Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

28.11.2014

Un any en negre

Un any després del tancament de Ràdio Televisió Valenciana per part d'Alberto Fabra la perspectiva ens ofereix la possibilitat d'entendre millor què va passar. I el retrat és interessant, al nord i al sud del Sènia.


Evidentment, no era una qüestió de diners, ni d'estalvis. Vam arribar a sentir frases d'una demagògia incommensurable, segons les quals els diners que s'estalviarien servirien per a arreglar escoles i fer hospitals. Han passat dotze mesos i els diners no els ha rebuts ni una sola escola ni han servit per a millorar cap hospital. Però no únicament això. RTVV, tancada, continua costant diners a la Generalitat Valenciana. Només que ara aquests diners serveixen per a pagar a algunes empreses però no repercuteixen de cap manera sobre els ciutadans.


La penosa brometa de la nova televisió 'de butxaca', anunciada per la Diputació de València i el seu inefable president, no pot amagar gens ni mica la intenció real dels fets d'ara fa un any: expulsar el català de les ones. Efectivament, aquesta ha estat la conseqüència més visible de totes, això volien i això cercaven. Van dir que el centre territorial de TVE augmentaria la producció local i no ha passat. Tampoc no hi ha hagut manera de fer tornar TV3, ni quan els tribunals han reconegut que no es podia tancar. El resultat? Tota la graella televisiva valenciana és en espanyol.


Però no ens enganyem, que aquesta qüestió no és estrictament valenciana. Aquests darrers mesos no tan sols s'ha fet perillar també la recepció de TV3 a les Illes, ans per primera vegada s'ha fet perillar TV3 al Principat i tot, aprofitant la reordenació dels canals digitals.


Al darrere de tot hi ha una voluntat única i constant: perseguir el català i aturar, i si pot ser destruir, qualsevol forma de valencianisme, de catalanisme. A tot arreu. Els Països Catalans som, especialment i ara més que mai, una unitat d'agressió. I l'escola i la televisió, a banda i banda del Sènia, a banda i banda de la mar, són en el punt de mira d'Espanya, són la peça preuada del nacionalisme espanyol. I, per tant, són les bases fermes que hem de defensar tots i a tot arreu.





L'opinió dels subscriptors. 


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ells ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)



Octavi Monsonís


Amb el valencià es practica el lingüicidi descarat i barroer. L'estat espanyol no porta bé l'existència de llengües espanyoles diferents del castellà. I com tres-cents anys de repressió i assimilació lingüística no han pogut acabar amb el valencià, ara van directes a la jugular prohibint i anul·lant tots els mitjans de comunicació en català al País Valencià, sabedors que una llengua fora dels mitjans de comunicació és una llengua morta.
Genocidi lingüístic, doncs.
I els genocides no poden dir-se demòcrates.
La resta, bufes de pato.




Josep Usó


Espanya és un país que, de sempre, ha segut culturalment pobre. Molt pobre. Penseu que, més enllà dels premis Nobel de literatura, que tampoc n'hi ha tants, de la resta només n'han obtingut dos en medicina. I prou. El sistema educatiu espanyol quasi sempre, excepció feta dels anys de la Segona República, ha segut de baixa qualitat i, preferentment, en mans de frares i monges amb molt de fanatisme però poc coneixement.Com a conseqüència, el Castellà no és una llengua de Ciència enlloc del món. Inclús a l'Estat Espanyol. Aquest fet, evident però silenciat, fa que els castellans tinguen molt baixa autoestima per ells mateixos, pel que a Cultura es refereix. I el terroritza la possibilitat que qualsevol puga despuntar i que ho faça en una llengua que no siga la seua si ells ho poden impedir. Per això els molesten, la resta de llengües. No només el català. També l'anglés. Enlloc del món els alumnes tenen tants anys d'anglés a l'escola i en parlen tan poc. Perquè el veritable objectiu és convèncer la gent que només en castellà ens podem entendre amb tot el món. Ara, el que pretenen, és tornar al segle XIX, amb un sistema educatiu classista (només els rics es podran pagar les matrícules a les universitats privades), de baixa qualitat i controlat, novament, per frares i monges. O personal de l'OPUS, també.Com voleu que permeten que la gent funcionem en català? Aleshores el castellà no seria imprescindible. I això els és tan impossible d'entendre com que algú no vulga ser espanyol.




Miquel Strubell


Des de Barcelona, l'esperança és clara i massiva: d'aquí a pocs mesos el poble valencià tindrà l'ocasió d'or per votar a favor de les opcions polítiques que es comprometen a garantir que la graella audiovisual els ofereixi una pluralitat lingüística i ideològica. Tindrà l'ocasió d'or per votar a favor de les opcions polítiques que es comprometen a garantir un model escolar que asseguri a totes els xiquets valencians que aprendran les dues llengües oficials i, en la mesura que ho permetin les plantilles de professors dels centres, un bon domini d'una llengua estrangera. Tindrà l'ocasió d'or per votar a favor de les opcions polítiques que es comprometen a prioritzar les infraestructures que enllacin el moviment per ferrocarril i a velocitats modernes de mercaderies i passatgers entre els ports i ciutats del País Valencià i els principals eixos de l'Europa industrial. Tindrà l'ocasió d'or per votar a favor de les opcions polítiques que es comprometin a donar el suport institucional que mereixen a les entitats que, de manera desinteressada i abnegada, malden dia si dia també perquè el país recuperi la seva llengua, la seva cultura, les seves tradicions, enlloc d'abandonar-se a una cultureta frívola al servei d'interessos obscurs. Tindrà l'ocasió d'or per demostrar, en definitiva, que és un poble políticament madur que és capaç de discernir qui es presenta per servir el poble i no els seus interessos mercantils i de poder personal. Estic convençut que com jo, molts catalans celebrarem la vostra decisió col·lectiva i majoritària.




