Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

10.06.2014

La incògnita de Podem

La primera enquesta feta després de les eleccions europees, la de Gesop per a El Periódico, ha desfermat un autèntic terratrèmol polític. Segons les dades, Podem entraria al congrés espanyol amb 58 escons, un fet únic que posaria fi d'un colp al bipartidisme. La mateixa enquesta diu que el PSOE baixa fins a 89 escons (ara en té 110) i que ICV-EU creix fins a 17 (ara en té 11). El PP cauria de 186 a 127. Una bomba política com no s'hauria vist mai.


És evident que cal prendre les dades amb molta prudència. Els autors de l'enquesta en parlen. Es tracta d'un fenomen massa recent i els enquestats no poden haver consolidat la idea de vot tan prompte. L'estudi és fet just després de les europees i és possible que una part dels qui han respost s'haja deixat endur per l'impacte del magnífic resultat electoral que van aconseguir. Siga com siga, a hores d'ara ningú no discuteix que Podem pot esdevenir el factor clau de la política espanyola aquests mesos i anys vinents.


Si ho sap fer, té un futur enorme. Però aquesta és la gran incògnita: ho haurà de saber fer. Ara mateix, és més una marca que no un grup polític. Per a consolidar-se haurà de crear estructures que no té. I de la manera com ho faça dependrà molt fins on podrà arribar. A Grècia, per exemple, Syriza té moltes dificultats precisament per l'allau de polítics diguem-ne professionals del PASOK que s'hi han desplaçat. Fer foc nou o créixer sobre el vell? De com responga a aquest dilema, dependrà molt el futur de Podem.


D'això i de les posicions concretes que haurà de prendre. Fins ara han estat molt marcades per les idees de Pablo Iglesias i la imatge que ha sabut crear d'oposició al règim. Però de seguida han aparegut fissures com la de Jiménez Villarejo. Als Països Catalans, especialment, Podem haurà d'aclarir quina posició 'nacional' pren. Que no serà una qüestió menor si tenim en compte que ací hi ha competidors notables, des d'ERC a Compromís o Més, des d'ICV o la CUP a Esquerra Unida. Tots han vist la irrupció de Podem amb una barreja d'esperança i prevenció, però no regalaran res als nouvinguts. 


Siga com siga, el fenomen Podem posa en relleu que allò que semblava tan ben lligat pel PPSOE no ho és gens ni mica. Facen què facen a partir d'ara, tan solament això ja és una gran notícia.









L'opinió dels subscriptors (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si també voleu ajudar-nos aneu a aquesta pàgina.)



Joan Salabert:


Ja és de coneixement comú que la restauració borbònica, comandada des del franquisme, ens ha dut a un nou règim que, comptat i debatut, és substancialment continuista de l’anterior. Amb noves partitures, això sí, però continuista en allò que els sociòlegs anomenen “les seves estructures bàsiques”. Té la seva gràcia que hagin estat uns economistes americans, gens dubtosos de vel·leïtats marxistes, els que hagin popularitzat el concepte (ben real) de les “elits extractives” espanyoles (la “casta xucladora”, que diu en Jaume Barberà). I la gràcia està, precisament, en que, de fet, en els anys gloriosos de l’oposició al franquisme, just abans d’entrar en la normalitat del miratge democràtic de la ma del restaurador “PPSOE”, aquest era un concepte que, amb altres noms, ja era habitual en l’anàlisi econòmic del “sistema capitalista espanyol” i de les seves “classes i estaments dominants”.


