Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

04.11.2014

El vot d'Herrera

El dirigent d'ICV-Verds, Joan Herrera, va anunciar ahir una cosa que tothom esperava: que el dia 9 votaria i que votaria sí-no. Joan Herrera creu en una Espanya federal i el seu vot és conseqüent amb les seues idees. I el seu vot és molt més important que no sembla.


Perquè quan expliquem com ha estat difícil d'arribar fins ací solem posar èmfasi només en el fet que l'arc ideològic que dóna suport al 9-N va de la democràcia cristiana a l'anticapitalisme. I no en posem tant a recordar la importància i la dificultat que implica que s'hi barregen independentistes i federalistes.


És evident que el 9-N i el procés polític que viu el Principat avui és clarament independentista, no federalista. Als independentistes ens és molt senzill i agradós de fer aquest camí. Tanmateix, crec que hauríem de ser conscients que per a un federalista, partidari de la unitat d'Espanya, com ho és Herrera, donar suport al procés ha de ser molt complicat. I hauríem de valorar que haja posat damunt els seus sentiments personals l'interès democràtic del país, cosa que, a parer meu, és molt apreciable.


Herrera sap, a més, que amb la seua decisió causarà un gran desencís entre una part del seu electorat, que potser s'hi girarà d'esquena a les eleccions. I fins i tot sap que tindrà dificultats dins el seu partit, on molta gent també vol la independència. Però amb aquest gest assumeix aquell vell principi que diu que en política les decisions més difícils solen tenir un preu molt alt. 


I ara qui vulga fer brometes fàcils que en faça i qui vulga atacar el dret de pensar diferentment que ho faça. He criticat Herrera en algunes altres ocasions, quan m'ha semblat que s'equivocava greument. Però avui no veig cap motiu per a fer-ho, ans al contrari: en un país lliure la gent vota allò que vol. De manera que gràcies pel vot i per haver-nos ajudat, a tots plegats, a fer aquest camí llarg i tortuós.





L'opinió dels subscriptors. 


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ells ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)



Jaume Compte


Vicent: el teu editorial d'avui no té en compte alguns fets: 1) Herrera és un dels que va forçar una pregunta NO binària i això pot dur-nos a un resultat no concloent que ens pot entrampar en una posició de ni endavant ni enrere. 2) El primer d'esborrar-se del 9N va ser el membre de la “comissió electoral” a proposta d'Herrera. 3) Herrera ha decidit participar capgirant el sentit més en una acció contra la prohibició del PP que no pas com una acció en favor de Catalunya.


El que critico de l'Herrera no és tant la seva decisió de vot sino que fins que s'ha decidit a votar, ens ha marejat tant com ha pogut. En fi, el teu editorial d'avui és tan fràgil, que potser hauria estat més sòlid escriure en favor d'UDC: la màxima responsable del 9N és la vicepresidenta, el màxim responsable dels mossos on tindran un paper cabdal el 9N, el líder del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, la Presidenta del Parlament....


No goso ni imaginar un escenari on hi hagués un mandat democràtic clar del Sí-Sí, on calgués governar un temps d'impàs fins a normalitzar la recaptació d'impostos que et permet exercir d'estat, amb l'Herrera formant part d'un executiu d'emergència junt amb CiU, ERC o CUP. Seria una indecisió constant i no li veig la generositat que per exemple han mostrat ERC i CUP.


En resum: com que ets sents d'esquerres, cosa que respecto, ens fas passar bou per bèstia grossa amb l'Herrera. No hi estic d'acord i en tot cas, ho respecto des del punt de vista que és moment de sumar i no pas de restar. Però no ens enganyem ni esperem més d'allà on no en rajarà. Tot amb tot, valoro la pluralitat de Vilaweb quan es pot llegir editorials com el d'avui i també el d'Andreu Barnils del 28/09/2014 “Moltes gràcies, president”.



Carles Balbastre


És molt d'agrair un polític que defensa les seves idees i actua conseqüentment. N'estem molt i molt cansats dels polítics que ens diuen el que volem sentir i que després fan els que els dóna la gana que rarament coincideix amb el que han dit. Volem que cada polític ens digui la seva veritat i després tindrà més o menys suport i, per tant, més o menys poder si la seva veritat és la veritat majoritària a la societat o no.És a dir, volem polítics honestos amb ells i amb nosaltres.



