de l'ANC després del 9N,  en contra al que sempre havia defensat, que l'ANC amb Òmnium havien d'agafar la iniciativa abans de deixar-la en mans dels partits. Ho vaig dir abans que Mas fes la seva proposta, perquè tenia por de què el Mas no s'atrevís a fer el darrer pas. També sabia per fonts ben informades des de feia mesos, que independentment de com anés el 9N, que ERC no volia de cap manera anar amb CiU en unes eleccions avançades encara que fossin per aconseguir la independència. Per això vaig proposar que l'ANC i Òmnium s'havien d'avançar a les propostes dels partits, i d'alguna manera obligar-los a fer les eleccions en clau plebiscitàries per aconseguir la independència. La veritat és que no sabia com. Però està clar, que sembla que si nosaltres, la societat civil, no ens posem al davant dels partits, tal com hem fet fins ara, podem perdre aquesta oportunitat històrica que difícilment es podrà tornar a repetir en una altre generació, si és que es torna a reproduir. De la mateixa manera que quan l'ANC va organitzar el 11S2012 no ens podíem imaginar que hauriem recorregut tant de camí cap a la independència, ara crec que hem de fer quelcom encara que no sabem quin serà el resultat immediat. Però no fer res, si que sabem el resultat: No hi haurà eleccions.

Estic molt d'acord amb l'editorial d'avui. Crec que ara si que ha arribat l'hora de donar un cop de puny a la taula, per fer recordar als partits, que aquest procés ho liderem nosaltres, és a dir, la gent i no pas els polítics



Antoni Gendrau


Jo m'apunto!


Em dóna la sensació que si no fem res ara mateix veurem com el tren ens passa pel davant sense aturar-se.
Que tal fer una protesta de 24 o 48 hores al davant se les seus dels dos partits que tots sabem?




Geoffroy Lourdou


Com la majoria dels que's van il·lusionar amb la desobediència del 9N em trobo ara amb una situació d'incredulitat descomunal. No m'ho crec que després de desafiar l'estat ens puguim trobar ara mateix amb el risc d'ensopegar pels càlculs de curtes mires dels nostres propis partits. Em fa la sensació força desagradable que els partits intenten apoderar-se del procés, apartant el poble que ho ha portat des de la primera consulta d'Arenys de Munt. I arribo al punt de desitjar una enèsima agressió de l'estat (la querella contra el president i els consellers?) per despertar les consciències i obligar tothom a mobilitzar-se de nou per tirar endavant




Pep Agulló


Els “sí" i els “no" es van clarificant.

És clar el que expresa Vicent, "si finalment no hi ha eleccions”, llavors l’analisi és… El problema és que tot aquesta reorganització de forces i el surgiment de noves que prioritzen l’eix social i que repeteixen que són l’alternativa d’esquerres com un mantra derrere el qual hi ha un contingut ambigu en molts casos, el que sí són és clars en quan a negar la independència de Catalunya. El sobiranisme divideix, diuen. El lerrouxisme guanya terreny amplificat per molts mitjans. Tant parlar de si la dreta espanyola serà o no capaç de posar-se d’acord amb una alternativa pel “no”, ara aquestes esquerres que s’albiren sembla que sí que ho faran (és el punt comú dels seus programes), i les eleccions municipals i autonòmiques són el camp de batalla per abatre els sobiranistes (un argument més per no esperar ni un minut en convocar les eleccions). Estic portant per tant l’analisi dels girs estratègics dels partits d’esquerra, no en tant que la lluita per l’hegemonia electoral, sinó en el camp de l’eix sobiranista, com una força anti-independentista a considerar seriosament.

En aquesta tesitura, podríem tenir la sorpresa de que en unes eleccions plebiscitàries el front del “no" sobrepasses al del “sí”, això sí, en llistes separades (les dretes i les esquerres) però sumarien encara que res fos fruit d’un pacte del tot improbable. Mentre els sobiranistes no sumen més partits (CiU, ERC,CUP), els unionistes (o la variant federalista) ja deslliurats de la disfressa d’állò del "dret a decidir", es manifesten obertament pel “no" i en fan campanya. És perillós que ERC faci més cas als cants de sirena d’ells que no pas el clam del país, i és deixi seduir per encapçalar tot aquest conglomerat d'esquerres. Llavors s’hauria acabat el nostre silenci militant que deia ahir, i no només un cop de puny sinó alguna cosa més contundent hauríem de brandar la majoria social, el gegantí "partit dels estupefactes" per tal de defensar la nostra llibertat, la independència. Esplèndid l’últim paragraf de l’editorial.




