Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

20.05.2014

Més Espanya, també a la televisió

L'ofensiva contra la televisió en català ha arribat oficialment al Principat. Amb una excusa tècnica, és clar. Com també una excusa tècnica va portar al tancament de TV3 al País Valencià. Ho vaig dir fa temps: pel PP, els Països Catalans som una unitat d'agressió. Heus-ne ací una nova prova.


Tanmateix, no es pot desvincular l'amenaça de tancar uns quants canals de TV3 al Principat de l'amenaça global contra els mitjans en català, que el Partit Popular escomet a tot arreu allà on pot. Perquè és una consigna concreta i directa, d'aplicació universal. La FAES va establir ja fa temps una teoria que deia que la culpa del sobiranisme era de l'escola i de la televisió. I què ataca, doncs, el PP? Al País Valencià, a les Illes i, ara també, al Principat ataca l'escola i la televisió.


El govern espanyol té un problema per a recol·locar emissores, a causa de l'anomenat dividend digital. És un simple problema tècnic que, diguem-ho tot, va nàixer temps enrere, quan va atorgar unes freqüències sabent que arribaria un moment que les hauria de tancar. És una norma europea i, per tant, ha d'alliberar espais tant sí com no. Però a Europa ningú no li diu com ho ha de fer ni quins espais ha de tancar. Això és decisió de l'estat espanyol, exclusivament. I és ben clar que ho resol amb una decisió política.


Aprofitant-se del problema aparentment tècnic, el govern espanyol fa el pas endavant que li mancava al Principat: atacar la televisió pública. Els partits unionistes fa temps que preparen la maniobra a base de desqualificacions, avui sí i demà també. Però ara l'amenaça és concreta i ens aboca a uns resultats inequívocs: menys català i més Espanya a les pantalles. No fa pas tants anys que hauria estat impensable que el govern espanyol s'atrevís a atacar la immersió a l'escola i la televisió, al Principat mateix. Ací els teniu. I és un bon avís per a aquells que pensen que hi ha cap solució que no siga la independència.



L'opinió dels subscriptors (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si també voleu ajudar-nos aneu a aquesta pàgina.)


Xavier Giró: A mi també em preocupa que justament el que molts treballadors de TV3 fa temps que denuncien (que es vol retallar el servei públic per donar més mercat als agents privats) es pot acabar complint. No em convenç que el govern català, enlloc de plantar-se i dir senzillament que no els pensen tancar, surti a fer declaracions de les possibilitat de reorganització de l'espectre radioelèctric. L'excusa de culpar el govern espanyol no em val. 


M'agradaria saber l'opinió dels treballador de TV3 en aquest aspecte per saber si creuen que són dues polítiques completament desconnectades o si li veuen una relació. Des de fora, em sembla una gran jugada si el que volien era tancar-la sense pagar-ne el preu polític que això suposa.


Octavi Monsonís: L'atac al català no s'atura. Sempre amb argúcies legals, és clar. El fets, però, son contundents: al País Valencià no queden mitjans en català. Ja ho han aconseguit, ja es freguen les mans! I quan ja la societat benpensant catalana quasi ha oblidat  aquest fet i quan ja han deixat a banda la santa indignació pels esmentats atacs i quan ja la mala consciència per deixar sense resposta l'intent d'eliminació d'una part potent de la llengua, i tot tornava a ser a lloc, és a dir, ja havien callat els molestos valencians que, veges, quina pretensió més pelegrina eixa de defensar tots junts la llengua catalana comuna, tan bé com estem, ben sols i ben  còmodes, defensant lo nostre, i que els valencians defensen lo seu, i de sobte apareix la TV3 al territori català al punt de mira de la política lingüicida del PP. Ara volen reduir encara més l'espai televisiu català. I si poden, que siga ben casposa i passatista i folklòrica.
Si algú pensava que els atacs als mitjans en català s'aturarien al País Valencià, doncs ja pot comprovar que no. Han començat per les parts més febles, però el seu objectiu és el tot, el conjunt, perquè és el conjunt el que s'ha d'espanyolitzar per restar tranquils per sempre.
A veure què en diuen els defensors de terceres vies i demés. Aquesta és l'Espanya que espera els catalans si es fan arrere en el seu independentisme.