Josep Blesa


Saps, Vicent, que sempre he discrepat d’aqueix sentit fatalista que amera el cor de tant de compatriota. Sobretot aplicat als ciutadans de defora de hinterland barceloní. “Més val que t’envegen, a que et tinguen llàstima” em deia la meua iaia. I crec que ens ha estat millor una pràctica de “macarreta” en no pas acotar el cap. Esdevenint la bèstia dels colps de bastó. Això ha de passar a la història. Què seria de nosaltres sense un comportament fatxenda, sobretot a les grans i mitjanes urbs?


En un món universalitzat on comencem a interactuar tothom amb tothom. Vegem, si no, la base teòrica sobre la què s’assenta la idea de Facebook, els famosos 6 passos per a connectar-se dos humans per allunyats que estiguen. I com més va, més. El nostre “formatget” és ben esquifit. Dotze milions sobre set-mil milions d’humans. Un 0’0017 %.


No n’estic dient res, de nou, que el professor Gifreu no hi haja exposat abans, a propòsit del nostre espai comunicacional. Per tant, per a poder treure el cap enmig d’aquest oceà global en el qual volem surar sols ens en queda que produir, i produir-hi molt i d’abastar-nos-en de tot. Si la “ideologia de comunicació” serveix per a que dos persones situades a les antípodes es comuniquen, com no anem a poder-ho aplicar entre gents que estem situades pròximes físicament? O d’altres que pertanyents al “clan” estiguen allunyades?. Si això ens passa en tots els camps de les activitats humanes, com no ho hem de fer la catalanofília?


 És cap aquesta dimensió “ideològica” de la comunicació, encara que no ho diguem expressament, on apunta la significació de la nostra presència a còpia de producció efectiva – dolenta, mediocre i excel·lent- com passa en qualsevol col·lectiu humà per a obrir-se un ecosistema de supervivència. És aquesta “ideologia” la que ens ha donat, dóna i donarà la historicitat. A base de “fer” ha estat l’únic ferrament de supervivència que hem tingut.  Sols cal traslladar allò que homenots com Francesc de B. Moll, Joan Alcover, M. de Pedrolo, Joan Fuster, Joan Colomines, M. López Crespí, M. Sanchis Guarner, Enric Valor, Ferrer Pastor, Xuriguera, P. Fabra, Cirici i Pellicer, etc. feren en l’àmbit de la “galàxia de Gutenberg” i els actuals hem de fer en la “galàxia de les TIC” aplicades a totes les activitats humanes que expliquen aquesta existència en el món. El tetraedre que formen CCMA i els seus homòlegs illencs i valencians ha de ser l’estructura sobre la què bastim aqueix ecosistema únic de civilització. Però com qualsevol figura geomètrica, li calen les arestes que falquen la figura al terra, per les quals s’ha d’enfilar l’heura. Les produccions anònimes. Recordeu quan parlem de la “gent”? aquesta vegada com a ésser reals i concrets. No “abstractitzats” com feien en el passat els estats, corporacions, empreses, etc. Recordeu que aquesta revolució democràtica que estem fent és la primera de la història a la què hom pot posar-li noms i cognoms?


Ço és, totes les programacions enxarxades. Serà la manera de tindre suficient massa crítica per a posseir un pervindre actualitzat a cada moment. Això o dissolució.            




Carles Balbastre


És molt clar que la coincidència aquests últims anys del fenòmen del Lapao a l'Aragó, el decret del trilingüisme a les Illes, el tancament de RTVV al País Valencià i els atacs a la immersió lingüística a Catalunya no són pas casuals. Hi ha darrera la ferma voluntat d'eradicar d'una vegada tota cultura i personalitat que no sigui la "oficial" de l'Estat. Es tracta d'un veritable intent d'extermini cultural. Com que els catalans ens estimem la nostra llengua i cultura, com estimem també les altres del món, cal que ens afanyem a salvar la nostra, dels nostres pares i dels nostres fills que és la nostra responsabilitat. I, per tant, és obvi que ens cal abandonar aquest Estat que treballa contra nosaltres. Com els desitgem que facin els altres pobles germans amb els que compartim llengua i cultura.



Ramon Perera


És ben cert això que diu en Vicent que els Països Catalans són la peça més preuada del nacionalisme espanyol. Potser no en som prou conscients al estar absorbits pel dia a dia i per que al tractar-se d'un procés gradual, per tenir-ne una consciència clara caldria aturar-se i mirar enrera per veure com van esgarrapant sense pausa vers el seu objectiu.

Seria molt interessant, entre altres raons por poder defensar-se millor, entendre els motius del nacionalisme espanyol. Sense entrar en la qüestió, està clar que un dels factors més influents és el complexe d'inferioritat del que parlava Joan-Lluís Lluís aquest dilluns.

De la mateixa manera que l'actuació del govern espanyol és una gran generadora d'independentistes al Principat, ara podríem aprofitar les seves accions per promoure o reforçar una solidarització del Països Catalans. Fem nostres les paraules del president Rajoy: 'Units serem més forts'.



Oriol Gil
Demagògia incommensurable en dius tu d'això, benvolgut Vicent?
Jo en dic cinisme pur, dur i "crur"!!!

Mail Obert