Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

11.06.2014

Mireu-los com s’amaguen

Les Corts Valencianes decidiran avui si expulsen Mònica Oltra. És una mesura excepcional, que no s'ha aplicat mai, i que simplement pretén castigar una de les diputades que més activament ha fet sentir la veu de l'oposició. Tot podria aclarir-se reconeixent un malentès entre la diputada i la presidència, per una simple qüestió formal. Però no: el PP vol retirar a Oltra la condició de diputada durant tant temps com puga. Fet sorprenent, de tan excepcional, i en vista del gran nombre d'encausats que mentrestant seuen sense miraments als escons del PP.


El fet més xocant és el format de la sessió. Serà a porta tancada, sense càmeres de les corts i també sense accés dels mitjans. De fet, fins i tot el president de la cambra ha advertit que tindran dificultats els diputats que expliquen per Twitter el contingut de l'acte. És una gran paròdia i Compromís ja ha anunciat que no hi assistiria. Però la imatge és d'un grafisme extraordinari: els representants elegits a les urnes tancats en un autèntic búnquer per prendre decisions tan d'amagat com siga possible de la mateixa gent que els va fer entrar allà dins. I amb la intenció de llevar la condició de diputada a una dona que hi va entrar pels vots rebuts i que ha defensat amb passió el mandat democràtic que li encomanaren els electors.


Costarà de trobar una imatge tan poderosa a l'hora d'exemplificar els mals del parlamentarisme actual. Si bé és veritat que en un altre parlament, en aquest cas el congrés espanyol, avui assistirem també a un altre espectacle penós. Resulta que un fet tan important com la successió del cap de l'estat el liquidaran en un matí, amb una llei feta de pressa i corrents, amb el vot obligat i amarrat dels partits. De tots. El PSOE ha hagut d'amenaçar els seus diputats si voten diferentment i CiU també ho ha fet, si més no amb Duran. I després es queixen de la desafecció...





L'opinió dels subscriptors (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si també voleu ajudar-nos aneu a aquesta pàgina.)




Josep Blesa:


L’estat espanyol té un greu problema amb nosaltres. Nosaltres som sols un 27 % de la població que viu en aquest estat, però som els generadors d’una forquilla entre el 35 i el 38 % del PIB estatal. A sobre, en un medi nacional-catòlic irresponsable que tot ho perdona socialment practiquem una mena de calvinisme responsable de base personal. I trencar-los l’estructura mental solidificada en forma d’estat els treu de polleguera. Fa unes dècades en un lapse curt de temps van dimitir els ministres Antoni Asuncion, Vicent Albero, i els consellers Cullell i Roma. Uns fets inèdits i impensables en el context espaÑol. Si recordem, en la investidura del Sr. Rajoy sols va perdre la flegma i la bona educació amb en Joan Baldoví. Supose que als altres diputats nostres Tardà, Bosch, T. Jordà, J. Coscubiela, els convergents i unionistes Sànchez fins i tot Duran saben que dialècticament contínuament perden els envits deixant-los en allò que diuen les “minories” (demogràfiques).


He fet aquesta petita introducció de la història recent per a exemplificar un fet quotidià consistent en que els nostres representants no assimilats a l’espanyolitat converteixen qualsevol òrgan parlamentari en seu de la Democràcia amb majúscules. Sempre amb la contextualització internacional i global des d’una associació o junta de barri, des d’una petita batlia, des d’un govern autonòmic que convertim en una representivitat global, i no diguem quan estan a la carrera de San Jerónimo que els fem bojos. En el cas particular de Compromís a Les Corts Valencianes, de Més a la batlia de Palma o al Consell Interinsular, a banda de fer-los oposició i de control democràtic les actuacions amb proposicions tenen el caràcter de globals. Quan els sucursalistes espanyols pretenien ser meres institucions de gestió jacobina. És a dir, han dotat de caràcter sobirà les nostres institucions. I en això, el parlament de la Ciutadella ha estat paradigmàtic i l’ariet que obria les ments. Eixe és l’odi que expressen contra Oltra, Morera i Panyella. I a les Illes a Barceló i companyia. Clar que l’Eix de la “prosperitat” ha centrat totes les magarrufes de la corrupció destapada, però el que més els fot és el sentit integral democràtic injectat que sap que això ens duu a la divergència amb la norma d’estat. I ja sabem que l’heretgia a l’estat espaÑol es paga amb judicis sumaríssims a porta tancada dels Tribunals de la Santa Inquisició EspaÑola.