Amadeu Abril


D’acord amb el que dius, i, malgrat els temps que corren, no em canso de repetir que estic sorprès, i orgullós, de fins on han arribat més o menys junts polítics i partits tan diferents. Però brometes a part, crec que l’actitud de l’Herrera també és símptoma de dos mals que són molt estesos més enllà d’ICV, i que són potencialment perillosos: en primer lloc que “contra algú” l’unitat és més fàcil que “a favor” d’alguna cosa; i en segon lloc, que hi ha un espai prou ampli, i uns partis, que no són capaços de sortir de l’ambigüitat, per por, i que això no els ho agrairà ni el propi electorat. Tenir posició no és sinònim de ser sectari, ni cal perseguir qui a la pròpia organització pensi diferent. Però no tenir cap posició sobre temes cabdals és destructiu per a un partit, que, precisament, vol dir això: que “pren partit” per una opció. I com dic, això va molt més enllà de l’Herrera.




Joan Goma


El problema dels vots si/no es que, quan la realitat demostra que la tercera via no existeix, es fa dificil creure que siguin sincers.




Josep Guimerà


El vot és secret i no veig ni cap mèrit ni cap necessitat de revelar la  intenció del vot d'un dirigent polític que a l'hora de votar és un ciutadà més.


Aquest festival d'intrigues a l'entorn de la intenció de vot d'en Joan Herrera potser és important per al seu partit, però per a mi és un foc d'encenalls socialment irrellevant. Les persones que cerquen el protagonisme mitjançant constants contradiccions em semblen exercir un innecessari (o patològic?) joc de vanitats.


Esperem que els qui postulen la necessitat de revolució social sàpiguen veure en la independència l'oportunitat de fer foc nou i reconeguin que és imprescindible canviar el sistema de partitocràcia heretada d'una transició espanyola controlada pel franquisme i el seu exèrcit que en qualsevol cas ni hauria de ser ni és la nostra.




Joan Salabert


D’acord amb en Vicent. Gràcies Joan Herrera per haver-nos ajudat fins aquí a fer aquest tortuós camí. Els qui formen part de l'esquerra “constitucional” no han paït la primera "transició” i ara es plantegen quimeres federals (entendre el federalisme des de la subordinació i no des de la independència és el que el fa, ja d’entrada, quimèric). Els demés seguirem endavant amb el "Sí-Sí". I també ho farem, com jo, des de l’esquerra social. No tinc cap dubte que Iniciativa per Catalunya seguirà empenyent per a construir, a l’esdevenidor, una digna república catalana.



Narcís Bonet


Com sempre, clar, ponderat, equànim i íntegre.
Gràcies per la bona brúixola que no perd el nord.




Roser Giner


Tots som lliures davant una urna i votem el que volem. Com molt bé dius, el senyor Herrera ha ajudat perque avui estiguem on som, ep, no el senyor Herrera, el partit que representa.
Però discrepo molt de com ho ha fet, i crec que avui no ha estat encertat. No calia dir-ho. Ho sabíem. Ha marejat la perdiu constantment. Actúa de manera electoralista i sempre, sempre, mirant el partit, mai el país.




Aleix Vidal


Herrera, amb el seu gest, no assumeix el preu més alt. Justament pren la decisió que té el preu més baix. Perdrà els votants independentistes, però mantindrà la gran massa influent del Baix Llobregat. Si Camats opta pel doble sí, ja tindrem l'explicació del perquè una direcció compartida: poder jugar a la puta i la ramoneta si no podien evitar el 9N.






Pep Agulló


No repetiré les paraules d’en Manuel Delgado (EUA) sobre la primera posició d’Herrera el 9-N. (http://www.vilaweb.cat/noticia/4215710/20141018/manuel-delgado-carrega-duresa-posicio-dicv.html)
És un personatge que té posicions polítiques llefiscoses perquè sempre està fent càlculs electorals. Ara sembla que ha parlat clar. No ens enganyem –Vicent– veu l’ombra de Podemos i s’estima més perdre votans seus independentistes que no pas poder neutralitzar la davallada que li pot provocar el partit d’Iglesias. Em sembla molta ingenuïtat veure-hi amb aquesta posició política un vot valent en un personatge tan pusil·lànim.

Ser federalista ara i aquí és, ras i curt, acceptar que sigui Espanya qui desideixi per nosaltres. Donar-li en safata a l’Estat la sobirania popular conquerida al carrer!  És per això que el vot Si-No és un autèntic nyap que no té cap sentit. Per sort, la independència no haurà de pasar per aquest camí plé d’esbarzers. Ara, respecto posicions democràtiques, per això les critico.