Pep Vinyals: Completament d'acord amb l'editorial d'avui, Vicent. De fet és un tema que molts mitjans espanyols afins o no al PP ja venien o bé insinuant o bé, obertament, demanant. És, com dius, una mesura clarament política que permet al govern espanyol, a més de barrar el pas a qualsevol comunicació televisiva entre els Països Catalans, limitar i molt la comunicació televisiva en català a dins mateix del Priincipat. I això en vistes a un referèndum al mes de novembre es tracta d'un atac en tota regla que des d'aquí no s'hauria de menystenir. Si quan van començar a tancar repetidors al País Valencià -i recordem que també es van donar arguments tècnics- des del Principat no es va fer tot el que calia per defensar la comunicació televisiva amb els altres territoris, ara ens trobem que tenim al damunt la mateixa qüestió amb una intenció descarnadament contundent i obertament agressiva. Ja fa temps que s'han tret la màscara i no se n'amaguen gens. I ara també farem l'orni? també direm que no n'hi ha per tant? O es dirà que hi ha línies vermelles que no s'han de passar, tot fent un pas enrere? Voldria veure molt més decidit el coratge del govern Mas davant de situacions com aquesta i davant les agressions a la llengua a l'escola, especialment des de la Llei Wert. 


Josep Usó: Aquest nou atac a la llengua em fa pensar que el Partit Popular en particular, però també el PSOE (que jo sàpiga no ha alçat massa la veu en contra de cap de les mesures que es van prenent dia rere dia), estan desesperats.
Han fracassat internacionalment d'una manera estrepitosa en el seu intent de criminalitzar l'independentisme català. I també dins de casa. No solament no ha minvat el recolzament al procés, sinó que està augmentant el suport al País Valencià i a les Illes. 
I només els queden hores abans d'obtindre els que, de ben segur seran els pitjors resultats de tota la història en unes eleccions europees. Això a nivell de l'estado Español, perquè als Països Catalans (que segons ells no existeixen) el bac serà encara més gros. 
Aleshores, embogits veient que tot se'ls ensorra, crec que fugen cap endavant. El diumenge per la nit ja se'ls podrà demanar que se'n vagen amb una miqueta més de raó.


Joan Giner: Després de conèixer avui la darrera iniciativa del govern d’Espanya,en el sentit de suprimir canals de la Televisió de Catalunya, pregunto si encara queda algun que dubti que la "solució final" d'aquest país que es diu Espanya no és cap altra que la de perpetrar un genocidi cultural.


Aquests partits i associacions unionistes amb els polítics que els representen, de veritat pensen que algú est pot creure que s'estimen Catalunya? Unes persones que no fan res per defensar la llengua i la cultura catalana?
Es pensen realment que els podem arribar a estimar? I no cal parlar de l'espoli econòmic a què estem sotmesos.
Realment tot és més senzill del què volen fer creure, al meu poble d'això que fan en diem genocidi cultural en ple segle XXI a Europa. Quina vergonya! Veritablement creuen que el poble català es quedarà sens fer res? El Govern de la Generalitat ho ha de denunciar a la ONU i al tribunal d'Estrasburg.


Joan Guasch: Això em recorda aquell poema de Martin  Niemöller que fa:


Quan els nazis van venir a buscar els comunistes


vaig guardar silenci,perquè jo no era comunista.



Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata.

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu

Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.


Hi podríem afegir una estrofa que parlés dels catalans i, per ser políticament correctes, hi trauríem la paraula nazis, però el que és evident és que, si no protestem, ja sabem què passarà, i si protestar és votar, i tant que votarem!


