Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

09.05.2014

Mig any, només

Tan sols falta mig any per al 9 de novembre. Sis mesos dia per dia, comptats des d'avui, per a votar en el referèndum que canviarà el curs de la història del Principat. És poc temps, realment, i passarà molt de pressa. Avui hem entrat també en la campanya de les europees. Quan n'eixirem, com qui diu, ja serà l'estiu. I, en tornant, l'Onze de Setembre, arrancarà la campanya pel sí-sí. Més val que en siguem conscients, doncs: això ho tenim a tocar.


En aquest mig any escàs que falta, hi ha tres períodes molt clars i diferenciats. D'avui a l'11 de setembre, de l'11 de setembre al 9 de novembre i el 9 de novembre mateix. El període comprès entre la diada i el 9-N és el més clar: serà un enorme esclat d'entusiasme que segurament arrossegarà totes les prevencions que ningú puga posar contra el procés. Encara és massa prompte per a saber en què es concretarà el 9-N. Mas diu que convocarà el referèndum i que els partits no tenen cap pla B, de manera que serem cridats a votar. Però és evident que cal saber què farà Espanya. Hi ha rumors, i alguna cosa més que rumors, de tota mena, però a parer meu és massa prompte per a dir res. Crec que ni ells no saben què volen fer.


Finalment, tenim el període actual, aquests mesos fins al setembre, segurament el més perillós de tots. Ja fa unes quantes setmanes que hem de suportar una intensa ofensiva unionista i hem de ser conscients que no s'aturarà. Ells tenen l'obligació d'intentar fer-nos desviar de la ruta traçada i no hi escatimaran pas esforços, ni dubtaran a servir-se de qualsevol argument i de qualsevol avinentesa que se'ls presente. La manipulació, les amenaces, la por, tot s'hi val, per ells. Però que tot s'hi valga no vol dir que necessàriament haja de fer efecte.


Si nosaltres ens mantenim tranquils i no entrebanquem nosaltres mateixos el procés, tot anirà bé. Per això ara cal molta serenitat i encara més prudència. I continuar treballant per guanyar més i més vots afirmatius. Si aquestes setmanes vinents no aconsegueixen moure'ns d'on som, a partir l'11 de setembre se'ls hauran acabat les oportunitats. I s'obrirà de bat a bat la porta que fa tant de temps que volem travessar. Ja és cosa, només, de mig any.



L'opinió dels subscriptors (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si també voleu ajudar-nos aneu a aquesta pàgina.)


Jaume Morrús: Poc a poc i bona lletra.

A mi el que més por em fa es la colla política, els rampells d'alguns partits de córrer fins la primera sortida i voler agafar engrunes per repetir allò de 'es el millor que en podíem treure' i salvar la menjadora, la seva.

No tinc cap dubte de la gent, del poble. De la il·lusió de la majoria dels ciutadans del país. Ara, no no crec que sigui tan senzill aquest període, se'ns farà costerut, haurem de mostrar el millor tarannà possible i destriar molt curosament entre la provocació grollera i aquella fina línia que no hem de poder consentir que es traspassi, que es trepitgi.

Hi hauran motius per a la desesperació i per la esperança, ens haurem de sentir moltes coses i haurem de fer confiança en persones que potser no hi hauríem pensat mai.

Jo tan sols vull no desmereix la història, que siguem capaços de fer-ho be, de crear el millor país possible i que en el futur els nostres fills i nets n'estiguin orgullosos. No sé si ho aconseguirem, tant de bo, però que ningú ens pugui retreure res, ni que no ho vàrem intentar amb dignitat i sabent ser ciutadans i persones civilitzades. Molta gent amb la que parlo comparteix últimament un discurs nítid, 'ja tant me fa que jo esdevingui més pobre, si ells tenen raó, mala sort,... jo el que vull es que els meus fills tinguin la oportunitat de viure millor i sentir-se millor, que no es sentin escanyats, sense una llengua i una cultura en perill... ja m'espavilaré jo com pugui, però es el seu futur'.

Tant de bo, Vicent. Tant de bo siguin 6 mesos d'espera i ens puguem tots felicitar al final del camí. I que en sapiguem prou com per crear un país digne, una república que sigui respectada per la gent que hi vulgui viure.

Cal dir que el dia 9N no acaba res, quedarà molta feina a fer encara... i no es farà sola.


Josep Usó: Crec que, fins ara, la gent ho ha fet molt bé. Senzillament, s'ha mantingut ferma en la seua posició. Tan és, el que diguen. Que en diuen i de molt grosses. I també en fan algunes, però ja en fan menys, perquè segurament ja estan en el punt de mira de molts estats. De manera que l'únic que cal fer ara, a parer meu, és continuar com fins ara. Sense escoltar els cants apocalíptics de tota mena que arriben des de l'altre bàndol. Al capdavall, prou feina hi ha, tractant d'arribar a final de mes. Per si voleu alguna cosa per fer, aquest mes i el que ve, és el plaç per la declaració de la renda. Segurament, molts de vosaltres acumulareu algun motiu més, per volen deixar enrere un estat tan voraç amb els pobres i, de passada, tan laxe amb els poderosos. 


Res més. Mantindre la calma i seguir endavant. Cent vuitanta-quatre dies, exactament.


Els valencians, espere que tindrem algun motiu d'alegria d'ací a dues setmanes. O, com a mínim, d'esperança.


Ivan Matavera: El dia 12 de desembre de 2013, va ser un dels dos dies en què em vaig sentir lliure. El primer va ser l'11 de setembre de 2012. Per què dic això? Perquè des d'aquell 12 de desembre sé que votarem. Potser, com va dir en Santiago Vidal a la conferència a l'Espai Vilaweb, no sabem ben bé què votarem, però votarem. Exercirem el nostre dret per esdevenir un estat o votar la pseudopastanaga de l'estat espanyol. I després, ara sí, votarem el nostre futur col·lectiu. I per què estic tan convençut que votarem? Doncs perquè això és com una bola de neu que es va fent gran i gran a mesura que arriba el 9 de novembre. Quan molta gent diu que és impossible fer allò, la realitat, comprimida en milions de persones, és tossuda i explota a la cara d'aquell que no la vol veure. Com diu molt bé en Vicent Partal, des del final de les europees fins l'11 de setembre, serà un període difícil. Crec que serà així, perque poden vincular qualsevol acte aïllat de violència i relacionar-ho amb el procés d'independència. Sí, ja ho sé, ja ho ha fet en Pere Navarro. Però ell mateix queda en entredit i retratat quan, de forma grollera i impúdica, es passeja per les ràdios i televisions catalanes i estatals i assenyala amb el dit el procés sobiranista. El que em preocupa és com ho veuen a Europa. Però nosaltres, hem de ser forts com un jonc, perseverants com un sol poble i lluitadors incansables. Només creient en nosaltres mateixos aconseguirem la independència. Finalment, donar un vot de confiança als nostres polítics i guiar-los i ajudar-los per fer el somni realitat. 



Mail Obert