Soledat Balaguer


El partit dels Estupefactes, Desconcertats i Emprenyats, efectivament. 


CiU i ERC estan fent política a l'antiga: miren les enquestes i veuen que els primers continuen baixant i els segons no pugen tant com pensaven. I que ni amb "llista única" ni "llista paraigua", si només són ells dos, no arriben a la majoria absoluta. La CUP? Algú de vosaltres ha sentit dir alguna cosa a CiU o a ERC sobre la CUP, que va ser, precisament, la que se la va jugar en donar tot el suport al Nou9N (el que finalment es va treure en solitari Artur Mas de la màniga), i ho van fer senzillament perquè la gent volia votar i era un mandat democràtic? 


Vergonya, Mas i Junqueras, vergonya!!!El dissabte, dia 20, la "Crida sontituent" que proposa una candidatura unitària de les esquerres independentistes i que aplega col·lectius que poden ser quantitativament importants, fa el seu acte de presentació. El mateix cap de setmana del 20, desembarca a Catalunya Pablo Iglesias, disposat a embolicar la troca encara més. 
I l'ANC, com tu bé dius, sense reaccionar al que està passant, i/o donant suport a una "candidatura única" que en aquests moments significa fer seguidisme dels dos partits que s'estan passant per l'engonal el mandat democràtic que van expressar amb el su vot 2.300.000 ciutadans. El seu silenci ofén la ciutadania. 

Haurem de sortir al carrer, novament, per dir als polítics que facin la seva feina. Haurem de donar un cop de puny, sí. O donar un cop de porta, fer una Assemblea de Càrrecs Electes (que els alcaldes i regidors, que són els que saben el que volen els seus veïns, també estan estupefactes, desconcertats i emprenyats) i tirar pel dret. La qual cosa no és el que més m'agradaria, personalment, perquè posaria encara més dificil el reconeixement internacional. 

Però alguna cosa haurem de fer, perquè no volem ser, a més a més, el partit dels Estafats.




Oriol Magrinyà


Si ERC, o qui sigui, pretén allargar l'agonia fins al 2016, amb la idea de, aleshores, assolir la Generalitat, potser acabarà governant una mena de diputació buida de contingut, però no tindrà, mai més, el meu vot.
I passaran a la història com els que, quan la llibertat només depenia de nosaltres, van optar per fer política miop, i aferrar-se als càrrecs. Subalterns del poder de Madrid.
Repeteixo, perquè quedi clar: sigui ERC, o sigui qui sigui.




Josepmiquel Servià


Jo m'hi apunto!




Josep Usó


Pense que, després de molts i molts anys, la gent ha pres consciència del seu veritable poder i té clar el que vol. Que ara uns presumptes governants de fireta vinguen a entortolligar-se amb les seves mesquineses i pretensions, només els pot dur a un lloc: l'atur perpetu. Cal que ho tinguen clar. L'escenari ja ha canviat. I ells ja no poden representar la mateixa opereta que es feia abans. Ara, l'obra a interpretar és una altra. La Independència. Si no ho entenen, és que no serveixen. Caldrà llençar-los. Com als iogurts caducats.




Josep Blesa


Quin gran estat és España!  Què bons són els –seus- professionals del Centro Nacional de Inteligencia.


Dius cridar?


Millor que ballen/m “La Tarara”.


Li vaig desar un comentari al seu bloc fa un mes i mig al Ramon Farré, de Lleida, i no va tindre nassos a publicar-ho.


Venia a dir-hi que “què cofois estarien a CiU, que ara sí anaven de cap al “concert econòmic”. Un servidor fa 38 anys que fa el pallasso i crida com un energumen. Perquè si no, “allà fora”, ningú no sent. Deixeu-li temps a l’espanyolada i ens menjarem una calçotada d’estelades immensa. Josemari Ànsar ens entrelluca des de la torre de guaita.


 


Joan Guasch


Jo penso que el que està passant és que estem donant temps als partits perquè parlin i arribin a algun acord pels volts de Nadal o just passades les festes, una mica en la línia de la frase que s'atribueix a Napoleó, aquella de "vesteix-me a poc a poc que tinc pressa", no fos cas que ensopeguem i algú prengui mal. Vull creure que s'està parlant "d'incògnito". Per altra banda, hi ha moltes veus, incloses les de militants d'ERC que es qüestionen el paper que està fent el parit i Junqueras en particular. Partidisme? Falta de lideratge? Potser per això, i en la línia del que deies ahir, hi ha un moviment paral·lel de reconfiguració del panorama de partits, segurament de manera precipitada, no ho sé. El cert és que no crec que hi hagi un camí uniforme per arribar a l'objectiu que si que està clar. Els catalans som complexos i envoltats de fantasmes que ens fan jugar amb un peu lligat. Si passat Nadal no s'ha mogut res, aleshores potser si que haurà arribat l'hora de donar un cop de puny sobre la taula.




