Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

13.05.2014

Res no és igual

Pot molt ben ser que quan, amb el suport del PSC i el PP, el govern va decidir que privatitzaria la gestió comercial de TV3 i Catalunya Ràdio, no s'esperàs alguna de les coses que han passat.


Segurament no s'esperava que un àrid tema en aparença molt tècnic derivàs en una important polèmica política al carrer. Aquesta transformació l'han aconseguida els treballadors de la Corporació, amb insistència a l'hora de denunciar la mesura com un favor al grup Godó i amb una defensa del caràcter públic dels mitjans per als quals treballen.


Però segurament el govern tampoc no s'esperava que la pressió pública contra el Grup Godó fos tan intensa, i aquesta novetat caldrà seguir-la de prop. La Vanguardia i 8TV ja fa mesos que són en el punt de mira de molta gent, qüestionats obertament per la posició política han pres. Com que es tracta d'un diari privat, l'amo té el dret de marcar-ne la línia, però, tal com recordava Indro Montanelli, els lectors també. I irritar-los quotidianament no sembla pas una mesura sensata. Sobretot si, com és el cas, després has d'anar a demanar diners a uns polítics que cada dia són qüestionats pels propis seguidors sobre les raons de tanta generositat.


I el resultat és la marxa enrere en la privatització de la gestió comercial de TV3 i Catalunya Ràdio, significativament anunciada després de l'enèsima entrevista enutjosa de Duran i d'un comentari intrèpid de l'actual director sobre l'editorial del Financial Times de la setmana passada. Màrius Carol es permetia de donar lliçons al govern sobre la tercera via, obsessió particular de la casa, lliçó que no va plaure gens a Palau.


I com que el procés no deixa espai a l'ambigüitat ni al càlcul d'interessos, ve't ací que s'ha precipitat un desenllaç que ja planava en l'aire des de feia setmanes. Un desenllaç que rectifica una decisió polèmica però que, volgudament, també és una manera de marcar els límits a aquells que es pensen, encara, que el seu vot val més que un vot.

Mail Obert