Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

10.11.2014

Una nació poderosa

'...i no ha passat res'. M'ho deia ahir una de les persones que més ha treballat perquè fos possible la consulta. Ho deia a la nit, quan ja s'havia fet tard, amb una certa sorpresa en la mirada. Efectivament: no ha passat res. Vull dir que els catalans vam exercir la nostra democràcia, pròpia i independent, i malgrat això els tancs no van entrar per la Diagonal ni cap canó no fou portat a la plaça de Sant Jaume. 


Tanmateix, mireu-vos-ho amb la perspectiva necessària perquè el cas és gros: l'estat espanyol havia prohibit la consulta. I, per tant, dos milions i escaig de persones van fer, vam fer, una votació il·legal, que era alhora un insuperable gest de sobirania. Ahir vam dur a terme una rebel·lió digna d'aquelles que els nostres avantpassats havien fet en el passat. Unes rebel·lions que generalment havien acabat ofegades amb sang, repressió i llargs anys de silenci. Totes. Fins ahir.


Aquesta és la gran lliçó del 9-N: Espanya és impotent. Brama molt però ja no pot mossegar. Crida però no controla. I el món ho ha vist. El món ha vist que Espanya és un estat incapaç de fer complir les seues lleis a Catalunya. Dit a l'inrevés: que Espanya ja no és l'estat de Catalunya. Qui vulga rebaixar la força dels fets que ho faça. Però, benvolguts lectors, avui podeu estar ben orgullosos de vosaltres mateixos. Molt.


Ahir el món va veure Espanya com un estat fallit. Els estats fallits són aquells que no funcionen. Perquè no són capaços de regular amb eficàcia la vida en els territoris propis. Ahir Espanya no hi pintava res, a Catalunya: tan senzill, i tan enorme, com això. I a l'ensems el món va veure els catalans com una gent organitzada, capaç de bastir un estat, que això era el 9-N, de vuit al matí a dotze de la nit. I capaç de fer-lo funcionar amb rigor i serietat, com un rellotge. Aquestes dues imatges contraposades tindran molt valor durant les setmanes i mesos vinents, quan ens juguem el reconeixement internacional. Calia que ho féssem bé i ho vam fer a meravella.


Ara cal assaborir aquest èxit durant unes quantes horetes. Però immediatament haurem d'anar per feina, que la ciutadella ha caigut i aquesta és la notícia més gran que podíem tenir. Ara ja sabem que Espanya no és capaç d'aturar-nos, que no pot fer-ho, que no té les armes per a fer-ho. Ara ja sabem que no té ni tan sols la capacitat de fer obeir les seues lleis en el territori català. I això és clau.


I per això ara cal avançar, i de pressa. Espere que els partits hagen pres nota d'això que va passar ahir i es desempalleguen de tacticismes que a molts se'ns fan difícils d'entendre, per a no dir incomprensibles. Espere que el president Mas haja sentit nítida la veu de centenars de milers de ciutadans que no volem perdre més temps ni deixar passar mesos i mesos en espera del nou pas. I desitge, sobretot, que el país, d'una volta per totes, es desempallegue del seu victimisme atàvic i es reconega com la nació poderosa que ahir va ser capaç de sobreposar-se a la por i la repressió, a totes les amenaces. Amb un immens somriure a la cara. Amb la passió per la llibertat per ensenya i per bandera.

Mail Obert