Ara sembla que, a Espanya, Podemos pot agafar força i, amb ànims de ruptura, desafiar i desemmascarar aquest règim postfranquista que tants mals de cap ens dona. Des de Catalunya estant, però, resulta que ja hi estem a cavall d’un desafiament de ruptura amb aquest règim, doncs om entén que l’independentisme té molta lletra d’aquesta cançó. I tant és així que Podemos no ens aporta més novetat que, per aquesta vegada, el desafiament s'impulsa des de la mateixa capital del Regne d’Espanya. Des del nostre país, el millor favor a fer vers els propòsits de Podemos és aconseguir com abans millor la nostra independència política i establir així noves relacions institucionals des del suport mutu. Penso que si ara rebaixem la nostra pròpia exigència democràtica de “ruptura de règim” tot atenent sinceres i ben intencionades crides fraternals de suport, com haurien de ser les de Podemos, ens trobarem amb que, malgrat el coratjós nom que s’han posat, restin minoritaris, no puguin canviar res de substancial i, de retruc, nosaltres tampoc. Quin trist final per a tots. En canvi, si nosaltres ens aconseguim alliberar del jou comú, la nostra independència i la nostra llibertat serà, esperem-ho, un nou impuls per a que els seguidors de Podemos també aconsegueixin el seu objectiu d’una autèntica regeneració democràtica per a Espanya. Desitjo que "la incògnita de Podemos" no ens faci ara venir dubtes sobre quin és el paper que ens toca jugar en aquesta partida de la història.






Josep Blesa:


Discusió entre JB i Carles de Podem.


-JB#MarcaEspaña. Tot el que ve des de dalt sense arrelament social...em fa desconfiar de que no siga una mutació més de l'estat espanyol. - Carles de Sueca:Jo crec que Podem és un partit que sorgeix com també ho fa SIRYZA a Grecia. És la descomposició d'una democracia la que alimenta una nova força política que sorgeix dels restos de partits d'esquerra tradicionals que han traït al seu electorat. Podem si te un arrelament social. Només necessita la participació ciutadana per donar-li forma.


-JB:A Román de Lacalle li he desat això sobre la III República Espanyola seria una perllongació del que hi ha des de 1812. Excuseu-me la incredulitat. L'estat espanyol ja té el seu format i sols fa que mutar de forma. La piràmide social i estructura de "l'invent" és indeformable. Mire Estats Units d'Amèrica de Jefferson, Madison, Adams, etc., Irlanda de Collins, de De Valera, de l'Índia de Gandhi, Noruega, etc...i veig un canvi de paradigma. Amb Podem(os) hi veig el poder imperial rus transformant-se en Unió Soviètica..i poc més..Carles: Grècia (SIRYZA) mai no ha estat un imperi..expansiu, al contrari, ha estat colonitzada..mentre que tinc certa prevenció sobre el jacobinisme espanyol com a còpia estrafeta del francés. Em fa dubtar que siguen les idees-força ni tan sols democràtiques. Veig més SIRYZA en les CUP que en Podem(os).


Carles: Josep, Espanya, tal com la coneguem, te assignatures pendents a les que encara no ha donat resposta. Els cadàvers soterrats després de 40 anys de dictadura els recorda els seus origens. Podem, no vol canviar res, només implica un canvi democràtic de la ciutadania que ho canviarà tot. La participació de la ciutadania, ens obligarà a formar-nos i a participar en política de una forma responsable. Tot l'entramat democràtic està construït, només hem de fer que treballe per ajudar als ciutadans i no estiga al servici dels banquers i de l’església.


JB: Exacte "tot l'entramat democràtic està construït"..a això em referia. EspaÑa no la canvia ni Déu. Ni Podemos ni No-Podemos. Per la seua configuració imperial que constitueix el propi estat l'espiral al què pertany no es pot modificar. Partisc de la constatació de que la democràcia espanyola és IMPOSSIBLE. Hi ha gent valenciana il·lusionada amb el projecte. I sent dir-te que em sona la mateixa música de Suárez 1978, de JA Primo de Rivera 1928, de Felipe González 1982, de Aznar 1995, de Sagasta, de la CEDA, etc. Pablo Iglesias I, etc...sonava la mateixa lletra però melodia semblant..i ara, amb Pablo Iglesias II, en 2014 retruca. Ho sent...


