Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

04.07.2014

És que és massa descarat

Una de les coses que criden més l'atenció de l'estat espanyol és la inseguretat jurídica i la contínua capacitat de fer trampes. D'exemples, en tenim cada dia: recordeu, si no, això dels beneficis del port. Però aquests dies, des de l'entorn del PP se n'insinuen dues, de trampes, descomunals.


La primera seria abolir la Generalitat Valenciana. Amb l'excusa certa del balafiament i sense al·ludir a l'excusa, encara més certa, de l'infrafinançament i l'espoliació del País Valencià per part de l'estat espanyol. El detall curiós: que això aparega quan ja ningú no dubta que el mes de maig el PP serà fora del govern valencià. Que ja no governe jo? Doncs que no hi haja govern! Ja ho sé que no és tan senzill com això, però això també forma part de l'equació. 


Més grossa encara és la novetat 'regeneracionista' de l'elecció directa del batlle. Aquesta és molt bona, realment. Resulta que el PP proposa que els ciutadans elegim directament el batlle i diu que això és per a millorar la democràcia, per tal que la veu dels ciutadans es puga sentir millor.


Jo hi estic a favor. Però em pregunte com és que únicament pensen en aquesta mesura quan entra en crisi el bipartidisme. Ni PP ni PSOE ja no tindran majories folgades als ajuntaments, que per tant es trobaran abocats a les coalicions. I resulta que és ara quan apareix la idea d'elegir directament el batlle? Més que per millorar la democràcia, a mi em sembla que ho proposen per millorar les seues possibilitats de continuar tenint batlles. I, francament, tot plegat em sembla molt, massa, descarat. 


 


 


 


L'opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)




Lluís de Yzaguirre:


Sovint comencem a perdre una batalla quan ens deixem imposar la terminologia per l'adversari.

Per exemple, quan la LEC va convertir els directors escollits pel claustre en dictadors imposats per l'administració, tot el debat previ va estar contaminat amb el substantiu "professionalització", que se suposava que tenen els dictadors de centre de la LEC i que no tenien els directors escollits amb criteris pedagògics. El problema que tenia el poder és que parlar de "gerencialització" de les direccions escolars no queda bé ni es pot dir obertament que es pretén que els directors no siguin triats amb criteris pedagògics en funció d'un projecte educatiu sinó en funció de la seva preparació per assumir les tasques de gestió de què l'administració es vol aprimar. En el moment que l'oposició va fer seva la consigna de la "professionalització" com si els directors escollits pel claustre fossin amateurs d'una ONG que no cobraven, la batalla va estar perduda.

Ara, ens proposen que sigui escollit batlle directament el cap de la llista guanyadora. Si volen dir això, cap problema: la llista que aconsegueix majoria absoluta no cal que esperi a la investidura; més àgil.

Però no volen dir això: volen dir que sigui escollit batlle el cap de la llista "menys perdedora". Els partits es presenten per governar. Si abans de les eleccions les seccions locals de dos partits tenen sintonia, fan una coalició i es presenten junts. O es presenten per separat, amb programes diferents, però a la vista dels resultats poden forjar aliances que els permetin tenir una majoria basada en la intersecció dels seus programes proporcionalment als resultats de cada partit.

Les eleccions les guanya qui aconsegueix la majoria per poder governar, sigui directament, sigui amb les aliances postelectorals. Aquell que no obté majoria ni té esperances d'aliances postelectorals, mai no es pot considerar vencedor, perquè les eleccions no són un concurs de popularitat. Després de tants anys de ploramiqueig d'un partit que es proclamava vencedor malgrat no tenir cap possibilitat de governar, s'ha generalitzat la confusió que ara vol explotar el PP, com si una llista es pogués considerar guanyadora pel fet de ser la més votada, encara que no tingui la més remota possibilitat de forjar una majoria de govern.