Que na Mònica els retraga en el ple que el ministre  Ruíz-Gallardón haja escurçat l’acció de la justícia internacional, que els populars valencians hagen aplaudit la resolució, contraposant-los que si els violadors de les xiquetes de Nigèria vénen a estiujar a les platges valencianes no podríem encarcerar-los pel tema de la manca de legalitat espanyola els deixa al descobert. “Qui no vol tindre responsabilitats ni pensar per si mateix, necessita i exigeix cabdills” Hermann Hess dixit.       


 



Josep Jallé:


Benvolgut director, sempre son d’agrair les notícies de les parts del país que no tenim tant a prop, com és el cas del nostre del sud. El cas de Oltra, i el tractament que se li està donant, respon a una etapa del feixisme amb rictus de democràcia, només un rictus. El menysteniment al vot és moneda de cada dia. I el despreci a la cultura, la divisa quotidiana com la nul·la acció per fer-se dipositaris a la Generalitat valenciana del llegat secret digitalitzat dels Borja, la família valenciana més influent de totes les èpoques, que ha trobat “exili” a Catalunya. Penós i miserable com tota la trepa que manega els països on s’han enquistat. Tant de bo que el mal d’Almansa escampi a no trigar massa, no sigui que, com el còlera, mati a tants durant tant de temps que no quedi ni el llevat nou. La meua solidaritat amb Oltra i Compromís, perquè segueixin atiant un despertar a les consciències dels germans del sud.



Josep Usó:


De democràcia, ja no mantenen ni les mínimes formalitats. Per resumir-ho, direm que aquesta setmana, una colla de delinqüents es reuniran a porta tancada per decidir si fan fora del seu selecte club una persona que els critica i els denuncia obertament. D'altra banda, a una altra seu del mateix club, decidiran que el fill del rei que va posar Franco on és, té dret a seguir sent rei sense demanar permís a ningú. 
El millor de tot és que al final han de passar per caixa. És a dir, que més pronte que tard, hauran d'anar a unes eleccions de veritat. I les perdran per golejada. Perquè la gent ja no escolta les seues ràdios, li veu les seues televisions ni llegeix els seus diaris pamfletaris. I les perdran i se n'hauran d'anar corrent a amagar-se. tant és Podem, com Esquerra com qui siga. Els qui perdran seran ells. Perquè la gent està, estem, farts de mentiders, de corruptes, de lladres d'assassins (recordeu el senyor Cotino i els morts de metro de València) i sobre tot, sobre tot. d'impunitat. El seu temps s'ha exhaurit. Del tot.



Joan Guasch:


La qüestió que em ve al cap, però, és si aquesta demostració ostentosa de tics dictatorials tindrà reflex en les urnes de les properes eleccions. Em fa la impressió que l'actitud de tots aquests parlamentaris és compartida per una massa crítica de gent que és a qui li va bé que hi siguin. Tinc la certesa que no s'ha educat gaire en la democràcia i que massa persones són incapaces de votar diferent encara que els seus electes hagin robat, insultat, manipulat etc. Tothom dona per fet un descens tant del PP com del PSOE, cares visibles d'una mena d'ancient régime, però ja ho veurem. 




Francesc Aguilar:


Mònica, Monarquia, Mon-ic-a-rquia .
En pocs dies de monarquia tenim que expulsen la Mónica Oltra de les Corts Valencianes, que a causa del Felipet El Jueves és censurat i amb dimissions i que la successió del Rei escenificada al Parlament espanyol arrossegarà els partits a la crispació autoritària dins les seves files, especialment el PSOE. Sembla que no tindrà un panorama fàcil la monarquia espanyola del segle XXI ni els partits dinàstics. Tinc més fe en la Monica-rquia. Estem amb la lluita per la democràcia de la Mónica Oltra.

Mail Obert