 




Josep Usó:


Ja m'està bé el terratrèmol de Podem. Segurament, aquestes dades variaran, i força, en l'any que resta fins les municipals i autonòmiques (que al País Valencià prometen ser força sucoses). 
Però el que em sembla més important és la caiguda en picat dels dos partits bipatidistes, dinàstics. Aquesta em sembla molt més sòlida i encara no ha tocat fons. Només cal veure com s'afanyen els "mitjans de comunicació i propaganda" a magnificar qualsevol mínima discrepància a Podem, Esquerra, Compromís, o qualsevol altre partit emergent. Mentre, tant el PP com el PSOE estan en franca liquidació per enderrocament. I aquest és el problema, per al sistema.
D'una banda, si l'encara rei no li hagués posat Felip al successor, ara no tindria, amb El cant dels maulets, la cançò feta. Això, sense comptar els nuls recolzaments que té l'home fora dels països catalans, a jutjar per les "manifestacions pro monarquia" organitzades.
I, d'altra banda, els representants del PPSOE sembla que no podran ni tan sols sumar una majoria junts. Més enllà de si Podem arriba als 50 o als 60 diputats, és que ells en perdran cent o més. Per això estan espantats. per això i perquè un "pronunciamiento" ara és impensable. 
A més de la independència de Catalunya, que la tenen a tocar, sembla que se'ls descomposa la resta de la "nación". Paciència.




Joan Gomà:


Alerta que això de Podemos podria ser una versió política de la malarioterapia. 
Per curar el malalt de sífilis, se li encomanava la malària. Les febres de la malària eliminaven la sifilis i després es curava la malaria amb quinina. 
Ara, podrien deixar que Podemos es faci certes il·lusions de que renovarà Espanya. Podria ser que la febre d'una Espanya democràtica i renovada afebleixi prou l'independentisme català com per que ens puguin destruir. Després ja curaran la podemitis integrant-los a la casta com han fet amb el PSOE i el PCE.




Octavi Monsonís


Totalment d'acord que Podemos és, ara per ara, una incògnita per quatre motius, perquè té un programa polític per elaborar, perquè no se sap com evolucionarà la seua expectativa electoral, perquè ha de crear infrastructura de partit i perquè s'ha de definir clarament i neta respecte del sobiranisme català.
Dit això, i malgrat que desconfie per principi de populismes mediàtics personalistes, el fet que una formació d'esquerres reculla el vot del descontentament i de la ràbia  ha de ser motiu d'alegria i d'esperança. I és que una part d'aquest vot es quedava al PSOE perquè pensaven que no hi havia cap altra opció, una altra part es quedava a casa i no votava i una altra parta engrossia les files de UPyD i Ciutadans. Ara sembla que el vot dels descontents el recollirà Podemos, amb la qual cosa la caiguda del PSOE serà més gran i les expectatives de creixement del lerrouxisme de dreta d'UPyD i de Ciutadans queden malmeses, ja que són molt menors. Cosa de la qual m'alegre abundantment.
Pel que fa al País Valencià i a Catalunya l'espai electoral de Podemos només en part és el que ocupa Compromís (el vot d'esquerres no nacionalista provinent del PSPV) i exactament el mateix que el de les CUP, que no por badar amb purismes estranys, com la decisió de no presentar-se a les europees, perquè el seu espai és ocupat immediatament per Podemos. Però crec que seria un error que aquestes formaciones polítiques es miraren entre si com a competidors i no com a col·laboradors.
Finalment, Podemos haurà de prendre postura davant el procés sobiranista de Catalunya. No n'hi ha prou amb les quatre cosetes que ha dit el factòtum de Podemos. Ha de deixar clar quina alternativa donen per a Catalunya, si el tercerviisme inoperant o la independència. Molt em tem que optaran per un estat federal i llavors es clarificaran més els espais entre Podemos i les CUP.
En fi, el temps dirà.

Mail Obert