Una llista només és guanyadora si obté la majoria absoluta. Cap problema que el seu líder sigui escollit batlle. Però si canvien la llei per fer batlle el cap de la llista menys perdedora, entrarem en un període de caos municipal; és clar que, si ens apropiem dòcilment del concepte "llista guanyadora" com a sinònim de "llista menys perdedora", potser tindran el coratge de fer el pas següent: introduiran un bonus de regidors per al "guanyador" i, en comptes de dir-ne "dictadura de la minoria més forta", en diran "governabilitat".

Pot semblar banal, això del bonus de regidors, si ja s'han regalat la batllia, però cal tenir present que l'ensulsiada del bipartidisme deixarà molts "apparatchik" a l'atur i el bonus de regidors permetrà col·locar-ne molts a les diputacions, que són el forat negre més putrefacte del règim filipoborbònic.




Pep Agulló:


Ells no són descarats, imposen la seva lògica del poder sense complexes. Son els nostres enemics en primer lloc perquè no són democrates, no actuen amb uns mínims de racionalitat a favor d’un interés públic. Les seves declaracions no ens les podem prendre com a exabruptes que ens esmolen la nostra ironia, això només pot amagar, sota la pàtina d'una superioritat moral, la nostra passivitat que traspua més aviat impotència. Res de diàleg, ells disparen amb bala i a això cal respondre. El problema el tenim a dins de les nostres forces polítiques, els federalistes constitucionalistes, aquestes esquerres catalanes que fan pinya contra el referèndum amb qui fa temps ens han declarat la guerra. Aquests que es rabegen de catalanitat per lligar el nostre destí a Espanya, no només són “descarats" sinó traidors.




Josep Usó:


No conec les enquestes, però les seues prediccions han de ser terribles, tant per al PSOE com, sobretot, per al PP. Avesat com estan a fer i desfer sense vergonya i sense haver de demanar comptes a ningú, ara es veuen fora del govern del País Valencià. A Catalunya han esdevingut marginals, tots dos. A les Illes també es veu que els venen mal dades. I, per si no n'hi hagués prou, a la resta de l'estado tampoc es veu que se'ls albira massa bon futur. De manera que quasi retornem al antic nomenament del jefe local del movimiento (l'alcalde) per part del jefe provincial (el governador civil). De moment, ho dissimularem amb allò de la democràcia directa. Però qui és qui decidirà qui es pot presentar? Serà possible que una persona imputada per corrupció quede exclosa de càrrecs públics de per vida? I els partits polítics tacats per corrupció, robatori, espoli i tants i tants delictes econòmics? 
No. Segurament, seran ells, els de sempre, qui establiran els criteris de puresa de sang per tal de poder anar a les llistes. Penseu que la idea és de la FAES. El laboratori d'idees del PP on deixen participar personatges de la talla intel·lectual de JM Aznar. Seria per riure si no fóra per plorar. I mentre ells continuen vivint a cos de rei, la gent cada vegada fa més cua per remenar els contenidors de les escombreries.
Dins de tot, però, una nota d'optimisme. Quan llencen aquests sondes, és perquè deuen estar realment desesperats. L'alemanya nazi també feia volar coloms amb les armes secretes, però només ho va fer quan ja estava clar que perdria la guerra.




Josep Almar:


4 anys donen per a tant... Desmuntant l'Estat en benefici propi, a sobre presumint de democràtes
Majoria absoluta letal. Tot és possible i la disciplina de partit imparable és la millor manera per no parlar de la corrupció en que esta immers l'establishment i crear cada dia només ideas per distreure al personal.
Tot plegat molt decebedor excepte per la Faes. Imagino que els seus objectius es cumpleixent amb escreix.




Francesc Aguilar:


Aquesta gent només es preocupen per resoldre el futur d'ells, el PP i el PSOE, la monarquia i les classes financeres i especuladores dominants. I a la resta que els donen.




Ramon Perera:


Seria un autèntic descans no haver d'ocupar-se més de les arbitrarietats i les trampes dels governs espanyols. Per desgràcia, la independència de la nació sencera encara no es veu a prop i mentre això sigui així haurem de seguir reaccionant. El primer pas, denunciar-ho, tal com fa VilaWeb.

Mail Obert