Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

28.10.2014

Procés al PP

Faig un apunt ràpid dels grans casos de corrupció del PP destapats durant el mandat de Mariano Rajoy. Només per donar-ne una idea de conjunt. A València hi ha el cas Emarsa rondant Rita Barberà. Hi ha el cas Divar que va causar un enrenou fenomenal, perquè afectava el president del Consell del Poder Judicial. El cas Cooperació va tombar l'incombustible Blasco, que desviava ajuts destinats a ONG per comprar-se pisos de luxe a Miami. Evidentment hi ha l'espectacular cas de les targetes negres de Caja Madrid i el cas Bárcenas, amb els famosos sobresous a la cúpula del PP. I s'arrossega l'enorme cas Gürtel.

He provat de trobar la xifra de polítics del PP implicats en judicis ara mateix. No l'he trobada, però hi ha prou dades per a escandalitzar-se: el cas Gürtel ja ha fet prop de 200 encausats, 74 dels quals són polítics del PP. El cas Púnica —aquest que es va desfermar ahir— implica 51 individus, una bona part dels quals d'alt rang polític: batlles, un president de diputació i fins i tot el secretari general del PP madrileny. A les Corts Valencianes hi ha onze encausats. N'hi ha tants que quan es va retirar Juan Cotino, acorralat per la corrupció, el diputat que el suplí arribà a l'hemicicle ja encausat. Tant els fa. La batllessa d'Alacant o els ex-presidents de la Diputació de Castelló i Alacant ja han estat jutjats i en alguns casos condemnats. El 75% del govern d'Aznar del juliol del 2012 és a la presó o encausat. De setze ministres, dotze. I alerta que entre els qui encara no són encausats es destaca Eduardo Zaplana. Poca broma.


Insistesc que no he trobat cap fitxer actualitzat amb les dades dels encausats, però hi ha estudis que em semblen prou fiables i que parlen de 1.700 causes, més de 500 encausats, no únicament del PP però majoritàriament del PP. Amb un total aproximat, robat, de quaranta mil milions d'euros.

En vista d'aquestes xifres, aquesta insistència i aquesta sistemàtica, mirar-se encara aquest problema com un reguitzell d'iniciatives personals, de pomes podrides, em sembla erroni. No és aquest o aquell que té la mà llarga. Aquest o aquell té la mà llarga, és cert. Però a mi em fa la impressió, i alguna cosa més que la impressió, que hauríem d'estudiar si el PP no és directament una organització criminal. Creada i organitzada de tal manera que aquest pillatge sistemàtic dels recursos públics siga possible. 

És veritat que hi ha corrupció també al PSOE, a CiU i a més partits. Però, més enllà de la propaganda interessada, el volum de la corrupció efectiva i demostrable del PP no es pot comparar, ni de bon tros, amb el que fan els altres. Ni ací ni en cap país europeu. I això cal que siga dit i que siga tingut en compte.





L'opinió dels subscriptors. 


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ells ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)





Lluís de Yzaguirre


Quan el cas Naseiro no va provocar conseqüències polítiques, els del PP es varen desacomplexar: ja podien robar com havien fet llurs pares durant el franquisme, omplint cabassos amb les dues mans: 'yo estoy en política para forrarme'




Josep Usó


És evident que el PP és una gran màquina de furtar. I jo pense que ho és per dos gran motius. D'una banda, hi son els que ja robaven amb total impunitat durant el franquisme. Ruiz Gallardón, per citar-ne un, que va deixar l'ajuntament de Madrid en bancarrota. I d'altra banda, hi ha tota una allau de nou-vinguts que son poca cosa més que uns arreplegats amb afany de diners i que han trobat allà, en la manera clàssica d'operar d'aquesta "empresa", un mètode senzill per aprofitar-se'n. A més, amb la impunitat que dóna el fet que és el poder legislatiu qui tria els representants del poder judicial. Un exemple d'aquests seria el gran Eduardo Zaplana, que segons aquella històrica cinta d'audio (convenientment "invalidada" pel jutjat de torn), s'havia ficat en política per comprar-se un cotxe amb setze vàlvules. 
En mig, un president de govern que és registrador de la propietat en actiu, el gran Rato que ha quedat com un vulgar furtapatos vingut a més, Esperanza Aguirre, cada vegada amb l'aigua més a prop, Carlos Fabra, setena generació de cacics de la mateixa família a Castelló... I, com era d'esperar, després d'anys en el poder no en queda un pam de net.