Octavi Monsonís


Aquest silenci és eixordidor perquè està fet de clams independentistes que empenten endavant. Per això costa d'entendre aquesta especulació dels partits que no és pròpia del moment actual.


Perquè si ens preguntem què guanyen ERC i CDC no posant-se d'acord sobre el procés independentista, com ara la convocatòria d'eleccions que òbriguen un procés constituent, o alguna altra alternativa semblant, la resposta és que no solament no guanyen, sinò també que perden la credibilitat de l'elector independentista (el majoritari) que els ha donat confiança.


Això ve a dir que l'entesa de tots dos partits, es configure aquesta d'una manera o una altra, és tan necessària per a ells com per al País. En cas contrari, i si l'impasse actual s'allarga, es preveu una davallada d'intenció de vot cap a aquests dos partits polítics.


Seria lamentable que malmeteren ERC i CDC l'impuls independentista actual, cosa que condemnaria Catalunya a una major dissolució com a país dins d'Espanya.


Supose que aquestes reflexions aquests partits ja les deuen haver fetes i que, per tant, el bon senderi s'imposarà. Esperem-ho.




Dani Franch


Quina por que fa el que dius , Vicent , o acord o ja podem plegar




Francesc Xavier Arenas


Senyors polítics: s'ha acabat el bròquil. Qui deia que l'ANC no s'hauria de presentar a les eleccions? L'ANC ha de pressionar als polítics i exigir resultats sota l'amenaça d'anar a les eleccions: les que siguin. Aleshores, ja tant se valdrà.


ERC no se n'adona que l'esquerra que se li vol sumar són aquells que durant tants i tants anys no han volgut parlar d'independentisme? Son els mateixos que al congrés espanyol no tenien valor per votar diferent del que el PSOE exigia. Quants vots traurien per si mateixos els Elena, les Geli, les Tura, els Maragall i companyia? Molt escassos. Estant en una altra òrbita. Varen deixar perdre el seu moment i ara no ens podem fiar d'ells.És el moment d'adonar-nos, que aquests personatges que sense representació a la pràctica (PSC) intenten malmetre el procés buscant interessos, ni tan sols partidistes, sinó propis (el seu modus vivendi). Intenten simplement aconseguir una poltrona i punt. No ens portaran a la independència entre altres coses perquè no hi creuen i no tenen prou esperit com per jugar el partit que haurem de jugar. Sincerament, no sé en què està pensant l'amic Junqueras. I mentrestant els espanyols fregant-se les mans. A 18 mesos de la independència i el Jonqueras fent petar la xerrada amb polítics sense cap tipus de representació ciutadana. 




Ramon Torramilans


La idea del Partit Dels Estupefactes, PDE, es bona per la meva proposta a http://rntorramilansroca.blogspot.com tot i que com que a mi ningú em fa cas, tampoc serviria per res. En definitiva crec que el Sr. Junqueras vol arribar a les municipals, per guanyar-les estrepitosament a Sant Vicenç dels Horts, (?) per sortir al balcó de l'Ajuntament i proclamar la Republicà Catalana. Crec que es qüestió de gens polítics.




Jordi Buil


El que està passant aquests dies amb les possibles, i necessàries, eleccions plebiscitàries és realment sorprenent.


Pel que fa a la independència, crec que queda clar que Esquerra no la vol pas. Viu de dir-se independentista, però no ho és. És, net i pelat, un partit autonomista.


Un partit que verdaderament vol la independència del país, davant la proposta clarament pro-independentista del president Mas, en comptes de posar-hi pals a les rodes, el que fa és afegir-s’hi, millorar-la en el que pugui, i empènyer fort. Posar-hi il.lusió, i encomanar-la als altres.


Oriol Junqueres, l’altre dia, va fer el paper d’Alejandro Lerroux. En català, això sí, i dient que vol la independència –aquestes són les diferències--, però fent tot el possible per enterrar el procés d’alliberament sota una demagògica (per inútil, ara, per fora de lloc) terminologia social.


Fa el joc al 15-M, invent de la capital de l’estat per a desviar els catalans del que realment els interessa com a primer pas, que és la llibertat. Fa el joc als continuadors del 15-M, els de Podemos, següent invent de la capital de l’estat per a aconseguir el mateix.


¿Hem de permetre que se’ns rifin, com si fóssim criatures?



Mail Obert