Xavier Arenas


Estic d'acord amb l'editorial pero ha estat un politic mes electoralista que qualsevol altre. Ha guardat el vot fins que ha vist les orelles del llop de Podem i quina casualitat que ho comuniqui despres que Podem renegui d'ell. Esperem el moment de les veritats. Caixa o faixa




Josep Usó


Pot ser el tribunal Constitucional ja haurà dit la seva, quan llegiu açò (si ho arribeu a llegir). Però això tant és. El mèrit de Joan Herrera és que fa públic el seu vot. Una opció que,segurament no és la majoritària, ara mateix. Però aquesta és la grandesa de la democràcia i del Procés Català cap a la Independència d'Espanya. Que ja ens sembla bé que vote tothom, fins i tot aquells que no pensen igual com la majoria. 
La diferència amb el "pensament espanyol" és que ells creuen en una suposada eternitat de les fronteres, d'alguns valors "eterns" i estan disposats a no respectar cap regla per tal de preservar aquestes quimeres. Encara que ho acaben perdent tot. Que és el que els sol passar històricament. 
Ara, el gest d'Herrera l'honora. I cal respectar el seu dret a votar el que estime oportú. L'important però, és que lla gent vote el diumenge. Que vaja a votar i que vote. I això és exactament el que passarà d'ací a cinc dies. Davant l'atempta mirada de tot el món. Cinc dies només. Aquesta és la darrera setmana. El compte enrere s'està acabant. Tothom mira Catalunya com quan s'esperava el llançament d'aquells coets del programa Apollo, allà pels anys seixanta. Però això només ho recordem els qui ja tenim una edat. Però ja us ho dic. La imatge quan s'enlaira un coet és fantàstica. I, evidentment, una vegada llençat, és del tot imparable.




Josep Blesa


És una bona opció la d’Herrera. La que millor combat les desigualtats econòmiques i eco-sostenibles. Quin dubte n’hi cap!


La que n’hi recull la pluralitat i diversitat tota ell, i tots els llurs. Els del Sí+Sí, sols una mica i esbiaixada. El regne d’España s’encarregarà a contradir-los. No nosaltres.


Des de sempre m’ha agradat l’humor dels federalistes peninsulars ibèrics. Sobretot aquell que féu En José Saramago, des de Canàries vivint, tan celebrada i internitzada pels mass media espanyols. I la feblesa del recorregut del concepte entre espanyols i la seua posada en marxa en  la realitat pràctica.


Per cert, i si no, expliqueu-m’ho, perquè sóc més curt que el vol d’una gallina:


Com hom pot arribar a un estat plurinacional si no és per la lliure adhesió d’estats-nació, prèviament independents? Ein?


Dec d’estar molt ratllat.


Perquè serà que en el federalisme hispànic sols hi veig que annexionisme españolista del de sempre. Quina mala gent sóc, xe!


Per què el bo d’Herrera està esperant a que s’estatalitzen independents les “comunidades autònomes” d’Extremadura i Castella+Lleó per a fer el pas de la “reunió dels pobles ibèrics”, o què? Tan desitjada Urbe et Orbe !


Magna cosa és aquella de l’internacionalisme federal español. Put a “pancatolicisme” (passeu-me la redundància) isabelí del tombant del XV al XVI, ara que ens estan readoctrinant en les bondats de la “unidad de destino en lo universal”, des de la TVE-1 o com es diga aquella emissora a hores d’ara tan plural des que emetia des del Paseo de la Habana, primer, i poc després des del Prado del Rey.


Em faig gran, caram!......i un descregut.




Lluís de Yzaguirre


El respecte que es mereix Herrera no li ha de costar gens a cap demòcrata o almenys no tant com a alguns els costarà, a la nostra República, permetre que hi hagi partits legals que lluitin per la reannexió. Hauran de poder existir i treballar amb totes les facilitats, sempre que rebutgin la violència, reneguin del règim terrorista que hem sofert i no practiquin el negacionisme de l'intent de genocidi que des de fa segles patim.




Secundí Mollà


Vaja per endavant el meu respecte a qualsevol opció democràtica. Dit això cal remarcar que el vot del SI/NO i el del NO conflueixen exactament en el NO. Em recorda el federalisme del PSOE exibit en alguns moments molt puntuals per fer-lo desaparèixer després i continuar vivint instal·lats en posicions estrictament centralistes. O aquell republicanisme del que tant es vanten alguns i que desemboca, a l'hora de la veritat, en el suport més explicit a la monarquia.De fet, em sembla més valent i més coherent el vot NO que el SÍ però NO. Perquè, com és possible anar contra unes retallades que impedeixen fer polítiques socials per després permetre amb el teu vot la continuitat d'un sistema financer que t'escanya tots els anys?És evident que en política tot es pot justificar i n'hi ha arguments per a tots els gustos. Però alguns arguments són cada vegada més difícils d'empassar. I no acabo de veure la utilitat d'una Espanya federal (que pot arribar d'aquí a 150 anys quan els Països Catalans hagin desaparegut ja assimilats per Espanya) quan al teu davant se't presenta una Europa, aquesta sí,  federal de debò.



Mail Obert