Pep AgullóJa no s’escarrassen en cuidar les formes, estan massa desesperats. Quan ataquen descaradament les arrels de la nostra identitat com a països catalans, no calen més escarafalls de com en són de dolents. Ho sabem de sobres, els seus plans són nítids. A l’enemig que utilitza hipòcritament la democràcia per imposar per la força de les seves lleis la seva visió del món, la espanyola, cal respondre sense més retart amb la insubmissió de les seves lleis, costi el que costi. És pura supervivència. El parlament té l’obligació de defensar la nostra llibertat. Si ara no ho saben o volen fer, si els entra la por, també els hi entrarà el dia que hagin de proclamar la independència. La gent del carrer ja ha fet el pas de mobilitzar-se, ara toca als polítics i això no pot esperar.


Josep Blesa: Una altra peça més al tauler de la negociació. Els pobres catalanets s’han quedat sense la seua televisió. Els han tallat una de les ales i ara volen entortellats. Hi hauran de donar menys hores de programació. Hi hauran de restringir contractes i despatxar gent al carrer per manca de treball. Pobrets catalanets. Caldrà renegociar contractes amb companyies ja signats. Pobrets catalanets. Ara, quan els toque desmuntar ferralla audiovisual, per inservible i inutilitzable, què fareu catalanets? Tampoc no importa perquè un poble no és una llengua, sinó un munt de coses que conformen l’ésser nacional identitari. Tothom sabem que més del 50 % o més dels ciutadans del Principat té altres llengües que no parlen el català habitualment. Pobrets catalanets !. A Tarragona i el Tarragonès estaran ben cofois de veure ficar en ordre als eixelebrats barcelonins. Pobres catalanets! Ara estaran més  acobladets a la seua realitat, no a les seues quimeres nacionalitàries. I què hem de dir dels ploramiques dels partits polítics? Amb eixa potència que els converteix en el melic del debat estatal? De què ha servit tanta posada en escena si amb un bufit cau la “Patum”?  És clar que la ciutadania és feble, viu del record de la Renaixença, de la guerra 1936-39, de la dictadura i del resistencialisme. De les antigues glòries. Clar que com diu aquell Calçada que és una decisió política. Com aquelles que feien a València quan, tu, feies la mili a la caserna-quarter de l’Albereda a València. Pobrets, els catalanets que els treuen mig joguetet. Quan no s’hi posa bastant de seny, pit i nassos, solen passar aquestes cosetes. Pobrets catalanets. Ara amb qui podran bescanviar la IB3 els illencs? Pobrets catalanets. Ara quan senten l’alè espanyol al bescoll de l’Escola catalaneta...que sols usa dins de classe però al pati és inexistent, què fareu? Pobrets catalanets!  De què han servit totes les associacions, clubs, xibius, i d’altres martingales per a mantenir la flama de llengua agonitzant? Pobrets catalanets. Total, és més realista creure que acabeu d’entrar en la dinàmica de la fagocitació irremeiable. Ara vos indignareu i votareu colèrics els mateixos partits independentistes...i la fenedura serà més potent que mai. Com també reforça el vot colonial espanyol al seu país i al de les altres colònies. La qual cosa demogràficament és irrellevant perquè jugueu a camp del visitant. Algun dels mallorquins i valencians ens planyem de la poca cintura i seny que haveu tingut. Advertits estàveu. Pobrets catalanets!..durant tants d’anys votant partits regionalistes en uns, i en d’altres sols existeix en un imaginari romàntic sentissista, samaranquista i fèlibre per a vindre a demanar el vot, perquè seran els diputats “mallorquins” i “valencians” a Brussel·les i Estrasburg....Pobres catalanets! Realment, els catalanets, a mallorquins i valencians se’ns han convertit en un llast que no ens deixa desenvolupar-nos amb llibertat. Què típics queden els sardanistes catalanets ballant i comptant. Exòtics. Pensem que els catalanets no han posat el suficient treball, honor, astúcia i constància per a defensar a Madrid allò que els fa ser i estar una societat lliure. Pobres catalanets. Des de 1976 fent el tronxo per a arribar on estan. Desarmats i protestant com sempre. Impotents davant la crua realitat. Pobres catalanets ! A que fot, eh?

Mail Obert