Antoni Carol


Cada dia en surt una de més grossa i, mentrestant, la “mosca collonera “ de la Camacho donant lliçons i fent amenaces. Totalment insuportable! Espero que estiguin força ocupats en tapar les seves vergonyes i que arribi el dijous 30, i que a casa nostra comenci la campanya i debat del 9N: a veure qui s’atreveix a torpedinar / suspendre el procés en plena campanya!


 I ja veurem el tema econòmic. Rajoy va mentir vilment a Xina: va dir que el creixement del PIB espanyol seria encara més intens. Mentida: aquest mateix dijous sortirà publicada la Comptabilitat Nacional del darrer trimestre: el PIB espanyol del tercer trimestre passa a un 0,5% (venim del 0,6% del 2n trim). Ah!, i això fincant-hi en la mitjana el % de creixement aportat des de Catalunya. Espanya creix en consum de ciment, mentre que Catalunya ha seguit retrocedint en aquest paràmetre. Certament, però em temo que és degut al consum en l’obra pública (aquí està congelada). La matriculació de vehicles és més elevada a Espanya... Sí, certament, però em temo que viuen del “plan renove” (o com es digui). Però a Catalunya ha augmentat més la matriculació de vehicles industrials (això sí que anuncia una tendència!). Etc. I que la Cospe prengui nota: la seva comunitat autònoma és l’única (repeteixo: l’única) on ha crescut l’atur durant el tercer trimestre.


 Espero i desitjo que la ciutadania no perdi la memòria d’aquí a les eleccions més properes (al pas que anem, ningú podrà desmemoriar-se, perquè cada dos o tres dies en tenim una de nova




Josep Blesa


Vicent: quan vas fer l’editorial “Cent anys” vaig pensar: “demà veurem quants “no-valencians” hi comenten?. Vaig abstenir-m’hi a desar el comentari vidriòlic i murri per a descobrir la deixadesa i manca de gran angular que tenen els del “morro fort”. Tres sols en van ser. I això que a VW som els “sensibles i l’avantguarda” a la realitat nacional completa. Ja no vull ni pensar què serà als altres mitjans nostrats on “blavegen i gonellegen” a tort i dret. Tots els sants dies hi desem cometaris d’afers principatins i illencs els valencians considerant-los com a afers propis. El cas de la colònia española a terres valencians és de manual de colonialisme subsaharià: Quan apareix un cas de corrupció, el PPCV activa el dispositiu “anticatalà” i es munta el merder amb falses  notícies que sols serveixen per a desviar l’atenció de la ciutadania. Ha estat el cas de la darrera setmana el cas de la “caixa única/negra” de la Generalitat Valenciana, amb la intentona de modificar la definició del valencià en el diccionari d’español de la RAE i l’enunciació d’una llei de símbols, feta ex professo, per a enfrontar i dividir la societat valenciana i atipar de desídia la resta de connacionals que no entenen res de res. La resta de colònies catalanes hi hauria de prendre’n nota. Perquè el que l’estat español fa al País Valencià és el que fa a cada territori històric. La seua idiosincràsia i manera de fer és iterativa. I és evident que el PP és fidel al motiu pel qual es creà l’estat español: protegir les elits latifundistes castellano-andaluses i les nostrades i basques apegades a l’ordre establert espanyol per a crear un marc d’espoliació i protecció de les dites elits. Aquelles que passaren sense solució de  continuïtat des de l’Ancien Régim a la de màfia legalitzada disfressada d’estat modern el dia de sant Josep de 1812. Per tant, en aquest brou de cultiu, qualsevol partit polític, organització, sindicat, casal faller, colla castellera o sardanista, etc està obligada a delinquir. I els del PP en són capdavanters, a no massa distància d’avantatge dels psoE, els IU, i els aspirants delerosos de poder dels cercles Podemos. Al temps si no, aquestes són les regles del joc on tothom acaba envescat d’una manera o d’altra sent un presumpte delinqüent.


La independència no és perquè ens roben i extorquen a manta, o perquè la democràcia española és esquifida, o perquè ens foten la indústria, o ens fan incompetents les empreses en la competència global, o ens cremen i foten la natura, o l’agricultura, o inviables els productes manufacturers, la pesca, el corredor mediterrani, la llengua, la cultura, els mitjans de comunicació propis, etc.


NO. Bàsicament la independència que volem és per a que la resta del món no ens confonga com a membres d’aquell estat colonial. Per una qüestió d’higiene. La independència d’España és una qüestió bàsicament estètica: per a demostrar-nos a nosaltres mateixos i al món de que tenim bon gust.





Mail Obert